Orgull i prejudici

De Viquip??dia

Orgull i prejudici ??s segurament la novel??la m??s coneguda de Jane Austen, i encara avui ??s un dels llibres m??s venuts al Regne Unit. A difer??ncia d'altres obres del segle XIX, conserva tota la vig??ncia, i figura a les llistes dels llibres m??s llegits, ja des del dia en que es va publicar per primera vegada.

El primer esborrany del que seria un cl??ssic de la literatura anglesa va ser escrit a Steventon entre l'octubre de 1796 i l'agost de 1797, sota el t??tol de Primeres impressions, si b?? no es va publicar fins el 28 de gener del'any 1813, ja amb el t??tol actual. Jane Austen va ocupar el per??ode 1811-1812 a refer la novel??la, encara que, a part del t??tol, no se sap amb seguretat quines modificacions va rebre. Segons les mem??ries de la seva germana Cassandra, el t??tol Orgull i prejudici (en angl??s, "Pride and prejudice") va ser inspirat per l'obra Cecilia, de Fanny Burney, on apareixen aquests mots.

La publicaci?? de "l'estimat infant", segons les pr??pies paraules de l'autora, va tenir un ??xit immediat. Publicada en tres volums, al cap de sis mesos ja s'havia esgotat la primera edici?? de 1.500 exemplars i se n'estava imprimint una altra. Tot i aix??, la novel??la tamb?? va rebre cr??tiques, a causa de la seva manera ir??nica de satiritzar la societat de l'??poca. Tamb?? se la va titllar de massa feminista, i la famosa escriptora Charlotte Bront?? va considerar, segons una carta a G. H. Lewes, que era una obra avorrida i insubtancial, ja que no s'hi trobava "ni rastre d'una fisonomia brillant i v??vida, ni natura, ni aire fresc, ni carenes blaves".

Tot i aquestes cr??tiques, la majoria d'experts asseguren que Orgull i prejudici ??s la millor novel??la de Jane Austen, ja que combina tots els elements caracter??stics de l'autora: romanticisme, exactitud pol??tica i social, cr??tica i humor. A m??s, ??s una de les primeres com??dies rom??ntiques, i la frase que obre el primer cap??tol ??s una de les m??s famoses de la literatura anglesa: "??s una veritat universalment coneguda que un home jove en possessi?? d'una bona fortuna ha de voler una esposa".

[edita] Argument

Av??s: cont?? sp??ilers.

L'acci?? est?? situada al segle XIX al comtat de Hertfordshire, Anglaterra. All?? viuen els Bennet, una fam??lia de mitjans for??a modestos que est?? composta pel senyor i la senyora Bennet, i les seves cinc filles: Jane, Elizabeth, Mary, Lydia i Kitty. La m??s gran aspiraci?? de la senyora Bennet, personatge exagerat fins al punt de resultar c??mic, ??s que totes cinc es casin amb homes de fortuna, ja que, com ella mateixa diu a la seva filla Elizabeth: "ja em dir??s quina altra cosa pot ocupar els teus pensaments quan tens cinc filles!". Per aix??, quan el misteri??s senyor Bingley lloga Netherfield, la casa ve??na, la senyora Bennet el presenta immediatament a les seves filles durant un ball. El senyor Bingley es guanya amb rapidesa l'estima de tothom i molt especialment de Jane, ja que ??s atractiu, solter i, sobretot, ric. El millor amic del senyor Bingley, el senyor Darcy, tamb?? t?? aquestes qualitats, per?? a difer??ncia del senyor Bingley, que ??s amable i complaent, ell ??s orgull??s i estirat. O almenys aix?? ??s el que pensa l'impulsiva Elizabeth, que se sent ofesa contra ell per culpa d'uns comentaris que despreciaven la seva bellesa. Aix?? veiem com molt aviat, apareixen els dos components essencials de l'obra: l'orgull i els prejudicis.

A mesura que la trama avan??a, l'assenyada Jane i el gentil senyor Bingley, que tenen un car??cter molt semblant, es van enamorant l'un de l'altre, mentre que Elizabeth cada vegada detesta m??s el senyor Darcy. En canvi, coneix per accident un oficial anomenat Whickham que per ella encarna totes les virtuts. Wickham li explica que el senyor Darcy i ell es van criar a la mateixa casa, per?? que Darcy el va fer fora quan el seu pare va morir, i que ell es va veure obligat a guanyar-se la vida mentre que el senyor Darcy heretava totes les possessions familiars. Aix?? fa que Elizabeth encara odi?? m??s el senyor Darcy.

Mentrestant, tothom est?? conven??ut que Jane i el senyor Bingley es casaran, tot i la difer??ncia econ??mica, fins que el senyor Bingley abandona la casa inesperadament, trencant tota relaci?? amb Jane. Aquest fet incomprensible destrueix les esperances de Jane i li trenca el cor. Elizabeth, que est?? molt unida a la seva germana, creu que ??s Caroline, la vanitosa germana del senyor Bingley, la persona que l'ha obligat a partir.

Aleshores s'assabenta que ??s Darcy qui va incitar el seu amic a deixar Netherfield, cosa que, unida al relat de Wickham, fa que senti una r??bia cega contra ell. I ??s per aix?? que quan el senyor Darcy li declara el seu amor, que havia intentat oblidar sense aconseguir-ho, Elizabeth el rebutja de manera categ??rica, retreient-li els fets anteriors.

Despr??s d'aix??, el senyor Darcy s'allunya d'Elizabeth, no sense abans escriure-li una carta on li explica el que realment va succeir: Wickham ??s una persona de poca confian??a i de car??cter dubt??s que li ha mentit, i si ell va separar Jane i Bingley ??s perqu?? creia que el seu amic no era correspost i no volia que pat??s. Aquesta carta torba Elizabeth enormement, i fa que la seva mala opini?? sobre Darcy trontolli.

Aleshores li arriba la not??cia que Wickham s'ha fugat amb la seva germana Lydia, cosa que acaba de confirmar el que Darcy li ha explicat. I m??s tard, quan s'assabenta que aquest ha intervingut en la localitzaci?? dels amants, tots els seus prejudicis s'esvaeixen i s'adona que s'ha enamorat del senyor Darcy.

Finalment, el senyor Darcy confessa al seu amic Bingley que Jane l'estima, i el persuadeix perqu?? la demani en matrimoni, cosa que finalment fa. Jane, que no ha deixat d'estimar-lo, accepta sense dubtar. Pel que fa al senyor Darcy, s'adona que l'actitud d'Elizabeth envers ell ha canviat, i gosa expressar-li els seus sentiments per segona vegada. Aquest cop, Elizabeth accepta la seva m??. La novel??la, doncs, t?? un final doblement feli??.