Jacques-Yves Cousteau
De Viquipèdia
Jacques-Yves Cousteau ( Saint-André-de-Cubzac, França 1910 - París 1997 ), també conegut com el Comandant Cousteau o Le Pacha, fou un oficial de la marina francesa, un oceanògraf i cineasta francès, internacionalment conegut com el comandant del Calypso.
Taula de continguts |
[edita] Primers anys
Va néixer l'11 de juny de 1910 a la ciutat de Saint-André-de-Cubzac, població situada al departament francès de Gironda. Fill d'un advocat i nét d'un notari, va descobrir la mar a les cales prop de Marsella on la seva família s'havia establert. El 1930, després d'haver realitzat els seus estudis preparatoris al prestigiós Collège Stanislas de París, va entrar a l'escola naval de Brest on es convertiria en oficial artiller. A la marina francesa va tenir l'oportunitat de realitzar les seves primeres expedicions submarines. El 1936 va assajar unes ulleres submarines, potser els pares de les màscares de busseig modernes. Es va casar el 12 de juliol de 1937 amb Simone Melchior, filla d'un executiu del grup industrial Air Liquidie, amb qui va tenir dos fills, Jean-Michel Cousteau (1938) i Philippe Cousteau (1942) que participarien en l'aventura del Calypso.
Després de la Segona Guerra Mundial es va convertir en un dels fundadors del Grup d'Estudis i de Recerques Submarines (GERS) a Toulon. L'any 1950 va ser nomenat president de les Capmanyes Oceanogràfiques Franceses i va comprar el seu vaixell, el Calypso, amb el qual va recòrrer les mars més interessants del planeta així com rius i riberes. Va realitzar també excavacions arqueològiques submarines a la mar Mediterrània.
[edita] Exploració marítima
Durant els seus viatges arreu del món va produir una quantitat important de films; amb els quals va rebre la Palma d'Or al Festival de cinema de Cannes el 1956 per la seva pel·lícula The Silent World ("El Món del Silenci"), co-realitzada amb Louis Malle. A part d'aquest prestigiós guardó també aconseguí tres Premis Òscar de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood per les seves pel·lícules The Silen World (1956), The Golden Fish (1959) i World without Sun (1964). També va escriure nombrosos llibres, sobre el coneixement de la biologia submarina, així com la sèrie de llarga duració per la televisió "El món submarí de Jacques Cousteau", que li creà una popularitat sense precedents.
Amb el suport de Jean Mollard, va crear el plateret submergible SP-350, un vehicle submarí extraordinari de dues places que pot assolir una profunditat de 350 m. sota el nivell del mar. L'experiència va tenir un èxit contundent i es va repetir el 1965 amb dos vehicles que van assolir una profunditat de -500 m. El 1957 va ser elegit director del Museu Oceanogràfic de Mònaco i fundà el Grup d'Investigació Submarina a Toulon. Va encapçalar Précontinent, unes experiències de busseig en saturació (immersió de llarga duració) i va ser un dels pocs estrangers a ser admesos a l'Acadèmia de Ciències dels Estats Units.
[edita] Conservació marina
L'octubre del 1960 un nombre considerable de de deixalles radioactives havien de ser submergides a la mar Mediterrània pel Comissariat francès de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica. El comandant Cousteau va organitzar una campanya de premsa que en menys de dues setmanes va produir una commoció entre la població. El tren que duia les restes radioactives fou aturat per una manifestació que l'obligaren a retornar al seu punt de sortida.
El 1974 va crear la Societat Cousteau als Estats Units, dedicada a la protecció i el millorament de la qualitat de vida per a les generacions actuals i futures. A l'actualitat compta amb més de 100.000 membres. El 1977 va rebre, amb Peter Scott, el premi de les Nacions Unides per la protecció al medi ambient. El 1985 va rebre la Medalla de la Llibertat Presidencial, otorgada pel president dels Estats Units Ronald Reagan.
El 28 de juny de 1979 en una expedició del Calypso a Portugal el seu segon fill, Philippe, amb el qual havia coproduït tots els seus films des de 1969, va morir en un accident d'hidroavió. Va convidar llavors el seu fill gran, Jean-Michel Cousteau, a col·laborar en les seves expedicions.
El 24 de novembre de 1988 va ser elegit com a membre de l'Acadèmia Francesa, succeïnt Jean Delay i ocupant el seient número 17. La seva recepció oficial va tenir lloc el 22 de juny de 1989, i la resposta al seu discurs de recepció va ser elaborada per Betrand Poirot-Depelch. El 1992 va ser convidat a la conferència de les Nacions Unides sobre el medi ambient i el desenvolupament a Rio de Janeiro (Brasil). A partir de llavors es va convertir en un conseller regular de l'ONU i més tard del Banc Mundial. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya otorgat per la Generalitat de Catalunya.
Jacques-Yves Cousteau va morir el 25 de juny de 1997 a París, a conseqüència d'un atac de cor, i fou enterrat a Saint-André-de-Cubzac. La vila el va rendir homenatge en inaugurant un carrer amb el nom de "Commandant Cousteau", carrer que duu a la casa on va néixer i on es va posar una placa commemorativa.
[edita] Enllaços externs
- (francès) (anglès) Pàgina de la Societat Cousteau
- (anglès) Jacques-Yves Cousteau a Internet Movie Database
