Iubarta
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  Talles comparatives entre una iubarta i un ésser humà.
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Megaptera novaeangliae Borowski, 1781 |
||||||||||||||||||
 Àrea de distribució geogràfica de la iubarta.
|
||||||||||||||||||
La iubarta (Megaptera novaeangliae) és un misticet inconfusible pel seu cos cobert de tubercles dèrmics de forma arrodonida i la seua aleta dorsal en forma de gepa. El seu nom llatí vol dir "gran aleta de Nova Anglaterra" fent esment a l'abundància de l'espècie a les costes del nord-est dels Estats Units i a la desorbitada grandària de les seues aletes pectorals, que semblen ales i poden arribar a tindre fins a 5 m de llargada.
És una balena de mida mitjana (14-15 m i unes 40-50 tones de pes). Les femelles són uns 40 a 70 cm més grans que els mascles.
Taula de continguts |
[edita] Distribució, hàbitat i situació de l'espècie
Les iubartes tenen una distribució cosmopolita i es troben des de les aigües fredes fins a les latituds equatorials de tots els grans oceans. A l'Atlàntic nord-oriental la població realitza migracions estacionals des de les àrees reproductives situades davant de les costes nord-africanes a l'hivern, fins a les zones d'alimentació al nord de Noruega i Islàndia a l'estiu. A les costes atlàntiques ibèriques l'espècie està en trànsit migratori durant la primavera i la tardor i és en general poc freqüent, tot i que alguns exemplars van ésser capturats per les operacions baleneres espanyoles i es coneixen nombrosos registres d'albiraments i avaraments.[2][3][4]
Al Mediterrani, la presència de la iubarta es pot considerar poc menys que excepcional. Tots els registres d'aquesta espècie han estat fets al sector nord-occidental, la qual cosa fa suposar que corresponen a animals provinents de la població atlàntica. Companyo[5] va descriure una suposada iubarta avarada a L'Escala l'agost del 1829, però la descripció que fa de l'exemplar és insuficient com per assegurar que en realitat es tractava d'un exemplar d'aquesta espècie i, de fet, la seua llargada (15,5 m) sembla excessiva per tractar-se d'una iubarta. Es disposa també d'algunes cites antigues de l'espècie a les costes de França i d'una parella de iubartes, molt probablement una mare acompanyada del seu cadell, que van ser vistes a mig camí entre les costes del Principat de Catalunya i les Illes Balears.[6] Finalment, el febrer de 1990, un exemplar, aparentment jove, va entrar a la cala d'Aiguablava (Costa Brava) i va romandre al seu interior durant un parell de dies, on va poder ser observat per un nombrós públic.
[edita] Biologia, ecologia i comportament
Winn i Reichley[7] van revisar la biologia de l'espècie. La seua alimentació es basa en crustacis eufausiacis i una àmplia varietat de peixos de mida petita com sorells, verats, sardines o anxoves. La captura de l'aliment s'acostuma a fer de manera cooperativa entre alguns individus, seguint pautes de comportament força elaborades. Per exemple, quan un grup de iubartes troba un banc de peix massa dispers, 4 o 5 individus se separen de la resta i comencen a nedar en cercles al voltant del banc, al mateix temps que deixen anar gran quantitat de bombolles d'aire. Aquestes bombolles, en pujar cap a la superfície, produeixen reflexos i sorolls que fan que el peix inicialment dispers es concentri. Un cop aconseguit això, les iubartes se submergeixen de nou i capturen per torns el peix congregat.[8]
Les iubartes s'aparellen i pareixen en aigües tropicals i subtropicals. La gestació dura uns 11 mesos i els nounats fan entre 4 i 5 m de llargada. La duració del període de lactància és d'uns 5 mesos i el cadell esdevé independent quan té entre 7,5 i 9 m. La maduresa sexual s'assoleix entre els 4 i els 5 anys d'edat.
[edita] Gestió i conservació
La iubarta està estrictament protegida pel Conveni de Berna (annex II) i es troba catalogada dintre de l'apèndix I del CITES. Al llibre vermell de l'IUCN, la iubarta està catalogada com una espècie vulnerable.[9]
La seua excepcionalitat a la Mediterrània l'exclou de patir problemes d'interacció amb les activitats pesqueres o amb el desenvolupament del litoral.
[edita] Referències
- ↑ Cetacean Specialist Group (1996). Megaptera novaeangliae. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 28 de gener de 2008.
- ↑ Aguilar, A. i Sanpera, C. (1982): Reanalysis of Spanish sperm, fin and sei whale catch data (1957-1980). Rep. Int. Whal. Commn., 32: 465-470.
- ↑ Casinos, A.; Filella, S. i Pelegrí, J. (1977): Notas sobre cetáceos de las aguas ibéricas. I. Sobre un ejemplar de Megaptera novaeangliae (Borowski, 1781) (Cetacea, Balaenopteridae) capturado frente a las costas gallegas. Miscel. Zool., 4(1): 299-303.
- ↑ Teixeira, A.M.A.P. (1979): Marine mammals of the Portuguese coast. Zeitschrift für Säugetierkunde, 44: 221-238.
- ↑ Companyo, L. (1863): Histoire naturelle du départament des Pyrénées Orientales, vol. 3, Perpinyà, pp. 51-53.
- ↑ Aguilar, A.(1989): A record of two humpback whales, Megaptera novaeangliae, in the western Mediterranean Sea. Mar. Mamm. Sci., 5(3): 306-309.
- ↑ Winn, H. E. i Reichley, N. E. (1985): Humpback whale Megaptera novaeangliae (Borowski, 1781). En: Handbook of Marine Mammals, vol. 3, S. H. Ridgway i R. J. Harrison (eds.), Academic Press, Londres, pp. 214-273
- ↑ Hain, J. H. W., Carter, G. R., Kraus, S. D., Mayo, C. A. i Winn, H. E. (1982): Feeding behavior of the humpback whale, Megaptera novaeangliae, in the western North Atlantic. Fish. Bull. 80(2):99-108.
- ↑ Klinowska, M. (compiladora) (1991): Dolphins, Porpoises and Whales of the World. The IUCN Red Data Book. IUCN, Gland, Suïssa, 428 pp.
[edita] Bibliografia
- Clapham, Phil. (1996). Humpback Whales. ISBN 0-948661-87-9.
- Clapham, Phil. Humpback Whale. pp 589–592 a l'Encyclopeadia of Marine Mammals. ISBN 0-12-551340-2.
- Reeves, Stewart, Clapham i Powell. National Audubon Society Guide to Marine Mammals of the World. ISBN 0-375-41141-0.
- Dawbin, W. H. The seasonal migratory cycle of humpback whales a K.S. Norris (ed), Whales, Dolphins and Porpoises. University of California Press.
- Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, Àlex: Els Grans Mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 210-212.
[edita] Enllaços externs
- Informació i fotografies de les iubartes del Parc Nacional Mayumba de Gabon. (anglès)
- Informació i vídeos sobre aquesta espècie de cetaci. (francès)
- Assaig sobre les cançons de les iubartes. (anglès)
- Estudi sobre la població de iubartes a les illes Hawaii. (anglès)
- Estudi sobre les poblacions de iubartes a les costes pacífica i atlàntica de Canadà. (anglès)
- Arxiu sonor de cançons de iubartes. (anglès) i (alemany)
