Il ritorno d'Ulisse in patria
De Viquipèdia
| Il ritorno d'Ulisse in patria | |
| Títol original: | Il ritorno d'Ulisse in patria |
| Llengua original: | Italià |
| Gènere: | dramma per musica |
| Música: | Claudio Monteverdi |
| Llibret: | Giacomo Badoaro |
| Font literària: | L'Odissea d'Homer |
| Actes: | pròleg i tres actes |
| Estrena: | febrer de 1640 |
| Teatre: | Teatro San Cassiano de Venècia |
|
Personatges:
|
|
Il ritorno d'Ulisse in patria és una òpera (dramma per musica) en un pròleg i tres actes de Claudio Monteverdi sobre un llibret italià de Giacomo Badoaro, basat en el final de L'Odissea d'Homer. Es va estrenar al Teatro San Cassiano de Venècia el febrer de 1640.
Fou la primera òpera de Monteverdi per a Venècia, on hi obtenia molt èxit amb deu actuacions, i es portava llavors cap al Teatro Castrovillani a Bolonya, per tornar a Venècia el 1641.
Es classifica dins de l'escola veneciana d'òpera del segle XVII, amb els seus trets típics de preeminència dels solistes i la pràctica inexistència del cor. És una de les tres òperes que es conserven de l'autor. Els moments lírics, com el lament de Penelope, sola i desolada, van inspirar a Monteverdi per escriure les seves pàgines més belles.
El primer ressorgiment modern fou una iniciativa de Vincent d'Indy a París el 1925. Un cert nombre de compositors del segle XX en feren versions, com Luigi Dallapiccola i Hans Werner Henze, amb representacions el 1971 a Viena i Glyndebourne, i una edició enregistrada de Nikolaus Harnoncourt.
