Ibn Warraq
De Viquip??dia
Ibn Warraq ??s un escriptor que estudia l'islam des d'una perspectiva laica; actualment, viu als Estats Units; les seves obres acostumen a ser ??xits de vendes.
Ibn Warraq ??s un ap??stata, ??s a dir, alg?? que ha abandonat la creen??a en l'islam i un cr??tic d'aquesta religi?? de la qual n'exposa la naturalesa opressiva i retr??grada. Ibn Warraq no ??s pas el seu nom sin?? un pseud??nim adoptat tradicionalment per pensadors dissidents de l'islam en pa??sos musulmans.
Per la seva condici?? d'ap??stata i de cr??tic irreductible contra l'islam, Ibn Warraq ha d'amagar la seva identitat; per aix?? tot el que explica de la seva vida ??s que va n??ixer el 1946 a Rajkot, ??ndia dins d'una fam??lia musulmana que, en finalitzar el domini colonial brit??nic, va emigrar cap al Pakistan; despr??s, va estudiar a la Universitat d'Edimburg com a alumne de l'estudi??s orientalista Montgomery Watt; all?? ??s on va descobrir all?? que ell considera la naturalesa perversa de l'islam i, per aix??, decid?? abjurar-ne.
Ibn Warraq ha fet estudis sobre els or??gens de l'Alcor?? i la vida de Mahoma, sovint amb un pol??mic to contrari a l'islam; les tesis d'Ibn Warraq contradiuen en la majoria de casos la creen??a musulmana ortodoxa.
Taula de continguts |
[edita] Idees
[edita] La persecuci?? dels ap??states
Hom no ha d'oblidar mai el clima de terror en qu?? molts musulmans viuen , fins i tot en pa??sos occidentals. Puc llegir-vos una carta enviada a The Observer a Londres en ??poca de l'afer de Salman Rushdie?. L'autor de la carta, que escrivia an??nimament des de Pakistan, va explicar:
Salman Rushdie parla per mi. ??s la meva veu que encara no ha trobat expressi?? en les columnes dels diaris, ??s la veu de tots aquells que s??n musulmans de naixement per?? que voldrien abjurar-ne ara que s??n adults, per?? que no ho poden fer pas ja que s'exposen a la pena de mort. Alg?? que no viu pas en un pa??s musulm?? no pot pas imaginar-se les nacions -tant autoimposades com externes- que s'apliquen a qui expressi un sentiment de manca de fe religiosa No crec en D??u no es pot pronunciar en p??blic, ni tan sols entre familiars ni amics. Per aix?? mantenim la boca tancada aquells que dubtem
I aquest clima de terror continua fins i tot a Occident. Hi havia un important article a The Washington Times escrit per Julia Duin el 13 d'octubre del 2002, on parla d'uns vint mil musulmans que als Estats Units es converteixen al cristianisme per?? que els terroritza explicar-ho a amics i ve??ns, i ella aporta exemples d'alguns que ho revelen i que, per aix??, pateixen ostracisme, amenaces de mort i, fins i tot, agressions.
Aquells que abandonen l'Islam i que, per tant, esdevenen ap??states, ho mantenen en silenci. Esgl??sies que bategen ex-musulmans s??n del tot refract??ries a explicar-ne el nombre; per??, segons l'esmentat article vint mil musulmans que es converteixen al cristianisme als Estats Units, i tamb?? hi ha conversions al cristianisme a la Cab??lia (Alg??ria), on una esgl??sia en concret va enregistrar cinquanta baptismes en un any, una xifra for??a important en un pa??s on et poden tallar el coll per dur els llavis pintats, aquesta difusi?? de l'apostasia resulta remarcable.
A Per qu?? no s??c musulm???, Ibn Warraq hi afirma:
Volia assenyalar que hi havia un gran nombre d'ex-musulmans i volia presentar-los com a exemples a d'altres ex-musulmans perqu?? surtin de l'armari. Jo vull que la gent dels pa??sos musulmans respiri aire fresc gr??cies al coratge dels ap??states. Volia obrir el debat sobre l'Islam, al capdavall, la llibertat de consci??ncia ??s un dret hum?? fonamental que es nega a molta gent en els pa??sos isl??mics
[edita] L'abrogaci??
Un element clau per comprendre el punt de vista de molts estudiosos de l'Alcor?? ??s la doctrina de l'abrogaci??, segons la qual hi ha versicles de l'Alcor?? que s??n abrogats, ??s a dir, anul??lats, per d'altres; aix?? s'expliquen les contradiccions que dins de l'Alcor?? es poden trobar entre diferents versicles; en molts casos, aix?? indica que un d'aquests versicles est?? abrogat; generalment, per establir quin ??s el versicle que abroga i quin ??s l'abrogat, cal saber quin dels dos ??s cronol??gicament anterior ja que el posterior sempre abroga l'anterior. Aquest fet, adm??s per alguns te??legs musulmans, significa que, durant els vint-i-tres anys que dur?? el per??ode en qu?? Mahoma va rebre les revelacions de l'Alcor??, les circumst??ncies anaren canviant i, doncs, el contingut de la revelaci?? tamb??. Per tant, per comprendre l'Islam cal saber quins versicles de l'Alcor?? estan abrogats i quins no. Els versicles abrogats no tenen cap valor normatiu per als musulmans ja que nom??s es guien pels versicles no abrogats.
Segons ho admeten aquests te??legs musulmans, de les cent catorze sures, nom??s n'hi ha quaranta-tres de no afectades per l'abrogaci??.
Un exemple d'abrogaci?? ??s el que afecta els cent vint-i-cinc versicles que podem trobar a l'Alcor?? demanant paci??ncia i toler??ncia amb els no creients; tots aquests versicles han estat abrogats pel versicle 9:5 :
Quan aquests mesos que heu pactat de pau sagrada hagin passat, mateu tots els qui associen a Al??l?? D??u altres de??tats, all?? on siguin Els heu de prendre! Els heu d'assetjar! Els heu d'atacar, per tot arreu! Si se'n penedeixen, tornant a D??u, fan l'oraci?? de la sal?? i donen diners que purifiquen, deixeu que vagin pel seu cam??
i pel versicle 5:33:
El pagament dels qui combaten contra Al??l?? D??u, i en contra del seu missatger, dels qui fan el mal amb corrupci?? sobre la terra, ser?? una mort violenta, crucifixi??, amb trencament de mans i peus, un de cada costat, o que ells siguin foragitats i expulsats d'aquesta terra
Normalment, segons ho assenyala Ibn Warraq, quan s'adrecen a un p??blic occidental, els apologistes de l'Islam oculten la doctrina de l'abrogaci?? i presenten els passatges primerencs de l'Alcor?? com a prova que l'Islam ??s una religi?? pac??fica, mentre que amaguen els passatges de l'Alcor?? que inciten a la viol??ncia i l'odi contra els no creients. Aix?? per exemple, citaran el versicle
No ha d'haver-hi compulsi?? en mat??ria religiosa
amagant sempre el fet que aquest ??s un dels versicles abrogats. ??bviament, si aquest versicle no estigu??s abrogat, els musulmans de tot arreu del m??n haurien de ser els campions de la llibertat de cultes i no ??s aquest el cas.
Tal com afirma Ibn Warraq, generalment, els versicles tolerants de l'Alcor?? pertanyen a les primeres sures, revelades per Mahoma quan era a la Meca, mentre que els versicles intolerants foren revelats per Mahoma a Medina. A la Meca, Mahoma no sols no disposava de cap poder sin?? que, a m??s, havia d'enfrontar-se a l'oposici?? d'un sector important de la ciutat a les seves pr??diques; per aix??, finalment, Mahoma va haver d'acabar fugint de la Meca. A Medina, per??, Mahoma va aconseguir establir-hi una posici?? de poder; per aix??, a la Meca Mahoma predicava la toler??ncia i a Medina, la imposici?? de la fe mitjan??ant la guerra i la viol??ncia.
[edita] Obra
- Per qu?? no s??c musulm???, (1995) aquesta obra pret??n ser l'equivalent musulm?? de Per qu?? no s??c cristi??? de Bertrand Russell
- Abandonant l'Islam, parlen els ap??states,2003
- Qu?? diu realment l'Alcor??: Llenguatge, Text i Comentari, 2002
- La recerca del Mahoma hist??ric, 2000
- Or??gens de l'Alcor??: Estudis cl??ssics obre el llibre sagrat de l'Islam , 1998
[edita] Articles relacionats
- Apostasia en l'islam
- Daniel Pipes
- Robert Spencer
- Serge Trifkovic
- Bat Ye'or
- Koenraad Elst
- Ayaan Hirsi Ali
- Mark A. Gabriel
- Taslima Nasrin
- Salman Rushdie
- Ali Sina
- Oriana Fallaci
- Theo van Gogh
- Pim Fortuyn
[edita] Enlla??os externs
- Institute for the Secularisation of Islamic Society
- Boston Globe: Losing His Religion
- Trends and Flaws in Some Anti-Muslim Writing as Exemplified by Ibn Warraq Jeremiah D. McAuliffe, Jr., Ph.D.
- Why I am not a Muslim: The Origins of Islam