Oriana Fallaci
De Viquipèdia
Oriana Fallaci (Florència, 29 de juny de 1929 - Florència, 15 de setembre de 2006) fou una escriptora i periodista italiana.
Fallaci es va fer especialment cèlebre per la seva tasca de corresponsal de guerra, però també per haver entrevistat alguns dels personatges més influents del segle XX. Ara, els últims anys de la seva vida, des de l'11 de setembre de 2001, han estat més polèmics pels seus punts de vista molt crítics envers el món islàmic.
Entre les moltes personalitats que va entrevistar hi ha Henry Kissinger, Willy Brandt, Muammar al-Gaddafi, Federico Fellini, Iàsser Arafat, Indira Gandhi... En qualitat de corresponsal de guerra, va escriure, entre d'altres llocs, des del Vietnam i des del Pròxim Orient.
Des dels anys noranta vivia a Nova York, on va poder veure els efectes dels atemptats contra les Torres Bessones. Des d'aleshores va criticar amb duresa el fonamentalisme islàmic i fins i tot va parlar d'un procés d'islamització d'Occident. Arran d'aquests fets Fallaci va publicà un extens article "La ràbia i l'orgull" en el que acusa a l'esquerra i als progressistes europeus i nord-americans d'estar en contra dels govern d'Estats Units i de ser benèvols amb la causa de bin Laden. entre d'altres arguments Oriana Fallaci va escriure que:
"¿No us adoneu que els Osama bin Laden es creuen autoritzats a matar-vos a vosaltres i als vostres fills, perquè beveu vi o cervesa, perquè no porteu barba llarga o xador, perquè aneu al teatre i al cinema, perquè escolteu música y canteu cançons, perquè balleu en les discoteques o a les vostres cases, perquè mireu la televisió, perquè vestiu minifaldilla o pantalons curts, perquè esteu despullats o casi en el mar o a les piscines i perque feu l'amor quan us sembla, on us sembla i amb qui us sembla? No us importa res de tot això, estúpids? Jo soc atea, gracies a Déu. Però no tinc cap intenció de deixar-me matar per ser-ho.
Per aquestes declaracions polèmiques fou acusada de difamació contra l'Islam.
Fallaci va publicar una desena de llibres. D'aquests, només n'hi ha un de traduït al català, 'Inxal·là' (Plaza i Janés i Cercle de Lectors, 1992). Però el volum més conegut de la periodista és 'Intervista colla storia' ('Entrevista amb la història'), on recull algunes de les entrevistes que va fer amb personatges influents del món, durant la dècada dels setanta. També va publicar: 'Penelope alla guerra' (1962), 'Niente e così sia' (1969), 'Lettera a un bambino mai nato' (1975), 'Un uomo' (1979), 'La rabbia e l'orgoglio' (2001), i 'Oriana Fallaci intervista sè stessa - L'Apocalisse'.
