Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Iannis Xenakis - Viquip??dia

Iannis Xenakis

De Viquip??dia

Iannis Xenakis (?????????????? ??????????????, tamb?? transliterat en franc??s com Yannis X??nakis), (Braila, (Romania), 29 de maig de 1922 - Par??s, 4 de febrer de 2001), compositor i arquitecte d'ascend??ncia grega i nacionalitzat franc??s, pa??s en qu?? va passar gran part de la seua vida. ??s aclamat com un dels compositors m??s importants de la m??sica contempor??nia.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Als 10 anys es va traslladar amb la seua fam??lia a Gr??cia, comen??ant despr??s estudis d'enginyeria a Atenes. Els seus estudis es van interrompre el 1941 amb l'ocupaci?? nazi al seu pa??s. Va participar en la ressist??ncia grega durant la Segona Guerra Mundial, i en la primera fase de la Guerra civil Grega com a membre de la companyia d'estudiants Lord Byron de l'Ex??rcit d'Alliberament del Poble Grec (ELAS). Al Gener de 1945 va rebre una greu ferida d'ob??s en un costat de la cara que el va dur a la vora de la mort, provocant-li la p??rdua d'un ull i desfigurant-li part del rostre. El 1946 va poder finalitzar els seus estudis obtenint el t??tol d'enginyer, per?? va ser perseguit a causa del seu activisme pol??tic, i condemnat a mort. Va aconseguir escapar i, gr??cies a un passaport fals, creuar la frontera rumb a Fran??a el 1947.

Instal??lat a Par??s, el 1948 va ingressar en l'estudi del fam??s arquitecte Le Corbusier com a enginyer calculista. Aviat va comen??ar a col??laborar en els projectes de diverses obres importants eixides de l'estudi de Le Corbusier durant aquests anys, com les unitats habitacionals de Nantes (1949), Briey-en-For??t i Berl??n-Charlottenburg (1954), els diferents edificis constitutius del plans d'urbanitzaci?? de Chandigarh a l'??ndia (1951), i el Centre Esportiu i Cultural de Bagdad (1957). En aquestes obres Xenakis va aplicar els mateixos processos compositius i est??tics que en les seues obres musicals de l'??poca.

Xenakis va dissenyar a m??s dos importants obres de l'arquitectura del segle 20: el convent de Sainte-Marie-de-la-Tourette (1953), i especialment el pavell?? Philips de l'Exposici?? Internacional de Brussel??les de 1958, basat en les mateixes estructures que la seua obra orquestral Met??stasi de 1953-1954. Per a l'interior del pavell?? se li va encarregar a Edgar Var??se que en realitzara la m??sica, qui va compondre el seu Po??me ??lectronique, i el mateix Xenakis va compondre Concret PH que s'escoltava en els interludis entre les presentacions de l'obra de Var??se.

Durant aquests anys, Xenakis va comen??ar paral??lelament els seus estudis de composici?? a Par??s, primer amb Arthur Honegger i Darius Milhaud, amb els que no es va entendre massa b??, i finalment amb Olivier Messiaen, amb qui s?? que va estudiar regularment a partir de 1952. El 1955 Hans Rosbaud va dirigir en el Festival de Donaueschingen la seua primera obra important per a orquestra: Met??stasi. Aquesta pe??a i les que van seguir, notablement Phitoprakta de 1955-1956, i Achorripsis de 1956-1957, aix?? com articles publicats en els Gravesaner Bl??tter, la revista que dirigia Hermann Scherchen, li van donar a Xenakis una notorietat que finalment li va permetre dedicar-se exclusivament a la composici??.

El 1963 va publicar Musiques Formelles, posteriorment revisada, expandida i publicada en angl??s com Formalized Music: Thought and Mathematics in Composition el 1971, i novament ampliada i revisada per a la segona i definitiva edici?? de 1990; una col??lecci?? d'assajos sobre les seues idees musicals i t??cniques compositives, considerada una de les contribucions m??s importants a la teoria de la m??sica del segle XX.

Pioner de l'??s dels computadors en la composici?? musical algor??smica, Xenakis va fundar el 1966 l'EMAMu, conegut a partir de 1972 com CEMAMu (Centre d'??tudes de Math??matique et Automatique Musicales), institut dedicat a l'estudi d'aplicacions inform??tiques en la m??sica. Ac?? Xenakis va concebre i va desenvolupar el sistema UPIC, que permet la realitzaci?? sonora directa de la notaci?? gr??fica que s'efectua sobre una targeta.

Casat amb l'escriptora Fran??oise Xenakis.

[edita] Obra

Ja en Met??stasi, Xenakis mostra un allunyament radical de les tend??ncies preponderants en l'avantguarda de l'??poca, dominada pel serialisme i el post-serialisme. L'obra planteja densos blocs sonors, amb els instruments de corda fent glissandos de diferents velocitats, configuren masses i superf??cies de variades textures. Per?? a m??s de la seua radical est??tica "brutalista", aquesta obra va resultar revolucion??ria per la seua modalitat compositiva, en la que les densitats, les textures, i els comportaments individuals dels esdeveniments estaven determinades per processos formals basats en lleis estad??stiques i probabil??stiques. D'aquesta manera Xenakis es mostra igualment distant del pensament d'ordenament lineal dels serialistes i post-serialistes, com de la indeterminaci?? aleat??ria que havia iniciat John Cage, i que estava comen??ant a tenir les seues repercussions entre els compositors europeus.

En "La crise de la musique s??rielle", Xenakis va plantejar les seues cr??tiques a la t??cnica serial (el que ell denominava "pensament lineal"), escrivint el seg??ent respecte al grau de complexitat a qu?? havia arribat el contrapunt serial: "La polifonia lineal es destrueix per la seua pr??pia complexitat; el que s'escolta no ??s en realitat m??s que una massa de notes en diversos registres. L'enorme complexitat impedeix l'oient seguir l'entramat de les l??nies, i t?? com a efecte macrosc??pic una dispersi?? irracional i fortu??ta de sons al llarg de tota l'extensi?? de l'espectre sonor. Hi ha per tant una contradicci?? entre el sistema polif??nic lineal i el resultat percebut, que ??s d'una superf??cie o massa. Aquesta contradicci?? inherent a la polifonia desapareix quan la independ??ncia del so ??s total." (1)

Com a alternativa va proposar la utilitzaci?? de models matem??tics en la composici?? musical, creant "un m??n de masses sonores, vastos grups d'esdeveniments sonors, n??vols i gal??xies governades per noves caracter??stiques com la densitat, grau d'orde, nivell de canvi, les quals requereixen definicions i realitzacions usant la teoria de probabilitat" (2). Per a Xenakis aquesta nova concepci?? era de fet m??s general que el pensament lineal, que podia ser incl??s com un cas particular, reduint la densitat dels n??vols. Xenakis crea d'aquesta manera la "m??sica estoc??stica".

Alguns dels procediments utilitzats en les seues composicions inclouen la teoria de probabilitats (teoria cin??tica de gasos de Maxwell-Boltzmann en Pithoprakta, distribuci?? aleat??ria de punts en un pla en Diamorphoses, restriccions m??nimes en Achorripsis, distribuci?? gaussiana en ST/10 i Atr??es, cadenes de Markov en Analogiques), la teoria de jocs (en Duel i Strat??gie), la teoria de grups (en Gnoms Alpha), i l'??lgebra booleana (en Herma i Eonta). D'acord amb el seu ??s de teories probabil??stiques, moltes de la peces de Xenakis s??n, en les seues pr??pies paraules, "una forma de composici?? que no ??s l'objecte en si, sin?? una idea en si, a???? ??s, el comen??ament d'una fam??lia de composicions".


(1) "La crise de la musique s??rielle", Gravesaner Bl??tter, n??m. 1, de juliol de 1956.

(2) "Vers une m??tamusique", La Nef, n??m. 29, 1967.

[edita] Lista d'Obres

Algunes de les seues obres m??s destacades s??n:

  • Met??stasi (part tercera del tr??ptic Anastenaria) (1953-1954), per a orquestra de 60 m??sics
  • Pithoprakta (1955-1956), per a orquestra de 49 m??sics
  • Eonta (1963), per a piano i 5 instruments de vent
  • Oreste??a (1965-1966), sobre textos d'??squil, suite per a cor infantil, cor mixt amb accessoris i conjunt de 12 m??sics
  • Terretektorh (1965-1966), per a 88 m??sics dispersats entre l'audi??ncia
  • Medea (1967), m??sica esc??nica sobre textos de S??neca, per a cor mascul?? tocant ritmes amb campanetes i 5 m??sics
  • Nomos Alpha (1966), per a violoncel solista
  • Polytope de Montr??al (1967), espectacle de llum i so per a 4 orquestres id??ntiques de 15 m??sics
  • Nuits (1967), sobre fonemes sumeris, assiris, aqueus i altres, per a 12 veus mixtes solistes o cor mixt
  • Nomos Gamma (1967-1968), per a 98 m??sics dispersats entre l'audi??ncia
  • Anaktoria (1969), per a conjunt de 8 m??sics
  • Kraanerg (1968-1969), m??sica per a ballet, per a orquestra i cinta magn??tica de 4 canals
  • Persephassa (1969), per a 6 percussionistes
  • Pers??polis (1971), per a llum i so (cinta magn??tica de 8 canals)
  • Cendr??es (1973), per a cor mixt de 72 (o 36) cantants entonant fonemes d'Iannis Xenakis i 73 m??sics
  • N'Shima (1975), sobre paraules i fonemes hebreus, per a 2 mezzosopranos (o contralts) i 5 m??sics
  • Jonchaies (1977), per a orquestra de 109 m??sics
  • Pl????ades (1978), per a 6 percussionistes
  • Pour Maurice (1982) per a bar??ton i piano
  • Shaar (1983), per a gran orquestra de corda
  • Jalons (1986), per a conjunt de 15 m??sics
  • Keqrops (1986), per a piano solista i orquestra de 92 m??sics
  • Kassandra (Oreste??a II) (1987), per a bar??ton amplificat (tamb?? tocant un saltiri de 20 cordes) i percussi??
  • La D??esse Ath??na (Oreste??a III) (1992), per a bar??ton solista i conjunt mixt d'11 instruments

[edita] Bibliografia

  • Xenakis, Iannis: Formalized Music: Thought and Mathematics in Composition; s??rie Harmonologia n??m. 6. Ed. Pendragon Press; Hillsdale, NI, 2001. ISBN 1576470792
  • Xenakis, Iannis: Arts/Sciences: Alloys, The Thesis Defense of Iannis Xenakis, Pendragon Press, New York, 1985.
  • Matossian, Nouritza: Xenakis. Ed. Kahn and Averill; Londres, 1990. ISBN 187108217X
  • Varga B??lint Andr??s: Conversations with Iannis Xenakis. Ed. Faber and Faber; Londres, 1996. ISBN 0571179592

[edita] Enlla??os externs