Hipòlit Nadal i Mallol
De Viquipèdia
Hipòlit Nadal i Mallol (el Port de la Selva, Alt Empordà ,1891 - Buenos Aires 1978) fou un periodista i polític català. Pertanyia a una família humil, ja que era fill de pescadors. De jove va col·laborar a revistes de la Unió Catalanista com Renaixement o La Nació, i a d'altres populars o literàries com a De tots Colors, L'Escena Catalana, La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa.
Va escriure articles sobre temes polèmics a l' "Empordà Federal" de Figueres i a "Ciutadania" de Girona. El 1912 es negà a fer el servei militar, i per això s'embarcà cap a Amèrica tot establint-se a Buenos Aires. El 1913 hi va fundar la revista "Catalunya Nova". El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment (1916-1972), de la que n'esdevingué director i que s'aconvertí, pel contingut dels seus articles, en l'òrgan més important del catalanisme radical a Amèrica. Hi escrivia els editorials i pràcticament tots els articles , que eren signats amb una vintena de pseudònims com Pol de Reig, Justí Ferm, Vic, Fidel Català, Valentí Just, Pere Pi, etc.
Sota la seva direcció, la revista va donar un gran suport a l'acció reivindicativa dels catalans de l'interior durant les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco, i publicà documents de la resistència. Propagà a Amèrica l'obra de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, de la que en fou president a l'Argentina. Fou una de les figures indiscutibles dels catalans d'Amèrica i participà en la Primera Conferència Nacional Catalana.
[edita] Obres
- Algues (Proses salobres) (1918)
- Articles de contraban (1928)
