Hipàtia
De Viquipèdia
Hipàtia d'Alexandria (Hypatia, Ὑπατία) (370 a 415) es considera com la primera dona coneguda en fer una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica. També s'esmenta com Hipàcia.
També va ser molt reconeguda en el camp de l'Astronomia (hi ha un cràter i un espadat lunars amb el nom d'Hypatia) i en el de la filosofia neoplatonisme.
Filla de Teó (Theon), matemàtic i cap del Museu d'Alexandria a Egipte, va col·laborar en l'obra filosòfica i matemàtica del seu pare. Tant el seu pare com ella eren pagans. Cap l'any 400 Hypatia era una autoritat en l'ensenyament de la matemàtica i la filosofia. Es diu que va arribar a presidir l'escola neoplatònica de Plotí a Alexandria, i que era maca, graciosa i modesta.
Els cristians d'aquella època acostumaven a identificar la ciència amb el paganisme de tota manera entre els alumnes i amistats d'Hypatia també s'hi comptaven cristians preeminents. En establir-se un greu conflicte entre el patriarca i el prefecte d'Alexandria Orestes, Hipàtia fou considerada una amenaça per alguns seguidors del cristianisme i la van acusar d'excessiva familiaritat amb el prefecte; el clergat la va voler forçar a abandonar aquesta relació ja que l'acusava d'haver influït en el trencament de relacions entre Orestes i el bisbe Ciril.
Un dia fou sorpresa al carrer per fanàtics encapçalats per un anomenat Pere el lector i la van atropellar amb un carro i la van matar probablement el 415. Teodoret va acusar Ciril d'haver aprovat els fets.
Suides diu que es va casar amb Isidor i va escriure algunes obres sobre astronomia i altres temes.
[edita] Treballs
Tots els treballs d'Hypatia s’han perdut i només es coneixen els títols de les obres per referències d'altres autors:
- Comentari de l'aritmètica de Diofant d'Alexandria
- Comentari de la Cònica d'Apol·loni de Perge
- Editora del comentari del seu pare Theon de l'Almagest de Claudi Ptolomeu i dels elements d'Euclides.
- Perfeccionament de l'astrolabi
