Hermòcrates de Siracusa

De Viquipèdia

Hermòcrates de Siracusa (Hermocrates, Ἑρμοκράτης) fou un home d'estat siracusà fill d'Hermó, dirigent de la ciutat de Siracusa al temps de la invasió atenenca. De família notable que segons Timeu deia ser descendent del deu Hermes.

Ja era un personatge destacat el 424 aC quan fou delegat del senat al congres general de ciutats gregues de Sicília que es va fer a Gela l'estiu d'aquell any, en el que segons Tucídides fou impulsor de la pau general.

El 415 aC es va posar al capdavant de la defensa de la ciutat però sense ostentar cap comandament però després de la derrota al hivern, va exposar que la dispersió del comandament entre diversos generals debilitava Siracusa i fou nomenat ell mateix, junt amb Heràclides de Siracusa i Sicà, com a general en cap amb plens poders.

Fou enviat llavors a Camarina per contrapesar la influencia atenenca i va aconseguir la neutralitat de la ciutat. Quan els atenenc van ocupar Epipoles (Epipolae), va recomanar la construcció d'una muralla per tallar les línees atenenques, però el projecte fou refusat, i els atacs siracusans foren rebutjats. Hermòcrates va acusar als seus generals del desastre i els va destituir i en va nominar uns altres, fins que a l'arribada de Gilip aquest va agafar el comandament i va capgirar la situació militar.

Va lluitar a Epipolae a l'arribada de Demòstenes i va donar suport a Gilip en la necessitat de fer també la guerra a la mar. Quan finalment els atenenc foren derrotats i es van retirar per terra, Hermòcrates es va anticipar i va poder retardar la retirada dos dies que van ser fatals pels atenencs. Fou ell qui va salvar les vides de Nícies i Demòstenes.

Després va exercir influència per donar suport als espartans en la guerra a Grècia (guerra del Peloponès) però només va aconseguir l'enviament d'un esquadró de 20 trirrems (i dos mes de Selinunt) dels que va agafar el comandament i es va unir a la flota espartana d'Astíoc (412 aC) i va participar a la batalla de Cinossema manant l'ala dreta, i encara que no va poder impedir la derrota, va salvar la seva part de flota amb només la pèrdua d'un vaixell. No va estar també a la batalla d'Egospòtams (tot i que Polibi diu que si que hi era).

Després dels canvis de comandament a Siracusa el 409 aC, les seves tropes li van demanar de restar al front de la flota fins l'arribada d'un nou almirall; fins i tot se li va proposar assolir el poder a Siracusa però Hermòcrates va aconsellar obeir i poc després va entregar el comandament al nou almirall.

Va anar a la cort de Farnabazos II que li va donar diners i naus per tornar a Siracusa i amb 5 trirrems i 1000 soldats va desembarcar a Messana i aliat als exiliats d'Himera i als seus partidaris a Siracusa, va intentar una revolució. Va fracassar i se'n va anar a Selinunt que estava en ruïnes (havia estat destruïda pels cartaginesos), la va restaurar i va acollir refugiats d'arreu de l'illa de Sicília. Aixa va crear una base des de la que va atacar als cartaginesos de Mòtia i Panormos als que va derrotar (408 aC).

El 407 aC va tornar a Himera i va enterrar els ossos dels grecs morts en batalla contra els cartaginesos uns dos anys abans i els va retre honors. Aquest fet li va donar molta popularitat i va suposar l'enderrocament de Diocles de Siracusa però la sentencia de desterrament contra Hermòcrates va romandre vigent.

Una mica després es va acostar a la ciutat amb una força considerable i hi fou admès com amic, entrant amb algun soldats; quan els siracusans se'n va adonar de que els seus soldats eren pocs, els van atacar i els van matar a tots incloent Hermòcrates, abans de que la resta del seu exèrcit podes entrar a la ciutat en el seu ajut.

Va deixar un fill i la seva filla es va casar després amb el tirà Dionís el Vell.