[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

HDTV - Viquipèdia

HDTV

De Viquipèdia

HDTV és l'acrònim en anglès de High Definition Television, televisió d'alta definició. És un dels formats caracteritzats per emetre senyals en qualitat digital, molt superior als sistemes actuals (PAL, NTSC, SECAM).

Històricament el terme va ser aplicat als estàndards de televisió desenvolupats en la dècada del 1930 per a reemplaçar models de prova.

Taula de continguts

[edita] Detalls tècnics

Comparació visual de les resolucions dels formats de televisió comuns
Comparació visual de les resolucions dels formats de televisió comuns

El format HDTV utilitza exclusivament una relació d'aspecte 16:9 a diferència del format convencional que pot utilitzar 4:3 o 16:9. L'alta resolució de les imatges (1920 píxels × 1080 línies o 1280 píxels × 720 línies) permet mostrar molt més detall comparat amb la televisió analògica de definició estàndard (720 píxels × 576 línies amb l'estàndard PAL).

El còdec utilitzat per a la compressió pot ser:

  • MPEG-2
  • H.264
  • VC-1 (derivat del Windows Media Vídeo 9)

Cal destacar que MPEG-2 té una eficiència de compressió molt més baixa que els altres dos, de manera que es necessita més amplada de banda per a transmetre un mateix senyal amb aquest còdec que amb H.264 o VC-1. Aquest problema s'accentua amb els senyals d'HDTV perquè poden tenir fins a 5 cops més resolució que la televisió estàndard.

No obstant això, MPEG-2 és el còdec més emprat actualment en les transmissions d'HDTV, però per a estalviar amplada de banda es fa servir un submostreig de croma 4:2:0 YCbCr i una quantificació de 8 bits, encara que MPEG-2 suporta fins a un submostreig de croma 4:2:2 YCbCr i una quantificació de 10 bits. És d'esperar que H.264 i VC-1 es converteixin en els més utilitzats en un futur pròxim per la seva major eficiència, i, de fet, alguns operadors alemanys com ProSieben ja l'utilitzen en l'actualitat.

Un altre detall d'HDTV és la possibilitat de connectar-se amb un equip de so 5.1 ja que fa servir el còdec d’àudio Dolby Digital AC-3.

Els senyals d'HDTV habitualment són en mode 720p (1280×720, escombrat progressiu) o bé 1080i (1920×1080, entrellaçat), els quals tenen requeriments semblants d'amplada de banda. També existeix el mode 1080p, però és menys utilitzat actualment perquè requereix el doble d'amplada de banda que el 1080i per al mateix nivell de compressió.

[edita] Quadres estàndard o índex de camp

  • 24p (carret fílmic cinematogràfic)
  • 25p
  • 30p
  • 50p
  • 60p
  • 50i (PAL, SECAM)
  • 60i (NTSC)

[edita] Comparació amb SDTV

HDTV disposa com a mínim del doble de resolució que el SDTV, raó per la qual es poden apreciar molt més detalls que amb un sistema de televisió analògic o un DVD normal. A més a més, el contingut en HDTV, al ser sempre en 16:9, utilitza tota la pantalla panoramica, amb el qual no es malgasta espai per a les franges negres horitzontals tal com passa ara en les emissions en 4:3.

[edita] Visió ampliada

[edita] Sistemes actuals

[edita] Europa

Per ara, molts països mostren un interès limitat per l'HDTV. El més comú és l'EDTV utilitzant DVB.

Malgrat que l'HDTV encara és possible amb DVB-T (TDT), la majoria dels països prefereixen “més canals en un sol múltiplex”, en comptes d'“un únic canal en HDTV”, més comú en els EUA, Canadà, Japó i Austràlia. Un canal en Alta Definició (HDTV) ocupa fins a quatre canals de Definiciò Standard (SDTV), el qual suposa un multiplex sencer en l'actual TDT, per tant la majoria d'emissores no es plantejaran emetre en HD a través de la Televisiò Digital Terrestre fins que s'apagui la senyal analogica i s'alliberi parcialment l'espectre radioelectric.

A més a més, alguns governs volen commutar a digital en comptes de reassignar les freqüències VHF per a d'altres finalitats.

Una nova versió de DVB-S (DVB-S2), combinada amb el còdec H.264/AVC (MPEG-4 part 10) pot ser la clau per un futur èxit de la HDTV a Europa.

Al gener del 2005, l'EICTA va anunciar plans per una etiqueta "HD ready" (apte per a HD) per equips que complien certs requeriments, incloent-hi el suport de 720p i 1080i a 50 i 60Hz. Les pantalles han d’incloure interfícies YUV i DVI o HDMI i tenir una resolució vertical nativa de 720 línies o més.

Cal entendre que només pel fet de comprar un televisor preparat per a Alta Definició ("HD ready") aquest no convertirà un senyal de Definició Standard (SDTV) en un d'Alta Definició. No es podrà gaudir dels beneficis d'aquests televisors fins que es puguin rebre canals de televisió en Alta Definició o fins que estiguin disponibles els nous formats de video en HDTV, Blu-Ray i HD-DVD

En l'actualitat hi ha una única plataforma d'Alta Definició que emet en tot el territori europeu. És la plataforma per satèl·lit Euro1080 que emet en 1080i (actualment en MPEG-2 i en el futur sota les normes MPEG-4/H.264)

[edita] Unió Europea

La Comissió Europea va analitzar l’estat de les emissions a 16:9 i també l'HTDV al document The contribution of wide-screen and high definition to the global roll-out of digital television ("La contribució de la pantalla ample i l'alta definició a l'expansió global de la televisió digital").

Aquest document exposa que els anteriors objectius per a la introducció a l’àmbit europeu de l'HTDV de 1999 (o HD-MAC en 1992) no es van assolir perquè el mercat es va enfocar cap a les tecnologies digitals i els serveis més fàcils d'implementar. Per tant, els consumidors europeus mai varen tenir l'oportunitat de provar l'HDTV.

També apunta algunes causes de la pobre representació de l'HTDV a la Unió Europea (UE):

  • Els consumidors del mercat europeu varen pensar que l'HDTV fracassaria a Europa.
  • Les emissores es prefereixen centrar a l'STDV multicanal, més barata.
  • Una resolució de pantalla STDV té un cost efectiu millor que una HDTV equivalent.

Més tard, els comissionats van suggerir que es requeria alguna coordinació a la UE per serveis d'HDTV perquè estiguessin a l’abast de tots els estats membres.

[edita] França

M6 i TF1 han expressat la seva intenció d’emetre alguns programes a HD en un futur pròxim, però, aquests no estaran disponibles al servei de televisió digital terrestre que va començar al 2005.

TPS, competidor de Canal Satellite Numérique també té la intenció de començar la seva emissió HD al 2005.

Els canals terrestres de pagament per visió utilitzaran H.264/MPEG-4 AVC des del setembre del 2005, per permetre contingut Prèmium (de primera qualitat) HDTV.


[edita] Alemanya

La plataforma de pagament Premiere va començar a emetre tres canals HD el desembre del 2005. Aquests canals presenten distints continguts (pel·lícules, esports i documentals). Igual que HD1 els canals de Premiere utilitzen H.264/MPEG-4 AVC i DVB-S2 com a mètode de compressió. Tot i això fins aleshores (25 de gener del 2006) només estan disponibles pocs receptors amb aquestes característiques perquè hi ha dificultats amb la producció dels chips de MPEG-4.

[edita] Regne Unit

La BBC ja produeix alguns programes (principalment documentals) en HD per a mercats estrangers, com Estats Units i Japó. La Corporació té intenció de produir tots els seus programes en HD per al 2010. Es creu que la BBC aprovarà 720p per a la seva tecnologia d’escombrat.

No hi ha plans per a versions a HDTV de Freeview i Top Up TV per a serveis de televisió terrestre digital, degut al fet de que no hi ha ample de banda lliure disponible. Això canviarà desprès de que es desconnectin els senyals de televisió analògica, peró la data per aquesta desconnexió encara s’està debatent.

La BBC està emetent un canal en proves en HDTV, BBC HD, a través de la plataforma per satelit Sky. Quan s'acabin aquestes proves al 2007 es plantejaran emissions regulars en Alta Definició.

Sky ha llançat el 2006 un servei d'HDTV amb el nom Sky HD. Aquest esta limitat a uns pocs canals i té encara un cost bastant elevat. Sky ha confirmat que estaran disponibles tant per a 720p com per a 1080i. NTL (operador de cable) opera un servei similar.

[edita] Espanya

La plataforma de pagament Digital Plus va efectuar algunes proves a Alta Definició sobre el satèl·lit Astra el 16 de juny del 2005. Van consistir en diferents fragments de programes d’èxit de Canal Plus com “Lo más +”, “Las noticias del guiñol”, ”La hora Wiki” i “Código Cine”.

Jazztel proveïdor d’Internet i telefonia, estima oferir alguns canals d’Alta Definició a través de línies ADSL2+ a meitat del 2006, després de les actuals proves comercials de televisió sobre IP.

Telefónica oferirà a partir del 2007 TV d’Alta Definició a la seva plataforma de TV digital Imagenio. Ho farà migrant la seva xarxa mixta ADSL/ADSL2+ a una xarxa VDSL2.

Televisió de Catalunya va iniciar emissions en proves del seu canal HD el dia de Sant Jordi de 2007. Aquestes emissions estan limitades actualment a la zona coberta pel repetidor de Collserola a l'àrea metropolitana de Barcelona (canal 43). El vídeo s'emet en MPEG-4 AVC / H.264 (1440x1080i) i l'àudio en Dolby AC3 estèreo.

Encara no hi ha plans per a migrar completament la producció pròpia a HD ja que això suposaria un cost econòmic molt elevat. Es preveu que hi hagi més desenvolupaments quant es produeixi l'apagada d'emissions analògiques i s'alliberi una part de l'espectre.

[edita] Japó

Japó ha estat pioner en HDTV per dècades amb una implementació analògica. El seu antic sistema no és compatible amb els nous estàndards digitals. A Japó, la emissió terrestre de HD per ISDB-T va començar al desembre de 2003. Fins ara s’han venut ja dos milions de receptors HD a Japó.

[edita] Corea del Sud

Desprès d’una llarga polèmica entre el govern i les emissores, el format ATSC fou escollit davant DVB-t. Al 2005, els serveis digitals estaran disponibles a tot el país.

Serà necessari que emetin, al menys 10 hores cada setmana, continguts en HD durant el primer any del servei digital comercial.

[edita] Austràlia

Austràlia va començar a emetre en HD al gener del 2002 però el contingut en HD no fou obligatori fins a l'agost del 2003. La majoria de les ciutats d'Austràlia amb més de 40.000 habitants disposen almenys d’un canal de TDT (per exemple, a Albany, Austràlia Occidental, es disposa de TDT desde fa quasi un any a data de maig de 2005). De totes maneres, la majoria de les emissores australianes de TDT estan encara experimentant amb transmissions en HDTV.

[edita] Brasil

Les universitats brasileres i institucions d’investigació i del govern, estan debatent les millors polítiques per implantar un sistema de DTV al Brasil.

S’espera la realització de proves al 2005.

[edita] Mèxic

La companyia de televisió mexicana Televisa va començar a fer emissions experimentals en HDTV a començaments del 90 en col·laboració de la companyia japonesa NHK. A dia d’avui ja hi ha alguns programes en HDTV, peró el seu us és realment limitat.

Durant la primera meitat del 2005, al menys un proveïdor de cable a la Ciutat de Mèxic (Cablevisión) va començar a oferir canals en HDTV als subscriptors que compressin un gravador digital de vídeo (DVR)

[edita] Gravació, compressió i medis pregravats

HDTV pot gravar-se en D-VHS (Data-VHS), W-VHS, o en una gravadora de vídeo digital que suporti HDTV com la TiVo ofertada per DirecTV o la DVR 921 i DVR 942 ofertades per DISH Network. Actualment, en els Estats Units la única opció de gravat és D-VHS. D-VHS grava en format digital a una velocitat de 28'2 Mbps en una cinta VHS qualsevol, requerint un transport digital FireWire (IEEE 1394) per acoplar la trama comprimida MPEG-2 des del dispositiu modulador fins a la gravadora.

Desafortunadament, l'enorme capacitat d'emmagatzement de dades necessari per a guardar dades sense comprimir fan que sigui poc probable que una opció d'emmagatzement sense compressor aparegui en el mercat en els pròxims anys. La compressió en temps real MPEG -2 d'una senyal de HDTV no comprimida també és extremadament cara, la qual cosa la fa prohibitiva per al mercat, encara que es prediu que el seu cost baixarà en alguns anys (tot i que això és realment més interessant per als consumidors de càmeres de vídeo HD que per als gravadors HDTV).

A més a més, gravadores de cintes analògiques amb un ample de banda suficient per a emmagatzemar senyals de HD anàlogues com les gravadores W-VHS ja estan descatalogades en el mercat del consumidor i son cares i difícils d'aconseguir en el secundari.

Elephants Dream va ser una de les primeres pel·lícules en oferir una versió d'alta definició.

[edita] Futurs medis

La programació HD pot ser gravada en un disc òptic utilitzant les tecnologies Blu-Ray o HD-DVD. La tecnologia Blue-Ray només està disponible a Japó amb els sintonitzadors japonesos de satèl·lit, però s'espera que durant el 2006 s'introdueixi la tecnologia en altres mercats del món, inclòs l'espanyol.

[edita] Microsoft

En un esforç per a crear un format d'alta definició compatible amb els bit rates per als vídeos d'alta definició en els [DVD-ROM]] convencionals, Microsoft va introduir el còdec del Windows Media 9 Series amb l'habilitat de comprimir un bitstream d'alta definició en el mateix espai que un bitstream NTSC (que és d'aproximadament de 5 a 9 Mbps per a les resolucions de 720 punts i superior). Microsoft va llençar el còdec d'alta definició de la sèrie Windows Media 9 com el WMD HD. Cal veure si el còdec serà adoptat ampliament, o al menys com un estàndar de la industria Wi-Fi. El novembre de 2003 el format WMV HD requeria d'un potencial de processament significant per a poder codificar i descodificar una pel·lícula i com a resultat la única pel·lícula que va utilitzar el codec va ser la de Terminator 2.

El requisits mínims recomanats per Microsoft per tal de veure una pel·lícula a una resolució de 1080p en Windows XP eren un processador de 3Ghz amb 512MB de memòria RAM i una targeta de vídeo de 128MB de memòria. El codec ha estat enviat a la SMPTE (societat d'enginyers de pel·lícules i programes televisius en anglès) i està en procés de convertir-se en estàndard de la SMPTE, conegut com a VC-1.

[edita] Difusió

Altres còdecs, tal com l'AVC que és la part 10 de MPEG-4 també conegut com H.264, han estat aprovats pel grup d'estàndards ITU-T i MPEG i també han estat aprovats els codecs VP6 i VP7 que van ser dissenyats per On2 Technologies.

Les companyies de difusió més grans als Estats Units i Europa, ja han adoptat l'estàndard H.264. Aquestes companyies inclouen: Direct TV i el DISH Network als EUA i BSkyB, Premiere, Canal+ i TPS a Europa. L'Estàndard H.264 va ser escollit per diverses raons:

  • L'Estàndard va ser un estàndard obert al menys un any abans que el VC-1 no fos ni tan sols considerat seriosament com un estàndard.
  • Per aquells temps ja existien dubtes sobre els reglaments que Microsoft podria imposar un cop que el algoritme fos adoptat.
  • Fins a l'actualitat, només algunes companyies de disfusió han considerat l'estàndard VC-1.

S'havia pensat que el VC-1 hagués estat millor que l'H.264 per a l'entorn d'IPTV però d'acord a uns comunicats de premsa fets per companyies ensambladores de STB (Caixes de Cable per Satèl·lit) s'ha demostrat que existeixen solucions basades en l'estàndard H.264.

Les àrees que més han arribat a dominar el VC-1 són les del Blu-Ray DVD i evidentment les dels PC.

[edita] VP6

On2 va informar que Xina havia escollit el VP6 com a l'estàndard per al format Enhanced Versatile Disc (EVD). Suposadament Xina volia evitar haver de pagar pels drets d'ús del WM9 i AVC. L'avantatge d'utilitzar el VP6 era el fet de no haver de pagar drets d'ús en mitjans de gravació però aquests costos haguessin estat transferits al preu dels reproductors. A mesura que Xina comença a dominar la fabricació de TVs i reproductors de DVD, les seves decisions respecte a l'estàndard prenen més pes. El fet que un còdec tingui un baix cost no significa que sigui un avantatge sobre el format DVD, i a més a més, els reproductors serien incompatibles amb el format DVD-Video a menys que es paguin els drets de les tecnologies necessàries per tal de reproduir-los. Donada la poca quantitat de títols en format VP6, no es va generar la suficient força per tal d'aconseguir que la gent comprés els reproductors per a VP6. A més, és molt difícil que aquest format sigui adoptat per un estudi ens els EUA ja que no s'inclou cap mètode de protecció anti-pirateria.

[edita] HD-DVD i Blu-ray

Recentment el DVD Forum i la Blu-ray Association no van poder arribar a un acord sobre els estàndards per als dics de 12 cm d'alta definició i el més probable és que s'inicii una guerra de formats entre el HD-DVD del DVD Forum i EL Blu-ray de Blu-ray Association. Algunes de les conseqüències d'aquesta guerra segurament serà:

  1. Algunes pel·lícules es llancin en un format i altres tan sols en l'altre.
  2. Apareguin els lectors amb capacitat per suportar ambdós estàndards.
  3. Gràcies al llançament de la PS3, els reproductors Blu-Ray guanyin popularitat.

En el que sí estan d'acord les dues companyies és en l'ús de tres còdecs concrets en el seu disseny. Aquests còdecs són:

  1. MPEG 2
  2. VC-1
  3. H.264

Avui en dia, ja es poden trobar alguns reproductors de DVD que inclouen la capacitat d'enviar senyals d'alta definició al televisor utilitzant DVD de definició estàndard. No obstant aquests reproductors no se'ls considera com a reproductors de HD-DVD reals doncs tan sols inclouen un convertidor que millora l'escala de vídeo d'un DVD de definició estàndard a la qualitat d'alta definició. Generalment aquesta conversió pot millorar la qualitat percebuda en els vídeos de definició estàndard.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
High-definition television