Hans Zimmer

De Viquip??dia

Pel??l??cules m??s taquilleres
Hans Zimmer

Nom real	Hans Florian Zimmer
Nascut	12 de setembre de 1957 Frankfurt, Alemanya
Anys activitat	1982-present
Resid??ncia	Los Angeles
P??gina oficial	http://www.hanszimmer.com

1994 The Lion King 2006 Pirates of the Caribbean: Dead Man???s Chest 1988 Rain Man 2000 Mission: Impossible 2 2001 Pearl Harbor 2000 Gladiator 2006 The Da Vinci Code 2005 Batman Begins 1997 As Good As It Gets 2005 Madagascar
Premis Oscar

1994 El rei lle?? (The Lion King) N 2000 Gladiator N 1998 The Thin Red Line N 1998 The Prince of Egypt N 1997 As Good As It Gets N 1996 The Preacher's Wife N 1988 Rain Man
Globus d'Or

2000 Gladiator 1994 The Lion King N 2004 Spanglish N 2003 The Last Samurai N 2002 Here I Am de Spirit: Stallion of the Cimarron N 2001 Pearl Harbor N 1998 The Prince of Egypt
Premis Bafta

N 2000 Gladiator N 1994 The Lion King N 1991 Thelma & Louise
Premis Grammy

1995 Crimson Tide N 2000 Gladiator N 1994 The Lion King N 1990 Driving Miss Daisy

Hans Florian Zimmer (12 de setembre de 1957, Frankfurt, Alemanya) ??s un compositor de cinema nacionalitzat nord-americ?? des de que viu a Los Angeles. Nominat set vegades a l'Oscar i guanyador en una d'elles per El rei lle??, amb m??s de cent bandes sonores.

[edita] Treballs a Londres

A finals dels anys 70 es trasllada a Londres on treballa realitzant jingles per a la companyia de publicitat Air Edel Associates. All?? hi coneix Trevor Horn, amb qui junt amb Geoffrey Downes van crear The Buggles, produint la can???? d'??xit de principis dels 80 Video Killed the Radio Star, a partir de la qual van realitzar el disc The Age of Plastic.

El 1980 va ser el primer en introduir els ordinadors en un concert en directe mentre treballava amb el grup Ultravox. Despr??s va estar en el grup Krisma de gran ??xit a It??lia abans de tornar amb Ultravox per realitzar el seu seg??ent treball amb Warren Cann. Aquesta col??laboraci?? va acabar amb una s??rie de concerts especials al planetari de Londres.

Al comen??ament dels anys 1980 treballa al costat de Stanley Myers, que li ensenya les bases de la m??sica de cinema orquestral i amb qui crea els estudis Lillie Yard Studio. Junt amb ell compon essencialment per a pel??l??cules brit??niques i tamb?? participa en l'escriptura de la banda original d'Hist??ria d'O 2 amb Pierre Bachelet. En aquests primers treballs es combinaven l'orquestra amb els sons de s??ntesi d'una forma no utilitzada fins llavors al cinema, el qual li va valer per despertar l'inter??s de directors que buscaven sons nous.

La seva primera intervenci?? en una pel??l??cula d'??xit es donaria a My beautifull Launderette, al costat del seu inseparable Stanley Myers. El 1986 va realitzar el seu primer treball en solitari a Vardo, encara que va continuar col??laborant amb Myers fins al 1988 en feines com Nature and the Beast, Wonderland i Paperhouse, sent aquesta darerra probablement la m??s coneguda d'aquesta ??poca amb un ritme marcat, que ser?? com?? en la resta de la seva obra.

[edita] Trasllat a Hollywood

Mentre, va realitzar un dels seus treballs m??s importants al costat de Ruychi Sakamoto i David Byrne a L'??ltim emperador (The last emperor), que va guanyar l'Oscar a la millor banda sonora, en la qual Hans Zimmer nom??s va intervenir com a productor, per?? la seva influ??ncia ??s realment notable. Despr??s va intervenir a Secret en flames (Burning Secret), que li va obrir una mica la porta cap als grans estudis de Hollywood ja que despr??s d'aquesta ??poca, va comen??ar a realitzar scores per a les grans productores.

L'any 1988 realitza un treball en principi menor, A World Apart, que es desenvolupava a l'??frica, per a la qual Zimmer crea una partitura de ritmes africans que despr??s seran de gran import??ncia en treballs posteriors, i que potser siguin la clau del seu ??xit actual. Part de la cr??tica la va aclamar, i durant aquests anys Zimmer ??s fa reafirmar en la barreja entre m??sica orquestral i sint??tica seguint l'estela iniciada per altres compositors com Jerry Goldsmith o Maurice Jarre.

[edita] Rain Man

La seva carrera fa un gir important aquell mateix any (1988) gran part del m??n cinematogr??fic es fixa en un jove compositor que escriu una m??sica r??tmica en una pel??l??cula que va tenir un ??xit incre??ble aquell any: Rain Man de Barry Levinson, que guanyava l'Oscar a la millor pel??l??cula. La m??sica, utilitzada en multitud d'anuncis i tr??ilers, marca l'estil inconfusible d'aquest compositor i li va mer??ixer la seva primera nominaci?? als Oscars.

Despr??s de l'??xit de Rain Man, l'any 1989 Hans Zimmer s'integra a Hollywood i realitza dos treballs molt importants: Black Rain de Ridley Scott on combina els seus habituals sons de sintetitzador amb sons orientals referents a la pel??l??cula, aconseguint una atm??sfera sorprenent; i Tot passejant Miss Daisy (Driving Miss Daisy) de Bruce Beresford, una altra llargmetratge de gran ??xit i tamb?? guanyador de l'Oscar a la millor pel??l??cula, per a la qual Zimmer guanya un Grammy i fuig de la seva sonoritat habitual demostrant poder compondre tamb?? en altres estils.

El 1990 va tornar a compondre per a pel??l??cules que van tenir molt d'??xit, encara que el seu treball es veur?? poc editat a causa de la inserci?? en elles de can??ons d'??xit, algunes de les quals van ser compostes pel propi Hans. Un clar exemple ??s Days of Thunder, on la seva m??sica, destacable en la seva filmografia, no apareix ni en un sol tema del disc, malgrat aix?? apareixen dues can??ons compostes per ell de gran ??xit comercial. Matrimoni de conveni??ncia (Green Card) de George Miller va ser un dels majors ??xits d'aquell any, i en aquest cas, la seva m??sica va ser una mica m??s editada. Tamb?? pertany a aquest estil musical propi d'ell els ritmes amb melodies amb clares refer??ncies al so afric??, igual com Birds on a Wire, una altra de les seves composicions que continua sense ser editada.

Aquell mateix any, per a Pacific Heights, composa una atmosfera t??pica de les pel??l??cules de suspens per?? amb diferent sonoritat i amb la seva cad??ncia i ritme propis.

[edita] Reconeixement

L'any en que la seva obra seria molt reconeguda seria el 1991 principalment gr??cies a dues pel??l??cules: Backdraft de Ron Howard i Thelma & Louise de Ridley Scott. A la primera, Hans Zimmer va sorprendre demostrant que podia crear i combinar diferents tipus de treballs com suites, scherzhos, i ritmes salvatges. Per la segona va realitzar un so similar al de Paris - Texas, amb sons de banjos, harm??niques i guitarra el??ctrica, que subratllava l'acci?? de la pel??l??cula. Malgrat tot, al disc de la banda sonora nom??s hi ha una pe??a.

Tamb?? realitza K2 i Regarding Henry amb una mescla d'estils en la primera, i per la segona una composici?? de petita orquestra amb sintetitzador amb uns ritmes destacats, en els quals Bobbie McFerrin feia de caixa de ritmes.

Acompanyat de l'??xit i el reconeixement per la seva obra l'any seg??ent hi hagu?? dos treballs molt importants en la seva carrera. El primer fou The Power of One on compon, junt amb el seu amic Lebo M., can??ons de car??cter afric??. ??s el moment en que els executius de la Disney.

Realitza el seu primer treball per a la Disney el 1993 a Cool Runnings, on combina els seus ritmes habituals, amb una petita orquestraci?? i sons estil calipso. A La casa dels esperits (House of Spirits) aconsegueix una banda sonora molt homog??nia i mel??dica amb un tema principal destacable. Aquest any productiu l'acaba amb Amor a boca de can?? (True Romance) de Tony Scott, basat en un tema enganx??s interpretat en xil??fon, sobre el qual construeix la resta de la m??sica amb forta influ??ncia dels sintetitzadors.

[edita] El rei lle??

L'any 1994 ??s sobretot recordat per un nou treball amb Disney: El rei lle?? (The Lion King), pel??l??cula que va batre r??cords de taquilla i que va tenir ??xit tamb?? en la banda sonora que ha venut m??s de 15 milions de c??pies i guanyat un Oscar, un Globus d'or, un premi d'American Music, un Tony i dos Grammy. En aquesta obra va demostrar saber treballar amb conjunts importants de m??sics per acabar fent una obra coherent. Aix?? tamb?? es veur?? m??s endavant amb altres obres com El Pr??ncep d'Egipte.

El mateix any composa Drop Zone una partitura r??tmica d'acci??, totalment realitzat per ell, amb nom??s sintetitzadors acompanyats de guitarra el??ctrica; i I'll do Anything, de cort rom??ntic i senzill i on treballa amb el seu amic James L. Brooks.

El 1995 va realitzar uns treballs totalment diferents, Marea roja (Crimson Tide), amb una combinaci?? de grans cors, sintetitzadors i ritmes molt contundents i premiada amb un Grammy. Beyond Rangoon, amb un retorn als or??gens, al so de Rain Man i Black Rain, molt r??tmic i mel??dic. Nine Months, composici?? at??pica basada en una petita orquestra i amb una sonoritat diferent a la seva habitual, ajustada a les pautes de la m??sica melodiosa de com??dies. I finalment a Something to Talk About, col??labora amb Graham Presknett, guitarrista country americ??, per compondre una banda sonora molt r??tmica basada en la guitarra.

[edita] Treball en equip

El 1996, passa a formar part de la factoria DreamWorks com a director de la secci?? musical i comen??a a crear escola tot treballant en equip i donant oportunitats a joves compositors. Contribueix aix?? a llan??ar les carreres de compositors notables com Mark Mancina, John Powell, Harry Gregson-Williams, Nick Glennie-Smith i Klaus Badelt. En molts casos ell es dedica a posar els temes mentre els altres li acaben la partitura completa. Aquests estudiants han estat amb freq????ncia acusats per la cr??tica de no saber-se diferenciar de l' "escola Zimmer" i de fer composicions massa semblants a l'estil d'ell.

L'any comen??a amb una composici?? com era Broken Arrow de John Wood, amb reminisc??ncies de western. Per?? el seu treball m??s notable d'aquell any fou una altra vegada per a Disney: Muppet's Treasure Island, partitura molt enganxosa i amb multitud de ritmes diferents. A The Rock, va deixar que els seus dos col??laboradors Harry Gregson-Williams i Nick Glennie-Smith fessin gaireb?? tota la feina, amb el resultat d'una composici?? r??tmica per a l'estil visual del film.

A Fan??tic (The fan), una altra col??laboraci?? amb Tony Scott, amb un violoncel com a instrument principal i amb un so molt brut i no massa ortodox, vol aconseguir una partitura adaptada a l'obsessi?? mostrada al film.

L'??ltim treball de Zimmer d'aquell any, La dona del predicador (The Preacher's Wife) de Penny Marshall, li va valer una nominaci?? als Oscars. Es tracta d'una composici?? de formes molt cl??ssiques amb violins.

El 1998 segueix sent un any productiu en el que realitza una ambiciosa producci?? animada de la DreamWorks, El pr??ncep d'Egipte (Prince of Egypt) col??laborant amb molts altres compositors per?? amb uns arranjaments que mostren clarament la m?? de Zimmer. Tamb?? va tenir una nova col??laboraci?? amb Brooks a Millor, impossible (As Good as It Gets) que li va valer la seva quarta nominaci?? als Oscars, amb un estil m??s aviat cl??ssic.

Tamb?? fou requerit per Terrence Malick per compondre la banda sonora en la pel??l??cula basada en la segona guerra mundial The Thin Red Line que va acabar sent un dels seus millors treballs aconseguint la seva cinquena nominaci?? a l'Oscar.

[edita] Gladiator

L'any 1999, despr??s de tornar a col??laborar amb John Powell i Elton John a La ruta cap El Dorado (The road to El Dorado), per?? sense aconseguir l'??xit de El rei lle??, arriba un dels seus millors treballs ajudat per Lisa Gerrard: Gladiator de Ridley Scott, pel que torna a ser nominat per als Oscars i obt?? un globus d'or.

A la banda sonora es percep una sonoritat ??pica de solemnitat i grandesa, que acompanya amb gran magnitud als esdeveniments que van succeint al llarg del film. La pel??l??cula aconsegueix una m??sica potent, r??tmica, grandiloq??ent i tamb?? moments de cert misticisme. Zimmer deixa anar el seu sinfonisme reflectint la viol??ncia, el caos i la cruesa de la batalla. Tamb?? t?? els seus detractors que argumenten que els cors celtes, els sintentizadors, i la confusi?? de l'hisp?? amb l'afric??, b?? podria valer per a moltes altres pel??l??cules.

A l'estiu del 2000 tamb?? realitza Missi??: impossible II (Mission: Impossible II) un treball considerat inferior al nivell que aquest compositor sol oferir.

El 2001 torna a ser prol??fic amb treballs com Pearl Harbor amb la que obt?? un altre globus d'or i que s'ha convertit en una de les majors superproduccions de Hollywood, realitzada pel mateix equip de The rock amb un format principalment mel??dic i rom??ntic; Hannibal, novament amb Ridley Scott, m??s allunyat dels sons de sintetitzadors tan habituals a les seves obres; An everlasting piece, com??dia dirigida per Barry Levinson amb el que ja va col??laborar a Rain Man i tamb?? allunyat del Zimmer de sempre. Una vegada m??s torna a ser el compositor de Scott a Black Hawk abatut (Black Hawk Dawn).

El 2002 tornava a compondre per un film animat per Dreamworks: Spirit: El cavall indomable (Spirit: Stallion Of The Cimarron) per al qual tamb?? coescrivia quatre de les can??ons amb Bryan Adams, incloent-hi el nominat a Globus d'or Here I am.

El 2003, Zimmer completava el centenar de pel??l??cules amb The last Samurai, protagonitzat per Tom Cruise, per al qual rebia un altre Globus d'or. Zimmer tamb?? sign?? la com??dia de Nancy Meyers Something Gotta Give, una altra pel??l??cula animada de Dreamworks, L'espantataurons (Shark Tale), i Spanglish de Jim Brooks (per al qual tamb?? rebia una nominaci?? al Globus d'or).

El seu darrer treball important ha estat la banda sonora del film El codi Da Vinci (The Da Vinci Code) de Ron Howard, en el que Zimmer utilitza una gran orquestra massiva i cors religiosos per crear una sensaci?? de m??sica dram??tica.