Elton John

De Viquipèdia

Elton John

Informació bàsica
Nom real	Reginald Kenneth Dwight
Altres noms	Sir Elton Hercules John
Naixement	25 de març del 1947
Lloc d'origen	Pinner, Middlesex
Gènere	Rock, Piano Rock, Glam Rock
Professió	Músic, compositor, productor
Instruments	Veu, piano, teclat
Anys en actiu	1964—present
Discogràfica	Uni, MCA, Geffen, Rocket/Island, Universal, Interscope, Mercury, UMG
Web oficial	EltonJohn.com

Elton John (nascut el 25 de març de 1947), és un cantant i compositor britànic de música pop, nascut com a Reginald Kenneth Dwight Harris a Pinner, Middlesex.

[edita] Biografia

Va ser educat a la Royal Academy of Music, gràcies a una beca que va aconseguir als 11 anys i va abandonar sis anys després per dedicar-se a la música pop. A partir del 1964 comença a col·laborar amb grups locals com Bluesology, on va conèixer el cantant John Baldry. En homenatge a ell i al saxofonista Elton Dean va adoptar el nom artístic d'Elton John.

A la dècada dels seixanta va participar en diversos grups, sense massa èxit. Fins que el 1967 va conèixer al lletrista i poeta Bernie Taupin. Junts van obtenir el seu gran primer èxit el 1970 amb l'àlbum "Elton John" per la canço "Your Song". El 1971 van col·locar quatre àlbums simultàniament entre els deu primers de les llistes dels Estats Units, quelcom que no passava des dels Beatles. Aquest mateix any Elton va començar a desenvolupar una greu alopècia que el conduiria anys després a usar perruca.

La dècada dels setanta va ser la seva consagració com autèntica estrella, va començar a actuar amb extravagants disfresses i altres adorns característics de glam rock usant-los en concerts multitudinaris. En aquesta època va fer grans èxits com Crocodile Rock (1972), Candle In The Wind (1973) Bennie And The Jets (1973) i Don’t Let The Sun Go Down On Me (1974). Entre el 1972 i el 1975, set dels seus discs van entrar als primers llocs de les llistes britàniques.

El 1975 va participar a la pel·lícula Tommy, dirigida per Kun Russell i escrita per Pete Townshend, guitarrista de The Who. En aquella època hi va haver escàndol públic per certes declaracions sobre la seva homosexualitat.

Al començament de la dècada del 1980, va deixar temporalment la seva relació amb Taupin i va moderar la seva imatge i la seva música, fent-la més melòdica. Va produir nous èxits com “I'm Still Standing” i Little Jeannie però ja amb menys freqüència. El 14 de febrer de 1984 es va casar amb l'enginyer de so Renata Bauer.

El juliol de 1985, Elton John va participar en el concert Live Aid realitzat a l'Estadi Wembley de Londres en el que també hi havia David Bowie, Sting, Eric Clapton, Phil Collins i Queen, entre d'altres.

El 1990 li va afectar mort la mort per SIDA del seu amic Ryan White, que era hemofílic. Després del funeral va confirmar estar amb tractament per superar la seva addicció a l'alcohol, les drogues i la bulímia. El 1992 va fundar l'Elton John AIDS Foundation, una de les organitzacions més grans sense ànim de lucre que lluita contra el SIDA, a la que va decidir destinar tots els beneficis dels seus singles. El 1994, un cop restablert dels seus problemes, va aconseguir un nou èxit amb la seva participació a la banda sonora de El rei lleó en col·laboració amb Tim Rice. També va guanyar un Grammy i un Òscar.

L'assassinat del seu amic Gianni Versace i la mort en un accident de tràfic de la seva amiga Diana de Gal·les van suposar per a Elton un fort cop el 1997. Va obtenir un gran èxit amb el seu homenatge a la princesa Diana, amb el tema Candle in the Wind, que va batre tots els rècords i va resultat ser el single més venut a la història de la música.

L'any següent va ser nomenat Cavaller de l'Ordre de l'Imperi Britànic i posteriorment va rebre un Grammy honorífic per la seva trajectòria musical. El 2001 va gravar una vegada més amb el seu lletrista Bernie Tauping, Songs From the West Coast el va seguir el 2004 l'àlbum número 43 de la seva carrera, Peachtree Road. El desembre de 2005, Elton John va contraure matrimoni amb la seva parella des de feia 12 anys, el director de cine canadenc David Furnish, a l'entrar en vigència la nova llei britànica d'unions civils homosexuals.

[edita] Estil musical

Un crític musical va escriure un comentari irònic on deia que Elton John només utilitzava quatre acords i que les lletres de Bernie Taupin les podria haver escrit un nen de primària.

En realitat es pot dir que Elton toca el piano o qualsevol instrument de teclat d'una manera molt simple, tenint en compte la seva preparació musical clàssica, potser perquè és conscient de fer exactament i només música pop. En canvi, el nombre d'instruments i els diferents sons és molt variat (en la cançó Mellow apareix fins i tot el violí elèctric) i ja als anys setanta utilitzava, abastament, els sintetitzadors tipus ARP. L'harmonia sempre és molt clàssica i es fa sovint amb la formació típica de teclat, guitarra, baix i bateria.

Molt sovint segueix l'esquema del blues. En els discos es van alternant les balades amb les cançons més tipus Rock. El ritme sincopat és una característica de cançons com Honky Cat.

La veu d'Elton John és potser la característica més rellevant de la seva música. Resulta ben timbrada, elegant i ben modulada, molt identificable i difícilment imitable.

[edita] Discografia

1969 Empty Sky
1970 Elton John
1970 The Games [[[Original Soundtrack]]]
1971 Tumbleweed Connection
1971 Friends
1971 11-17-70 [live]
1971 Madman Across the Water
1972 Honky Chateau
1973 Don't Shoot Me I'm Only the Piano Player
1973 Goodbye Yellow Brick Road
1974 Caribou
1975 Captain Fantastic and the Brown Dirt Cowboy
1975 Rock of the Westies
1975 West of the Rockies [live]
1976 Here and There [live]
1976 Blue Moves
1978 A Single Man
1979 Victim of Love
1980 21 at 33
1981 The Fox
1982 Jump Up!
1983 Too Low for Zero
1984 Breaking Hearts
1985 Ice on Fire
1986 Leather Jackets
1987 Live in Australia
1988 Reg Strikes Back
1989 Sleeping With the Past
1992 The One
1993 Duets
1995 Made in England
1997 Big Picture
1999 The Muse
1999 AIDA
2000 One Night Only
2000 The Road To Eldorado
2001 Songs from the West Coast
2001 Prologue
2002 Live at the Ritz
2002 Greatest Hits 1970-2002
2004 Peachtree Road
2006 The Captain and the Kid

[edita] Premis Grammy

Al llarg de la seva carrera ha guanyat 5 Premis Grammy:

1986 - Millor interpretació pop d'un duet o grup musical per That's What Friends Are For (juntament amb Dionne Warwick, Gladys Knight i Stevie Wonder).
1991 - Millor composició instrumental per Basque (interpretada per James Galway).
1994 - Millor interpretació pop masculina per Can you feel the love tonight.
1997 - Millor interpretació pop masculina per Candle in the wind 1997.
2000 - Millor Àlbum d'espectacle musical per Elton John & Tim Rice's Aida (juntament amb Tim Rice).