Maurice Jarre

De Viquipèdia

Maurice Jarre
Nascut	13 de setembre de 1924 Lió, França
Anys activitat	1952-2001
Premis Oscar
1984 A Passage to India 1965 Doctor Givago 1962 Lawrence of Arabia N 1990 Ghost N 1988 Gorillas in the Mist N 1985 Witness N 1972 Life and Times of Judge Roy Bean millor cançó Marmalade, Molasses and Honey N 1962 Sundays and Cybele
Globus d'Or
1995 A Walk in the Clouds 1989 Gorillas in the Mist 1984 A Passage to India 1965 Doctor Givago N 2000 Sunshine N 1986 The Mosquito Coast N 1975 The Man Who Would Be King
Premis Bafta
1989 Dead Poets Society 1985 Witness
Premis Grammy
N 1988 Fatal Attraction N 1986 A Passage to India N 1986 Witness

Maurice Jarre (13 de setembre de 1924 a Lió, França) és un compositor de cinema francès conegut sobretot per posar música a les pel·lícules de David Lean -- Lawrence of Arabia (1962), Doctor Givago (1965), i Passatge a l'Índia (A Passage to India) (1984). Les tres bandes sonores guanyaren un Oscar.

Maurice Jarre començava la seva carrera escrivint música per al Théâtre National Populaire de París. Gràcies a la seva primera pel·lícula, Hôtel des Invalides, el 1952 i es convertia ràpidament en un compositor popular i respectat al seu país i per tota Europa.

Però guanyà el reconeixement internacional una dècada més tard quan se'l contractava per fer la banda sonora de la història èpica Lawrence of Arabia de David Lean, que posteriorment es convertiria en un dels temes de cinema més reconeguts de tot el temps. La seva col·laboració amb Lean era gairebé llegendària, tenint com a resultat les tres obres ja esmentades i Ryan's Daughter (1970), que malgrat estar rodada a Irlanda, no hi apareixen influències de la música irlandesa per culpa de les preferències de Lean.

Altres treballs reeixits de Jarre inclouen The Longest Day (1962), Els Professionals (The Professionals) (1966), Gran Prix (1966), Topaz (1969), Red Sun (1972), The Man Who Would Be King (1975), The Message (1976), Jesus of Nazareth (1977), Witness (1985), Fatal Attraction (1987), El club dels poetes morts (Dead Poets Society) (1989), Ghost (1990) i A Walk in the Clouds (1995).

Jarre escrivia principalment per a orquestres, però començava a provar la música sintetitzada durant els anys 1980, per la qual cosa va rebre certes crítiques que indicaven que ho feia més per la practicitat que per l'estètica. Jarre ho va negar puntualitzant que el seu treball a Witness, per exemple, era més laboriós que si hagués sigut orquestral. Les bandes sonores electròniques de Jarre també inclouen Fatal Attraction, The Year of Living Dangerously i Sense sortida (No Way Out). Més endavant també ho provaria a Gorillas in the Mist, El club dels poetes morts (Dead Poets Society) i Jacob's Ladder.

Maurice és el pare de Jean Michel Jarre.