Guillaume Dufay

De Viquipèdia

Guillaume Dufay (o també Du Fay, Du Fayt) (c. 1397 - 27 de novembre de 1474), va ser el compositor més famós del segle XV a Europa. Apreciat per monarques com Carles VII i Lluís XI, Dufay és l'iniciador de l'escola francoflamenca, un gran referent de la música europea fins a finals del segle XVI. Va ser capaç de combinar encertadament l'ars nova de Guillaume de Machaut, l'harmonia anglesa de John Dunstable i la melodia italiana. La seva música anunciava l'arribada del madrigalisme i la música del Renaixement.

[edita] Biografia

Dufay (a l'esquerra) i Gilles Binchois, dibuixats el 1451. Foren els grans mestres de l'escola flamenca en els seus primers anys. Existeixen indicis de que eren amics i de que es coneixien molt bé les seves obres.

Va néixer probablement a Cambrai (Nord-Pas-de-Calais) cap el 1397. Va cantar i estudiar música a la catedral de Cambrai, ciutat llavors famosa per la qualitat de seva música religiosa, i per això subministrava músics al Vaticà. El 1419, a Constance (Bade-Wurtemberg), el Príncep Carlo Malatesta el va contractar com a músic a la cort de Rimini (Itàlia). Allà va compondre els seus primers motets, va ser cantant a la capella papal, i el 1428 va ser ordenat sacerdot. Va servir la família d'Este i es va quedar a la cort dels Savoia entre 1425 i 1428. Més tard anà a Roma, fins el 1433, i d'aquí va anar voltant per Chambéry, Florència, Ferrara, Ginebra i Lausana, on va ser nomenat canonge de la catedral el 1431.

El 1436, va compondre el motet Nuper rosarum flores per ser interpretat en la inauguració de la cúpula Brunelleschi de Florència. A la cort de Borgonya va conèixer Gilles Binchois i finalment decidí deixar de viatjar; va tornar a Cambrai el 1439 i va acabar servint a la catedral de la ciutat fins a la seva mort, a Cambrai, el 27 de novembre de 1474.

[edita] Obra

La seva obra compren 83 balades, cançons polifòniques, virelais i rondeaux, 76 motets, 9 misses i un Rèquiem.

La fama de Dufay es fonamenta en la qualitat dels seus rondós, com Donnez l'assaut à la forteresse o La plus mignonne de mon cœur. Precursor d'Ockeghem o Josquin Desprez, va utilitzar temes profans per a algunes de les seves misses, com per exemple L'Homme armé. Va ser el primer a compondre un Rèquiem –del qual la partitura, per desgràcia, s'ha perdut–, així com uns cicles complets per a l'Ordinari de la missa: Kírie, Glòria, Credo, Sanctus i Agnus.

[edita] Bibliografia

David Fallows. Dufay, edició revisada. Londres, J.M. Dent & Sons, Ltd.: 1987. ISBN 0-460-02493-0
Charles Hamm. "Guillaume Dufay", a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2
Gustave Reese. Music in the Renaissance. Nova York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4
Alejandro Planchart. "Guillaume Du Fay", Grove Music Online ed. L. Macy (Accessed July 17, 2005), (accés per subscripció)
Harold Gleason; Warren Becker. Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I). Bloomington, Indiana. Frangipani Press, 1986. ISBN 0-89917-034-X
Guillaume Dufay. Opera omnia (sis volums), ed. Heinrich Besseler i revisió de David Fallows. Corpus mensurabilis musicae CMM 1, American Institute of Musicology, 1951-1995. [1]