Ars nova
De Viquip??dia
L'ars nova ??s el per??ode de producci?? polif??nica musical, tant francesa com italiana, posterior a l'ars antiqua i anterior a l'obra musical de l'escola borgonyesa. ??s el segon gran per??ode de la polifonia occidental. L'expressi?? ??s deguda al te??ric Philippe de Vitry.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Des de finals del segle XIII, les innovacions r??tmiques introdu??des per Pierre de la Croix van obrir cam?? cap a noves aud??cies. Els testimonis de m??sics que reconeixen el nou estil de principis de segle apareixen cap a 1320, en la forma de dos tractats: Ars Nove Musice de Johannes de Muris i Ars Nova de Philippe de Vitry.
El tractat de Johannes de Muris ??s probablement el m??s antic dels dos, per?? va ser l'obra de Vitry la que va donar nom a la m??sica del segle XIV. En aquesta obra va completar i va codificar tot l'arsenal de signes musicals utilitzats en el seu temps i aix?? s'aconseguia elaborar un codi coherent, amb signes pels compassos que determinaven el moviment o la unitat sobre la qual basar el moviment, la qual cosa va suposar un aven?? extraordin??ria.
[edita] L'escriptura musical
Els signes es van multiplicar amb indicacions precises de pauses i noves figures de valor cada cop m??s breu. La m??nima, divisi?? de la semibreu se subdivideix aix?? mateix en dos o tres semim??nimes. Aquesta proliferaci?? de valors va permetre la dislocaci?? de les maneres r??tmiques i una recerca de ritmes contraposats entre les diverses veus, a partir de l'??s sistem??tic de la s??ncope. Gr??cies a la precisi?? d'aquesta notaci?? es va generalitzar el hoquetus, que ja existia a l'ars antiqua.
L'escriptura musical va sofrir modificacions. Se seguia component a dos o tres veus (cantus firmus, duplum, o tamb?? triplum), per?? la pres??ncia de la quarta veu era cada vegada m??s freq??ent. Aquesta veu era inferior al cantus firmus i tenia valors de la mateixa durada respecte a la veu principal. A Fran??a se la va denominar contre-teneur (contratenor), quedant aix?? constitu??t el quartet vocal, que va ser la forma polif??nica ideal fins a principis del segle XVII.
[edita] Les formes
Els g??neres tendien a diversificar-se, per?? el motet va continuar sent la forma m??s usada encara que la seva estructura interna evolucion??s. La mateixa evoluci?? van patir el rond??, la balada i el virolai, les "formes fixes" de can???? del segle XIV, anomenades aix?? perqu?? segueixen un esquema m??tric determinat:
- La balada s'estructura en tres estrofes po??tiques, cada unes de les quals presenta l'esquema mel??dic AaB.
- El virelai ??s presenta l'estructura mel??dica ABbaA.
- El rond?? ??s una forma po??tica de vuit versos amb l'estructura musical ABaAabAB.
[edita] Els compositors
Fran??a va ser el primer pa??s en el que es van desenvolupar aquestes noves t??cniques i sobretot en la zona del nord del Loira, on destacaven els brillants compositors Philippe de Vitry i Guillaume de Machaut.
Art??sticament, Guillaume de Machaut va suposar un verdader punt d'inflexi?? en el panorama musical del seu temps. En ell es fonen la rica tradici?? musical dels trobadors, amb les innovadores teories de Philippe de Vitry, donant com a resultat, d'una banda, peces que s??n una manifestaci?? d'una tradici?? renovada i, per un altre, obres que ja anticipen la complexitat r??tmica i la inventiva mel??dica de l'ars subtilior.
Al costat d'aquests, es poden citar d'altres m??sics de la generaci?? seg??ent: J. Cesaris, J. S. d'Haspre, Balde Cordier, etc., tots ells d'un manierisme accentuat. Tamb?? trobem mostres de la nova tend??ncia musical a la regi?? d'Aviny??, on es va desenvolupar una intensa vida musical al convertir-se a la seu papal en l'??poca del cisma d'Occident.
[edita] Ars nova a It??lia
Paral??lelament, es va desenvolupar un nou i dol?? estil de composici?? que, posteriorment, es va denominar "Ars nova italiana", agafant com a referent el terme que defineix la m??sica francesa d'aquella mateixa ??poca.
La polifonia profana italiana va apar??ixer i va florir de forma sobtada el segle XIV, sense antecedents aparents. Per aix??, s'ha argumentat que el terme ars nova no s'hauria d'aplicar a una m??sica que sembla haver sorgit amb independ??ncia de les formes musicals i del sistema de notaci?? que caracteritza l'ars nova franc??s.
Els compositors que escollien obres en vers per a posar-ne m??sica (madrigals, ballate), ignoraven el motet, potser perqu?? el consideraven massa intel??lectual, i escrivien obres nom??s per a dos o tres veus orientades, m??s aviat, cap a la recerca de la gr??cia mel??dica.
La major part d'obres d'aquesta ??poca les coneixem gr??cies al Codex Squarcialupi, que recull m??s de quatre-centes mostres, de les quals al voltant d'un ter?? s??n obra del talent del major compositor itali?? del segle XIV, Francesco Landini.
[edita] Madrigal, caccia i ballata
El madrigal ??s una forma po??tic-musical bastant lliure, freq??entment de tem??tica amat??ria o pastoril. Sol estar formada d'un nombre indeterminat d'estrofes que se succeeixen amb la mateixa melodia. En alguns casos, l'??ltima estrofa es canta amb una melodia diferent, a la qual es d??na el nom de ritornello i en la qual se sol emprar, a m??s, un ritme que contrasta amb la resta de la can????.
Al to id??l??lic del madrigal s'oposen la jovialitat i el car??cter popular de la caccia, una esp??cie de c??non, i, una mica m??s tard, l'expressivitat i refinament de la ballata, forma musical que, anys m??s tard, acabaria imposant-se sobre les altres dues.
La ballata ??s una pe??a d'origen ballable que va anar perdent, a poc a poc, aquest car??cter. La seva utilitzaci?? com a can???? ??s posterior a la del madrigal i al principi va ser sobretot mon??dica. La ballata, mon??dica o polif??nica t?? una estructura po??tic musical preestablerta: consta d'una estrofa a tall de tornada (ripresa) seguida de dues estrofes amb melodia diferent (piedi), d'una tercera estrofa amb la mateixa melodia que la tornada (volta) i d'una repetici?? final de la tornada -ABbaA-.
[edita] Ars subtilior
Les ??ltimes d??cades del segle XIV van ser testimonis d'una de les evolucions m??s estranyes de la hist??ria de la m??sica: l'estil conegut com ars subtilior (art m??s subtil), resultat directe de la progressiva complexitat r??tmica i subtilesa mel??dica que va anar adquirint l'ars nova franc??s.
Aquest moviment musical va tenir els seus centres a Aviny??, Arag?? i el sud de Fran??a , per?? va tenir tamb?? una influ??ncia notable en compositors establerts al nord d'It??lia, com van ser Johannes Ciconia, Matteo da Perugia i fins i tot a les ??ltimes obres de Landino, anticipant ja un estil musical m??s internacional, m??s ali?? a les difer??ncies nacionals i que es manifestaria en la seva plenitud durant el segle XV.
[edita] Bibliografia
- Article "ars nova", a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2
- Richard H. Hoppin: Medieval Music. Nova York, W.W. Norton & Co., 1978. ISBN 0-393-09090-6
- Harold Gleason; Warren Becker: Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I). Bloomington, Indiana. Frangipani Press, 1986. ISBN 0-89917-034-X
