John Dunstable
De Viquipèdia
John Dunstable (vers 1380 - 24 de desembre de 1453), va ser un compositor anglès de música polifònica entre la Baixa Edat Mitjana i inicis del Renaixement. També fou matemàtic i astrònom tal com ho revela el seu epitafi a l'església de Stephen Walbrook de Londres: príncep de la música, matemàtic i astrònom.
Va ser un dels compositors més actius de la primera meitat del segle XV i va tenir una gran influència no solament a Anglaterra sinó també al continent, contribuint en particular com a músic de l'Escola de Borgonya.
Va servir al duc de Bedford, germà del rei Enric V, a la reina Joana de Navarra i al duc de Gloucester l'any 1438.
Conegué diverses escoles musicals europees, i fou influït especialment per l'ars nova francesa (segons Tinctoris, la seva obra fusionà elements d'aquesta ars nova i del discant anglès). La seva fama internacional va ser tan gran, tant en vida com després de la seva mort, que se li atribueixen moltes innovacions molt difícil de justificar o bé ideades per altres compositors anglesos. Un segle després de la seva mort, alguns historiadors l'anomenaven erròniament l'inventor del contrapunt.
Fou un exponent primordial del nou i rebuscat estil anglès, que explotava els intervals suaus d'una tercera o una sexta, i va influir en les composicions continentals.
Encara es conserven moltes de les seves obres vocals, incloent moviments per la missa, arranjaments sacres en llatí, motets enlluernadors.
El 1953 Manfred Bukofzer en publicà l'obra completa.
