Música polifònica
De Viquipèdia
Polifonia: superposició de veus, es produeix de manera natural quan els homes i els nens canten junts. Abans, a les dones, no se'ls permetia cantar a les esglésies.
En anar prenent consciència de la possibilitat de conjugar veus, de mica en mica es van afegint als cants primerament veus, després una altra i així successivament.
L'esplendor de la polifonia coincideix amb l'època de construcció de les grans catedrals gòtiques.
TIPUS POLIFONIA:
- ORGANUM: consisteix en afegir una nova veu sobre el cant gregorià a una distància de 4a o 5a. Les veus es mouen en paral·lel.
- DISCANT: Les veus ja no es mouen per moviments paral·lels sinó per moviments contraris.
- MOTET: compost per tres veus o més, i la melodia gregoriana se situa en la veu més greu.
