Germans Nebot
De Viquipèdia
Els germans Nebot foren uns germans d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Els seus noms eren Rafael, Joan, Josep, Alexandre i Antoni Nebot Font i eren nascuts a Riudoms, on se'ls coneix com a germans Nebot.
Visqueren en la casa que avui és coneguda com a Cal Gallisà, on encara es conserva un escut d'armes de pedra a la façana.
Rafael Nebot Font, el germà gran, nascut el 1665, era coronel quan es passa a la causa austriacista i participà en la campanya que suma Xàtiva, Oliva, Gandia i València al bàndol maulet. El 1706 ocupà Utiel, el 1707 féu una incursió al Rosselló i el 1708 participà en la defensa de l'Empordà contra les forces borbòniques. El 1713 fou nomenat general i participà en els intents desesperats de defensar Barcelona i Cardona. Perduda la guerra i havent-se-li confiscat totes les propietats, s'exilià a Viena on arribà a ser tinent general de cavalleria i l'emperador el nomenà comte de Nebot. Morí a Viena el 6 de setembre de 1733.
Joan Nebot Font, nascut el 1667, era oficial amb grau de tinent i participà l'estiu de 1704 en la presa de Gibraltar per part de les forces anti-borbòniques. Després passà a Catalunya on fou nomenat coronel de cavalleria i aconseguí que Tarragona es pronunciés a favor de Carles d'Àustria. L'11 de setembre de 1714 participà a Barcelona en el contraatac que dirigí Rafael Casanova, conseller en cap de la ciutat, en el que va resultar ferit. Ocupada Barcelona, escapà a Mallorca i acabà a Viena on va morir.
Josep Nebot Font, nascut el 1672, s'uní al seu germà Joan per preparar aixecaments a favor de Carles d'Àustria. El 1706 es nomenat coronel i defensà Requena i ocupà Utiel amb el seu germà Rafael. Després passà a l'Aragó on vencé els borbònics prop de Calamocha.
Dels altres germans no se'n conserven tantes dades però també sembla que lluitaren contra els borbònics.
La seva casa els fou expropiada en perdre la guerra, però anys més tard fou retornada als seus descendents. El 1863, la casa fou comprada per Joan Font Vergés i el seu gendre Joan Gallisà Ferré hi obrí una taverna que s'anà transformant en un complex recreatiu de cafè, ball, teatre, cinema, etc. i que acollí associacions polítiques i un sindicat agrícola. Estigué obert fins el 1960.
Des de fa uns anys, l'11 de setembre es fa un homenatge floral a la casa on visqueren en record d'aquells riudomencs que participaren en aquella guerra en la que Catalunya perdé la seva llibertat.
