Gerald Durrell

De Viquip??dia

Est??tua de Gerald Durrell al zoo de Jersey

Gerald ('Gerry') Malcolm Durrell (7 de gener de 1925-30 de gener de 1995) fou un naturalista, zoologista, conservacionista, escriptor i presentador de televisi??. La seva obra m??s coneguda ??s La meva fam??lia i d'altres animals. I molt conegut ??s tamb?? el seu parc zool??gic a l'illa de Jersey.

[edita] Biografia

[edita] Anys a la ??ndia

Durrell va n??ixer a Jamshedpur (antiga prov??ncia de Bihar), a la ??ndia, el 7 de gener de 1925, fill de Lawrence Samuel Durrell (enginyer brit??nic) i de Louisa Florence Durrell. Tamb?? els seus pares van n??ixer a la ??ndia, per?? tots ells tenien ascend??ncia anglesa i irlandesa. Despr??s de morir el seu pare el 1928, es traslladen a Anglaterra.

[edita] Anys a Corf??

El 1935 es traslladen a la illa grega de Corf??, i hi romanen fins el 1939. Aquesta est??ncia fou la base de la seva famosa trilogia My Family and Other Animals (o La meva fam??lia i d'altres animals). La seva educaci?? ??s encarrilada per diferents tutors, sovint amics del seu germ?? Lawrence Durrell (fam??s escriptor). Un d'ells, Theodore Stephanides, arribaria a ser un veritable amic de l'infant Gerry, ja que ambd??s compartien veritable devoci?? per la hist??ria natural. Una altra influ??ncia que va tenir en aquesta etapa fou la del naturalista franc??s Jean Henri Fabre.

[edita] Anys a Londres

Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, el 1939 la fam??lia Durrell es trasllada a Anglaterra. El jove Durrell comen??a a treballar a una petita botiga d'animals de companyia. La seva formaci?? formal no acabaria de tenir lloc. El 1943 ??s cridat a files, per?? va quedar exempte per motius m??dics. El 1945, passada la guerra, entra a formar part del Zoo de Whipsnade, un dels seus somnis.

[edita] Expedicions Naturalistes

No fou fins 1947 que el deixaren prendre part en una expedici?? de les que s'organitzaven llavors per capturar animals per als zool??gics anglesos. El dest?? fou els British Cameroons (actualment Camerun), el mateix que la seg??ent expedici?? del 1949. La seg??ent expedici?? del 1950 fou a la British Guiana (actualment Guyana).

El 1951 contrau matrimoni amb Jacqueline ('Jacquie') Sonia Wolfenden.

La seva negativa a capturar els animals de forma indiscriminada i sense resultats fruct??fers, f??u que tingu??s vetat el seu lloc de treball a molts dels zool??gics anglesos. Per tal de fer front a les despeses, i encoratjat pel seu germ?? escriptor Lawrence, i per la seva dona Jacqueline, comen???? a escriure una obra autobiogr??fica. El seu primer llibre The Overloaded Ark (o L'arca sobrecarregada), va tenir un ??xit enorme. Amb la nova font d'ingressos va poder financiar una altra expedici??, aquest cop a Am??rica del Sud, tot i que el cop d'estat de Paraguai li f??u fracasar.

[edita] Zoo de Jersey i Fundacions

Est??tua d'un dodo, a l'entrada del zoo de Jersey

El 1956 es publica la seva obra m??s coneguda, My Family and Other Animals (o La meva fam??lia i d'altres animals). Amb els diners d'aquest bestseller al Regne Unit, organitza la seg??ent expedici??, cap a Bafut, al Camerun. Aquesta fou la darrera expedici?? amb l'??nica finalitat de recol??lectar animals per a zoos. El seu rebuig al funcionament dels zool??gics, i la creen??a de que aquests haurien de servir com a bancs reservori d'esp??cies en perill, li port?? a la idea de crear el seu propi zoo. L'expedici?? de Bafut, per cert, la primera filmada (To Bafut with Beagles, o Cap a Bafut amb Beagles), i alhora comentada a un show radiof??nic de la BBC, fou una pe??a clau per a la creaci?? i publicitat de la seva idea.

Mentre la idea no prenia forma definitiva, mantenia els animals capturats a Bafut a la llar de la seva germana Margaret, a Bournemouth, municipi que rebutj?? la idea de tenir un zoo.

Finalment, el 1958 es funda el "Jersey Zoological Park" (o zoo de Jersey) amb seu a una finca del segle XVI (Les Augres Manor). Una nova expedici?? a sudam??rica el 1958 proveiria de m??s animals la col??lecci??. Finalment, el 1959, el zoo ??s obert al p??blic.

A mesura que el parc creixia, tamb?? creixia el nombre de projectes de conservaci?? de fauna amena??ada arreu del m??n. Per tal de maniobrar amb les dificultats que all?? suposava, el 1963 crea la "Jersey Wildlife Preservation Trust" (o "Fundaci?? per a la Preservaci?? de la Fauna Salvatge de Jersey").

Per tal de gestionar millor els esfor??os de la conservaci?? de caire internacional, el 1971 es crea la branca internacional de la fundaci??, la "Wildlife Preservation Trust International". Aquell mateix any, ??s adquirida la finca a on residia el zoo, possibilitant el que fou un allotjament permanent.

En 1972 arrenca a Jersey la prestigiosa confer??ncia de la Fauna and Flora Preservation Society, la World Conference on Breeding Endangered Species in Captivity as an Aid to their Survival (o Confer??ncia Mundial sobre el Creuament de le Esp??cies en Captivitat per tal d'Ajudar-les en la Seva Superviv??ncia). Aquell mateix any, la princesa Anna esdev?? la patrona de la Fundaci??.

Els anys 70 van veure com la Fundaci?? es convertia en capdavantera mundial en la preservaci?? en captivitat d'esp??cies tals com el goril??la d'estepa i la fauna de les illes Maurici.

Sobre aquest darrer indret, en Gerald Durrell fou un gran emprenedor d'iniciatives per a la preservaci?? dels seus ocells i r??ptils, per a la recuperaci?? ecol??gica de Round Island, per a l'entrenament de personal local en les tasques de preservaci?? mediambientals i de gesti?? de la Fundaci?? per a la Fauna Salvatge de Maurici (o Mauritian Wildlife Foundation) de 1984. Fou el dodo, una au no voladora mauriciana extingida el segle XVII, la imatge escollida com emblema de la Fundaci?? i del Zoo de Jersey. El Dodo Club ??s la secci?? infantil de l'esmentada fundaci??.

El 1979 es divorcia de Jacqueline, per culpa de la pressi?? laboral i problemes amb l'alcohol. Aquell mateix any es casa amb la seva segona esposa, Lee McGeorge Durrell,a qui va con??ixer dos anys abans en una estada a la Universitat de Duke. Lee col??laboraria molt activament en les tasques del seu marit, inclosa la redacci?? d'obres com The Amateur Naturalist (o El Naturalista Amateur).

El 1978 es comencen a donar cursets pseudo-universitaris d'entrenament de personal conservacionista. Fins el 2005, van ser milers de bi??legs, naturalistes, veterinaris de zool??gic, i arquitectes de zool??gics, de m??s de 100 pa??sos, els que passaren per l'International Training Centre (o Centre Internacional d'Entrenament).

El 1982, Durrell crea el Grup d'Especialistes de Creuaments en Captivitat de la World Conservation Union (o Uni?? Mundial de Conservaci??).

El 1985 funda la Wildlife Preservation Trust Canada (actualment la Wildlife Preservation Canada).

El 1990 s'engega un programa a Madagascar semblant al de les illes Maurici, amb especial inter??s per les esp??cies end??miques com l'aie-aie.

El lema oficial "Salvant els animals de l'extinci??" (o Saving Animals From Extinction) neix el 1991, any de decad??ncia per els zoos brit??nics, en especial el zoo de Londres.

El 1995, Gerald Durrell mor per complicacions post-quir??rgiques despr??s d'un transplantament de fetge, i despr??s de molts anys amb problemes hep??tics causats pel consum excessiu d'alcohol.

El 1999, la Jersey Wildlife Preservation Trust canvia el nom a Durrell Wildlife Conservation Trust, i el 2000 la Wildlife Preservation Trust International canvia el nom a Wildlife Trust.

[edita] La pol??tica sobre els zool??gics

Per a Gerald Durrell, un parc zool??gic hauria de tenir com a prioritat la conservaci?? i reproducci?? d'esp??cies en perill, per tal de permetre la seva superviv??ncia. De forma secund??ria pot tenir uns altres papers, com l'educaci?? de la poblaci?? sobre hist??ria natural, l'educaci?? d'especialistes en conservaci?? de fauna, l'educaci?? de bi??legs en h??bits de fauna amena??ada...

Un zoo mai hauria de ser un simple lloc d'oci. Defensa la reintroducci?? de les esp??cies que no estan en perill d'extinci?? als seus h??bitats originals. I tot i tractar-se de fauna en perill, nom??s hauria d'estar molt justificada la seva reclusi?? a centres com els zool??gics.

El zoo de Jersey es va crear sota els seg??ents principis:

L'engarjolament dels animals tindr?? en compte de forma priorit??ria el comfort de l'animal, incloent una est??ncia privada allunyada de la vista dels visitants. I secund??riament tindr?? en compte la conveni??ncia del cuidador, i finalment la dels visitants.
La mida de la g??bia tindr?? en compte la mida del territori de l'animal en estat lliure.
Els acompanyants de l'animal no nom??s reflectiran el seu n??nxol ecol??gic i par??metres biogeogr??fics sin?? tamb?? les necessitats socials (amb membres de la seva esp??cie i d'unes altres esp??cies).
Els animals mereixen aliment variat i de la seva elecci??, i un entorn agradable i interessant.

El zoo de Jersey ha estat un pioner en la reproducci?? en captivitat d'esp??cies en perill, aix?? com en l'entrenament en aquesta mat??ria. Nom??s quan es va veure l'??xit d'aquesta iniciativa, la resta de zool??gics van comen??ar a comportar-se de forma similar, tot i la forta cr??tica que dugueren a terme en els inicis de la idea.

[edita] Esp??cies amb el seu nom

Nactus serpeninsula durrelli o gecko nocturn de Durrell, originari de Round Islan (illes Maurici).
Ceylonthelphusa durrelli o cranc d'aigua dol??a de Durrell, originari de Sri Lanka.
Benthophilus durrelli o gobi de Durrell, peix descobert l'any 2004.
Kotchevnik durrelli, una arna de la superfam??lia Cossoidea origin??ria de R??ssia.

[edita] Bibliografia

Gerald Durrell ha escrit nombroses obres de ficci?? i de no ficci??, sovint amb un estil humor??stic pel fet de centrar-se en an??cdotes divertides o fets curiosos. A difer??ncia del seu germ?? escriptor Lawrence, Gerald reconegu?? sovint que no li agradava escriure i que si ho feia era per a recaptar fons pels seus projectes i expedicions.

Alguna de les seves obres s??n les seg??ents (per a una major informaci??, consulteu els enlla??os externs):

D'estil autobiogr??fic, com la trilogia de Corf??: My Family and Other Animals (o La meva fam??lia i uns altres animals), Birds, Beasts and Relatives (o Ocells, B??sties i Familiars), i The Garden of the Gods (o El jard?? dels d??us).
Hist??ries breus, com el recull Picnic and Suchlike Pandemonium (o P??cnic i pandemonis similars).
Novel??la, com Rosy is My Relative (o Rosy ??s parent meu), i The Mockery Bird (o L'ocell de la burla).
Assajos t??cnics, com The Stationary Ark (o L'arca estacion??ria) que tracta temes de conservaci?? als zool??gics.
Guies, com The Amateur Naturalist (o El Naturalista Amateur), una obra introduct??ria de l'hist??ria natural com a afici??.
Hist??ries per adolescents, com The Donkey Rustlers (o Els lladres d'ases) o com la novel??la fant??stica The Talking Parcel (o La parcel??la parlant).
Llibres d'hist??ria natural per a infants, com The New Noah (o El nou No??).
Hist??ries il??lustrades per a infants, com Keeper, Toby the Tortoise (o La tortuga Toby), The Fantastic Dinosaur Adventure (o La fant??stica aventura amb dinosaures), The Fantastic Flying Adventure (o La fant??stica aventura voladora), Puppy Stories (o Hist??ries de cadells), Island Zoo (o El zoo-illa), etc...

Durrell tamb?? ha col??laborat a revistes i diaris d'arreu del m??n.

Les seves obres han estat tradu??des a m??s de 30 lleng??es, i s'han fet versions per a la televisi?? i per al cinema. Tot i el seu abast internacional, la seva major popularitat, a banda del Regne Unit, es troba a R??ssia, l'Europa de l'Est, Israel i pa??sos de la Commonwealth com l'??ndia.