Georges Pompidou
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Pompidou». |
| Georges Pompidou | |
 |
|
|
|
|
| Mandat 19 de juny de 1969 – 2 d'abril de 1974 |
|
| Precedit per | Charles de Gaulle Interinament Alain Poher |
|---|---|
| Succeït per | Valéry Giscard d'Estaing Interinament Alain Poher |
|
151è Primer Ministre de França
2n de la V República |
|
| Mandat 14 d'abril de 1962 – 10 de juliol de 1968 |
|
| Precedit per | Michel Debré |
| Succeït per | Maurice Couve de Murville |
|
|
|
| Naixement | 5 de juliol de 1911 Montboudif (Cantal, Alvèrnia, França) |
| Mort | 2 d'abril de 1974 París (Illa de França, França) |
| Partit polític | Unió del Demòcrates per la República |
| Parella | Claude Pompidou (c. 1935) |
| Professió | Professor i polític |
| Religió | Catòlic Romà |
Georges Pompidou (Montboudif, Cantal, 1911 – París, 1974) fou un polític francès que fou President de la República francesa del 1969 al 1974.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fill de mestres, va estudiar en el prestigiós Liceu Louis-le-Grand de París. Tenia vocació literària i per això ingressà a l'École normale supérieure (1931), encara que poc després es dedicaria a la docència, cosa que li permetria escriure uns anys més tard una Anthologie de la poésie française.
Tanmateix, després de l'Alliberament s'interessà més per la carrera administrativa i política. Gràcies als contactes que va ver a la «Normal’sup» accedí als cercles de poder del Govern provisional; és designat director del comissariat de Turisme (1946-1949) i gairebé alhora accedeix al Conseil d'État. Així pren alguna vocació pels temes econòmics. Duegut a la seva amistat amb Gaston Palewski, entre 1954 i 1958 treballà per a la família Rothschild, coneguts banquers francesos.
En la seva vida privada, el 1935 es casà amb Claude Cahour (Claude Pompidou) i adoptaran un fill, Alain Pompidou. Els Pompidou han estat grans col·leccionistes d'art modern.
[edita] Carrera política
Després del retorn del general Charles de Gaulle al poder, en 1958, Pompidou fou cridat a dirigir el gabinet presidencial. El 20 de febrer de 1959, el President el designarà com a membre del Conseil constitutionnel, càrrec que ocuparà fins el 1962.
[edita] Primer ministre
Des del 16 d'abril de 1962, Pompidou ocupà el càrrec de Primer Ministre, tot patint diversos canvis de govern fins el 10 de juliol de 1968. El seu mandat hauria estat potser més llarg sinó hagués estat pels fets de Maig del 68: per a reforçar l'acció del govern, proposà al President de dissoldre l'Assemblea Nacional. Aquesta decisió, que molts consideraren suïcida, esdevingué una hàbil maniobra política que aconseguí decapitar l'esquerra (Pierre Mendès-France, un dels líders d'esquerra, no hi fou reescollit); però de Gaulle, que no va acabar d'entendre la seva jugada, ja que considerava que l'havia deixat en evidència, l'obligà a renunciar, i el substituí per Maurice Couve de Murville.
[edita] President de la República
Després de la renúncia del general de Gaulle, Georges Pompidou fou elegit President de la República francesa, amb un 58,22 % dels vots. Assumí el càrrec el 15 de juny de 1969. Pompidou era fascinat amb la possibilitat d'un desenvolupament industrial de França, i començà una sèrie de treballs de modernització, en diverses àrees : el TGV, la modernització de les telecomunicacions, la construcció d'autopistes, etc. París conserva encara les marques d'aquest període: la noció d'un estil « pompidolià » identifica la temptació de construir torres d'altura en ple centre d'una ciutat que fins aleshores s'havia caracteritzat per una arquitectura uniforme (estil « hausmannià ») ; la Tour Montparnasse és probablement el millor (o pitjor) símbol d'aquesta època. Preocupat per la difusió de l'art, inicià els treballs per a la construcció d'un important centre cultural que avui porta el seu nom.
En el pla internacional, optà per reforçar Europa, per aprofundir-la i enfortir-la davant el pacte atlàntic. El Regne Unit (juntament amb Irlanda i Dinamarca) es van poder integrar a la Comunitat Econòmica Europea. Sense interrompre relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica ni amb l'Europa socialista, aspirava a l'enfortiment polític de les institucions europees.
Malalt de càncer, va morir el 2 d'abril de 1974 en el seu estudi de l'illa Saint-Louis, sense acabar el seu mandat.
| Precedit per: Charles de Gaulle |
President de la República francesa 1969 - 1974 |
Succeït per: Valéry Giscard d'Estaing |
| Precedit per: Michel Debré |
Primer Ministre de França 1962 - 1968 |
Succeït per: Maurice Couve de Murville |
