Gaziel
De Viquipèdia
Gaziel és el pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual, periodista i escriptor. Va nèixer a Sant Feliu de Guíxols el 7 d’octubre de 1887 i es va traslladar a Barcelona de nen, acompanyant als seus pares quan hi van emigrar. Tanmateix, sempre es va mantenir amb contacte amb el seu poble nadiu.
A 1903 va començar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, impulsat pel desig patern de que es fes notari. Més tard es va matricular a la Facultat de Lletres, la seva veritable vocació. Va escriure la seva tesi doctoral en castellà, com aleshores era preceptiu i a 1908 es doctorà a Madrid.
Gaziel va iniciar la seva carrera periodística a 1910 a la Veu de Catalunya i el 1911 va entrar a treballar a l’Institut d’Estudis Catalans. Ja a la capital francesa –on s’havia traslladat per aprofundir els seus coneixements– va viure l’esclat de la Primera Guerra Mundial, fet sobre el qual va escriure per a la Veu de Catalunya. Aquests treballs no van agradar a Prat de la Riba i sí, en canvi, a Miquel dels Sants Oliver. Això dugué a Gaziel a escriure per a La Vanguardia sobre el París de la Primera Guerra Mundial. Les seves cròniques en llengua castellana, que van ser molt llegides a tot Espanya, el convertiren en un periodista famós.
En aquest diari –que en els anys de la Segona República era el de més tirada de tota la Península– va fer la seva carrera periodística, fins arribar a ser-ne el director. En esclatar la Guerra Civil va haver-se d’exiliar i al 1940 va haver de tornar a Barcelona, obligat per l’avenç de l’exèrcit nazi a Europa. Llavors va ser processat per les autoritats franquistes per les seves idees catalanistes i republicanes. Fou absolt, però ja no va poder seguir treballant en el periodisme a Catalunya i va haver d’emigrar a Madrid, on va dirigir l'editorial Plus Ultra. Tanmateix, i encara que en aquells anys no podia publicar-los, va seguir escrivint els assajos en català que havia començat en els anys de l’exili i que giraven, fonamentalment, sobre les causes de la tràgica història de Catalunya.
Ja septuagenari va tornar a Barcelona, on va escriure la resta de la seva obra, formada per vuit llibres en castellà i catorze en català.
Gaziel, que segons Josep Benet, "probablement ha estat l'escriptor polític més intel·ligent que ha donat la dreta catalana en aquest segle", va morir a Barcelona l'any 1964. Havia fet 77 anys, en una vida consagrada, en paraules seves, “a les tres realitats superiors, per mi, a les altres: la nostra terra, la nostra gent, la nostra parla”.
[edita] Obres publicades en català
- 1926. Hores viatgeres. Escrit en català en plena dictadura de Primo de Rivera
- 1953. Una vila del vuitcents
- 1958. Tots els camins duen a Roma. Història d’un destí (1893-1914)
- 1959. Castella endins
- 1960. Portugal enfora
- 1961. La península inacabada
- 1961. Seny treball i llibertat
- 1963. L’home és el tot (Florència)
- 1964. Un estudiant a París i d’altres estudis
- 1964. Sant Feliu de la Costa Brava
- 1964. Diari d’un estudiant (versió en català de París, 1914)
[edita] Poder escriure en català
“El cas –certament curiós, potser- és que, havent jo, tota la vida, escrit més o menys, però forçat a fer-ho en castellà gairebé sempre, ara que finalment sóc lliure de fer-ho en català, escric amb més delit que mai. I quan la majoria dels homes que naveguem pel món, si arriben a l’hora més aviat solitària i foscant on jo avui em trobo, pleguen veles i cuiten a fondejar en algun recer definitiu, a mi, en canvi, m’ha entrat una fal·lera boja de tornar mar endins, que em fa com una mena de rejovenesa estranya. El secret n’és aquest: que fins ara, en plenes vellors, no m’havia estat concedit de satisfer el desig més gran de la meva vida, amagat dintre meu des de la mateixa infantesa, sempre contrariat i decebut. El desig de poder escriure en català, plenament, sense destorbs i noses”.
Paràgraf escrit per Gaziel i recollit per Josep Benet en el seu pròleg del llibre Obres completes, publicat el 1970 per la barcelonina Editorial Selecta, i que aplega els treballs d’en Gaziel en llengua catalana. Entre ells, L'època de París; Llibres de records; Viatges i somnis; i diversos treballs, articles i cartes en primera edició.
