[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Gai Vel·lei Patercle - Viquipèdia

Gai Vel·lei Patercle

De Viquipèdia

Gai Vel·lei Patercle (Caius Velleius Paterculus) (Campània 19 aC-30 dC) fou un historiador romà contemporani d'August i Tiberi. El seu nom de família s'esmenta també com Vellaeus (català Vel·leu) per Tàcit. Era nascut a la Campània d'una família dirigent, descendent de Deci Magi, el líder del partit romà de Càpua a la segona guerra púnica; Minaci Magi, que va servir a Roma durant la guerra social, va obtenir la ciutadania en recompensa i va tenir dos fills que foren pretors, i fou ancestre directe de Patercle; el seu avi es va suïcidar a Nàpols el 40 aC; el seu pare va tenir un alt comandament a l'exèrcit, en el qual Vel·lei Patercle el va succeir.

Va acompanyar a Gai Cèsar en la seva expedició a l'Orient i va estar present a l'entrevista amb el rei part l'any 2. En aquestos anys fou tribú del soldats i tribú del camp. L'any 4 va servir amb Tiberi a Germània succeint al seu pare com a praefectus equitum. Durant vuit anys va servir amb Tiberi com a prefecte o llegat en diverses campanyes a Germània, Pannònia i Dalmàcia. L'any 6 fou elegit qüestor, càrrec que va exercir l'any 7. Va tornar a Roma amb Tiberi l'any 12.

L'any 14 fou descartat per August per ser pretor però la mort de l'emperador va deixar obsolet el veto, i Tiberi el va fer elegir amb el seu germà Magi Macer.

Encara vivia l'any 30 i va escriure una història de Roma dirigida a Marc Vinici que llavors era cònsol. Va morir aquell mateix any o al 31 aC en la repressió contra els amics de Sejà, del qual parla favorablement a la seva obra.

L'obra, en dos llibres, porta el títol de C. Velleii Paterculi Historiae Romane ad At Vinicium Cos. Libri II, i fou probablement escrita l'any 30. Amb pretensions de ser una història universal, tracta principalment els temes que afecten a Roma; s'inicia amb la destrucció de Troia i acaba l'any 30. Només inclou una sèrie de fets, deixant de banda molts altres que jutge menys interessants. Es poc imparcial quan parla de Tiberi al que elogia excessivament. Les seves fons son Cató, Tit Livi i l'autobiografia d'August.