G??elfs i gibel??lins
De Viquip??dia
Els g??elfs i els gibel??lins eren les dues faccions que defensaven, respectivament, el Papat i el Sacre Imperi Rom?? en el conflicte que van mantenir al centre i nord d'It??lia durant els segles XII i XIII. La lluita pel poder entre el Papat i l'Imperi tenia els seus or??gens en la disputa de les investidures al segle XI.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Origen dels noms
Els noms de les dues faccions probablement tenen els seus or??gens en de la batalla de Weinsberg, el 1140, en la que es van enfrontar les cases rivals Welf de Baviera i Hohenstaufen de Su??bia. Segons aquesta tesis, els Welfs haurien entonat el nom de la seva casa com a crit de guerra, mentre que els Staufen haurien cridat el nom del seu castell: Waiblingen.
Per a les orelles d'un itali??, la pronunciaci?? dels dos noms equivaldria a "uelfs" i "vieblinguen", de manera que Guelf i Ghibellino serien les formes italianitzada dels noms alemanys.
Els noms s'haurien introdu??t a It??lia durant el regne de l'emperador Frederic Barba-roja, de la casa de Hohenstaufen. Quan va fer campanya a It??lia per expandir-hi el poder imperial els seus partidaris van ser coneguts com a gibel??lins (Ghibellini). La Lliga Llombarda i els seus aliats, que s'oposaven a l'emperador, van rebre el nom de g??elfs.
Cal fer notar els termes g??elfs i gibel??lins no van ser usats contempor??neament fins als voltants del 1250, i encara aleshores sols a la Toscana (on es van originar), essent els termes partit eclesial i partit imperial els m??s estesos.
[edita] El conflicte
Al principi del segle XIII; el Hohenstaufen Felip de Su??bia i el Welf Ot?? de Brunswick eren rivals pel tron imperial. Felip tenia el suport dels gibel??lins com a fill de Frederic I, mentre que Ot?? tenia el suport dels Welfs i el Papat. L'hereu de Felip, Frederic II, va ser un enemic del papat i durant el seu regnat els g??elfs es van associar m??s estretament amb el papat, mentre que els gibel??lins quedaven com definits com a defensors de l'Imperi.
Despr??s de la mort de Frederic II el 1250, els gibel??lins van rebre el suport de Conrad IV i despr??s de Manfred, mentre els g??elfs obtenien l'ajuda de Carles d'Anjou. Els gibel??lins sienesos van infligir una notable derrota als g??elfs florentins a la batalla de Montaperti (1260). Un cop la nissaga dels Hohenstaufen es va extingir quan Carles d'Anjou va fer executar Conrad?? el 1268, els g??elfs i els gibel??lins van passar a ser associats amb fam??lies i ciutats particulars, abandonant l'associaci?? directa amb l'Imperi o el Papat. Durant aquest per??ode el basti?? dels gibel??lins italians era la cituat de Forl??, a la Romanya.
Arreu d'It??lia hi hagueren ciutats on s'esdevingueren rebel??lions freq??ents en les que una de les dues parts assolien el poder. La divisi?? entre g??elfs i gibel??lins va ser especialment important a Flor??ncia, on tradicionalment els g??elfs eren mercaders i burgesos, mentre que els gibel??lins tendien a ser nobles. Es van estendre costums com la de portar la ploma del barret cap a un costat determinat, o pelar la fruita d'una manera concreta, per remarcar l'afiliaci?? de cadasc??.
Un cop els g??elfs van derrotar definitivament els gibel??lins el 1289 a Campaldino i Caprona, van comen??ar a lluitar entre ells. El 1300 Flor??ncia estava dividida entre els g??elfs negres i els g??elfs blancs. Els negres continuaven donant suport al Papat, mentre que els blancs s'oposaven ara a la influ??ncia papal i especialment la del Papa Bonifaci VIII. Dant es trobava entre els partidaris dels g??elfs blancs, i el 1302 va ser exiliat de la ciutat quan els g??elfs negres en van prendre el control. Aquells que no estaven afiliats amb cap b??ndol, o no tenien coneccions ni amb g??elfs ni amb gibel??lins, eren considerats per ambdues faccions com a indignes de participar en afers pol??tics. L'emperador Enric VII va manifestar el seu disgust envers els partidaris de totes dues faccions quan va visitar It??lia el 1310, i el 1334 el Papa Benet XII va excomunicar aquells que usesin qualsevols dels dos noms.
Al segle XV els g??elfs van donar suport a Carles VIII de Fran??a durant a seva invasi?? d'It??lia, mentre els gibel??lins defensaven l'emperador Maximili?? I. Families i ciutats van continuar fent servir les denominacions fins que el 1529 l'emperador Carles V va establir amb fermesa el poder imperial a It??lia.
[edita] Partit de les principals ciutats italianes
| Principals ciutats gibel??lines | Principals ciutats g??elfs | Ciutats d'adher??ncia variable |
|---|---|---|
| Arezzo Cremona Forl?? M??dena Osimo Pisa |
Bolonya Brescia Crema G??nova Lodi |
B??rgam Ferrara Flor??ncia Lucca Mil?? P??dua Parma Piacenza Treviso Verona Vicenza |
[edita] Batalles entre g??elfs i gibelins
- Batalla de Legnano, (1186).
- Batalla de Cortenuova, 1238).
- Setge de Brescia, (1238)
- Setge de Faenza, (1239).
- Setge de Viterbo, (1243).
- Batalla de Parma, (1248).
- Batalla de Fossalta, (1249).
- Batalla de Cingoli, (1250).
- Batalla de Montebruno, (1260).
- Batalla de Benevent, (1266).
- Batalla de Tagliacozzo, (1268).
- Batalla de Colle Val d'Elsa, (1269).
- Batalla de Roccavione, (1275).
- Batalla de Desio, (1277).
- Batalla de Campaldino, (1289).
- Batalla de Zappolino, (1325).
- Batalla de Gamenario, (1345).
[edita] Refer??ncies liter??ries
- Molts participants al conflicte apareixen de forma destacada a l'Infern de Dant. Filippo Argenti, un g??elf negre d'una fam??lia prominent es troba atrapat al cinqu?? cercle de l'Infern amb els col??rics, i al sis?? cercle amb els heretges s'hi troben els florentins Farinata degli Uberti (un gibel??l??) i Cavalcante de' Cavalcanti (g??elf). Dant tamb?? reserva un lloc al vuit?? cercle als papes Bonifaci VIII i Climent V per simonia.
- Els textos en que William Shakespeare es va basar per escriure Romeu i Julieta transmeten clarament la idea de que l'origen de l'odi entre les fam??lies Capulet i Montagut correspon a la pertinen??a a les dues faccions oposades. L'opera de Bellini I Capuleti ed i Montecchi (presumiblement basada en les mateixes fonts que Shakespeare) ho fa expl??cit situant els Capulet com a g??elfs i els Montagut com a gibel??lins.
- A les notes del poema The Shepheardes Calendar de 1579, el poeta angl??s Edmund Spenser afirmava, de forma incorrecta, que els mots "elfs" i "goblins" derivaven etimol??gicament de g??elfs i gibel??lins.
