Brescia
De Viquip??dia
|
|||
| Localitzaci?? | |||
  Brescia
Localitzaci?? de Brescia a It??lia
|
|||
 |
|||
| Estat ??? Regi?? ??? Prov??ncia |
 It??liaLlombardia Brescia |
||
| Superf??cie | 90 km?? | ||
| Altitud | 150 m | ||
| Poblaci?? (2006) ??? Densitat |
190.044 hab. 2.111,6 hab/km?? |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Dia festiu | 15 de febrer | ||
| Codi postal | 25100 |
||
| Codi ISTAT | 017029 |
||
| Municipis lim??trofes | Borgosatollo, Botticino, Bovezzo, Castel Mella, Castenedolo, Cellatica, Collebeato, Concesio, Flero, Gussago, Nave, Rezzato, Roncadelle i San Zeno Naviglio. |
||
| Web | |||
Brescia ??s una ciutat d'It??lia, capital de la prov??ncia hom??nima, a la regi?? de la Llombardia. Est?? situada entre B??rgam i Verona.
??s un centre agr??cola i industrial amb ind??stries modernes i nus de comunicacions.
Hi queden moltes restes de l???antiga ciutat romana, entre ells el temple anomenat d'H??rcules, i columnes cor??nties que podrien ser part del F??rum. S'hi han trobat tamb?? obres de bronze, amb una est??tua de la vict??ria, i moltes inscripcions.
Entre els seus edificis de l???edat mitjana cal esmentar la catedral vella o Rotonda (segles XI-XII), el Broletto (segles XII-XIII), les esgl??sies de Sant Francesc (segle XIII), Sant Joan Evangelista (segle XV) i Santa Maria dels Miracles (segle XVI), i la catedral nova, del 1604. Entre els edificis moderns cal destacar la Loggia (o Casa de la vila), iniciada el 1493, i la torre del rellotge. El Museu de l'Edat Cristiana cont?? moltes peces paleocristianes.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Hist??ria antiga
Amb el nom de Br??xia (Brixia) fou fundada pels Cenomans quant van creuar els Alps i van ocupar aquesta part d'It??lia, i en fou la seva capital segon Tit Livi. Era a la riba del riu Mela, que la creuava, si be actualment aquest riu passa al oest de la ciutat (segurament per haver-se desviat) i es troba a la vora del riu Garza. Ptolomeu l???assigna als ??nsubres per?? aix?? fou segurament un error. Els gals brixians van ajudar a Roma el 218 aC contra els bois revoltats, mentre la major part dels cenomans eren al costat del rebels.
Sotmesa a Roma fou incorporada a It??lia amb la G??l??lia Transpadana i fou part de la prov??ncia de la G??l??lia Cisalpina (225 aC).
Fou una ciutat important sobretot durant l???imperi i Estrab?? diu que nomes era inferior a Mil?? (Mediolanum) i Verona, i parella amb M??ntua i Comum (Como). Plini diu que fou col??nia el que es confirmat per algunes inscripcions (Col??nia C??vica Augusta), suposadament fundada en temps d'August, i probablement formada per ciutadans i no per soldats. Les inscripcions esmenten als magistrats locals, sacerdots, corporacions i col??legis d???oficis i altres circumstancies. Fou municipi durant l???imperi.
El seu territori era extens i hi vivien algunes tribus alpines subjectes als cenomans, entre elles els Triumpilinis de l???alta vall del riu Mela (la Val Trompia), els sabinis (la Val Sabbia o Val della Chiese) i els habitants del oest del llac Benacus. Depenien de Brixia les ciutats de Volberna (avui Vobarno), Edrum (avui Idro), Vargadum (Gavardo) i altres. El 452 aC fou saquejada per ??tila per?? es va recuperar.
[edita] Edat Mitjana
Brixia va seguir el mateix dest?? pol??tic d'It??lia (H??ruls 476-491, Ostrogots 491-538, Bizantins 538-569 i llombards 569-774).
Sota els llombards es va formar el ducat de Br??xia del que es coneixen alguns ducs:
El primer Alaxi I vers el 575; Rotari, que el 636 fou proclamat rei dels llombards, era abans duc de Br??xia; Gaidoald fou duc de Br??xia a finals del segle VII i duc de Trent del 690 al 692; vers principis del segle VIII era duc Marquard; el darrer duc fou Potho que va governar fins el 774.
Despr??s fou part del regne d'It??lia dins l???imperi Carolingi fins que el 888 va passar a Borgonya. El [926] els bisbes van assolir el domini temporal.
El duc o marques Tedald la va dominar del 980 al 1012 i el va seguir Bonif??s (1012-1052) i despr??s la seva filla coneguda com Matilde de Canossa (1052-1115). A la mort de Matilde es va constituir en ciutat lliure.
Del 1195 al 1257 fou governada per vicaris imperials. Al 1257 fou dominada per Ezzelino di Romano i despr??s el 1259 va passar a Obert Pallavicini, que va exercir com Capo de Repubblica" i no pas com a senyor; Obert va governar tamb?? a Cremona i altres llocs. Va morir el 1266 i la ciutat va passar a Mil?? per tres anys fins que el rei Carles de N??pols la va ocupar el 1269 i la va mantenir fins el 1281 en que les institucions republicanes es van restablir.
El 1298 la fam??lia Maggi va assolir el control de la rep??blica i Bernat (1298-1308) i Mateu Maggi (1308-1311) van exercir succesivament el poder. Del 1311 al 1313 fou domini imperial i la rep??blica va continuar el 1313 fins que el 1319 va quedar sota domini de Robert rei de N??pols.
El 1330 va tornar a domini imperial per?? el 1332 fou incorporada a Verona pels Scalagieri (Della Scala) i el 1337 a Mil??,. Els Visconti la van dominar fins el 1403 en que es va fer amb el poder Joan Rozzone, fins que al any seg??ent se???n apoder?? Pandolf Malatesta, que tamb?? va governar a B??rgam (1404-1421). El 1421 va tornar a Mil?? que la va cedir a Ven??cia el 1426. Ven??cia la va conservar fins el 1797 tret d???un breu interval d???ocupaci?? francesa del 1509 al 1516.
[edita] Historia Moderna
El 1797 Br??scia fou conquerida pels francesos i incorporada a la Rep??blica Cisalpina. El 1815 el Congres de Viena la va cedir a ??ustria com a part del regne Llombardoveneci??. Revoltada el 1848 fou recuperada pels austr??acs el 1849. El 1860 va passar a It??lia.
