Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Friedrich Paulus - Viquip??dia

Friedrich Paulus

De Viquip??dia

Friedrich Wilhelm Ernst Paulus
Imatge:Paulus photo.jpg
Rang: Mariscal de Camp
Pa??s: Imperi Alemany (fins 1918)
Germany Rep??blica de Weimar (fins 1933)
Alemanya Nazi (fins 1945)
R.D.A.
Servei: 1910 ??? 1943
Branca de servei: Heer
Data de naixement: 23 de setembre de 1890
Lloc de naixement: Breitenau, Hesse-Nassau
Data de la mort: 1 de febrer de 1957 (67 anys)
Lloc on va morir: Dresden, R.D.A.
Comandaments: 10?? Ex??rcit
60?? Ex??rcit
Batalles: Primera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial:
Comandecoracions: Creu de Cavaller de la Creu de Ferro

Friedrich Wilhelm Ernst Paulus (Breitenau, 23 de setembre de 1890 ??? Dresden, 1 de febrer de 1957), va ser un Mariscal de Camp alemany durant la II Guerra Mundial, fam??s per la seva rendici?? a la Batalla de Stalingrad.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Fill d'un mestre d'escola, intent?? sense ??xit ingressar com a cadet a la Kaiserliche Marine, a on eren preferits els membres de la noblesa. Comen??a estudis de lleis a la Universitat de Marburg, que abandon?? per a unir-se a l'ex??rcit al febrer de 1910. Ingress?? a l'11?? regiment d'infanteria com a oficial-cadet. Dos anys despr??s, el 4 de juliol de 1912, es cas?? amb Elena Rosetti-Solescu.

Fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial va estar destinat com a tinent de 2?? al III Regiment d'Infanteria de Baden. Amb l'esclat de la guerra, va ser nomenat ajudant al III Batall?? del Front Occidental, a on combat?? als Vosges i prop d'Arr??s durant la tardor de 1914. Despr??s d'una llarga abs??ncia per malaltia, al 1915 va ser assignat al 2n Regiment de Ca??adors Prussians, i 2 anys m??s tard s'un?? com a Oficial de Secci?? al Cos Alp??, servint a Maced??nia, Fran??a i S??rbia.

Ascendit a capit??, segu?? al Reichwehr despr??s de la guerra. Nomenat ajudant del 14?? Regiment d'Infanteria de Konstanz, va ser assignat posteriorment al 13?? Regiment d'Infanteria d'Stuttgart com a comandant de companyia. Despr??s s'un?? al II Grup d'Ex??rcits a Kassel i, al 1930, va ser nomenat instructor t??ctic de la 5?? Divisi?? d'Infanteria.

[edita] A la Wehrmacht

Al 1934 va ser promogut a tinent coronel i comandant de la 3?? Secci?? de Transport Motoritzat. Al setembre de 1935 rellev?? a Guderian com a cap de secci?? de les tropes panzer. Considerat un expert en guerra motoritzada, va ser ascendit a Major General i assessor d'instrucci?? per a les 4 divisions lleugeres al 1939, que comprenien 2 regiments d'infanteria motoritzada, un de reconeixement i un d'artilleria motoritzada. Durant la primera fase de la Campanya de R??ssia va ser company del Tinent Coronel Klaus von Stauffenberg, qui intent?? atreure'l a les seves idees contra Hitler, per?? sense ??xit.

Pocs dies abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial va ser nomenat Cap de Secci?? del 10?? Ex??rcit alemany, a les ordres del General Walter von Reichenau. Va participar en la invasi?? de Pol??nia l'1 de setembre de 1939, i a les Campanyes d'Holanda (a on el 10?? Ex??rcit pass?? a denominar-se 6?? Ex??rcit) i B??lgica.

Al juny de 1940 va ser ascendit a Tinent General, passant a convertir-se en el Cap d'Estat Major del General Von Reichenau al setembre. Des d'aquesta posici?? va ser reclamat per Hitler per col??laborar en el disseny de l'Operaci?? Barbarroja, la invasi?? alemanya de la Uni?? Sovi??tica. Aconsell?? tallar la retirada a l'Ex??rcit Roig, evitant aix?? el seu replegament cap a l'interior. L'objectiu principal de l'operaci?? seria la conquesta de Moscou.

[edita] Al comandament del 6?? Ex??rcit

Nomenat comandant del 6?? Ex??rcit al desembre de 1941, gr??cies a la recomanaci?? del Mariscal Walter von Reichenau, assum?? el comandament del mateix l'1 de gener de 1942 amb rang de general. Va lliurar la seva primera batalla a Dnepropetrovsk, a on els sovi??tics van contenir el seu avan?? i veient-se obligat a realitzar retirades t??ctiques durant diversos mesos.

El 9 de maig de 1942 va ser atacat a Volchansk per un ex??rcit de 640.000 homes al comandament de Semi?? Timoixenko. Paulus execut?? una nova retirada en direcci?? a Kharkov, abans de ser rescatat per Edwald von Kleist i el seu 1r Ex??rcit Panzer, que atac?? el flanc sud de les tropes de Timoixenco.

Paulus llan???? un contraatac el 20 de maig de 1942, finalitzant amb tota resist??ncia sovi??tica abans del comen??ament de juny. Les baixes enemigues ascendien a 240.000 homes, sent condecorat la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.

[edita] Stalingrad

Durant l'estiu de 1942 avan???? cap a Stalingrad, una gran ciutat industrial que s'estenia uns 50km a la riba oest del Volga. Era un important nus ferroviari al tram Moscou-Mar Negre. No hi havia ponts amb l'altra riba. Estava defesa per uns 400.000 homes, uns 7.000 canons i 500 carros de combat.

El racionament del subministrament de combustible alemanys alent?? l'avan?? alemany, en detriment del Grup d'Ex??rcits A. El 7 de setembre arribava a la ciutat sobre el Volga, detenint-se al davant mentre que esperava el bombardeig de la Luftwaffe.

A l'inici de la batalla de Stalingrad, els progressos alemanys van ser tan notables que aviat Hitler la don?? per conquerida. Efectivament, la velocitat amb els alemanys van atacar va sorprendre de tal manera als sovi??tics que aquests gaireb?? van perdre el 80% de la ciutat en menys de dues setmanes, restant nom??s les construccions fortificades de la riba del Volga per ser conquerides per obtenir un ??xit complert.

La conquesta de la ciutat pass?? a ser un duel de voluntats entre Hitler i Stalin. El F??hrer insist?? en la import??ncia simb??lica de la ciutat, mentre que Stalin promet?? que la ciutat que portava el seu nom es convertiria en la tomba de la Wehrmacht.

La lluita es convert?? en una guerra de guerrilles, casa per f??brica, jugant en aquesta un paper destacat els franctiradors. Entre els sovi??tics, diversos van passar a la fama, com Vasili Z??itsev, que caus?? 149 baixes alemanyes.

Les baixes alemanyes per la conquesta de la ciutat van ser terribles, amb companyies que veien redu??des les seves forces a un 40% dels seus efectius a les poques hores de combat. S'intent?? per tots els mitjans capturar els molls de la riba nord del Volga, per?? l'acci?? va ser avortada per batallons siberians i coets Katiusha disparats des de la riba est.

A inicis de novembre de 1942, les tropes alemanyes ocupaven prop del 90% de la ciutat. Batallons de tropes siberianes van ser transferides des de Moscou. Aquest refor?? va ser significatiu, doncs atur?? les intencions alemanyes de capturar la riba nord del Volga.

A finals de desembre aparegu?? Vasili Txuikov, qui organitz?? una defensa en el que restava de la ciutat, a sang freda i sent totalment implacables. Va obviar entrar en consideracions humanit??ries pels patiments de la tropa i dels civils; per?? amb les seves accions brutals va salvar a Stalingra de caure en el darrer moment en mans sovi??tiques, al v??ncer la resist??ncia dels seus enemics. Aquest va ser e moment escollit pels sovi??tics per llan??ar l'Operaci?? Ur??, un contraatac dirigit contra els flancs de Paulus. Aquests, defensats per tropes hongareses i romaneses , pobrament equipades i sense estar preparades per enfrontar-se amb enemics motoritzats, van cedir davant l'empenta sovi??tica, quedant cercat en poques hores el 6?? Ex??rcit a la ciutat.

Hitler no accept?? el suggeriment de Paulus per retirar-se, trencant l'anell que els envoltava, sin?? que els orden?? resisitir a qualsevol preu. Un darrer intent d'alliberar-lo per part del Grup d'Ex??rcits del Don, sota les ordres del Mariscal Manstein, fracass??.

[edita] El final del 6?? Ex??rcit

Hitler ascend?? a Paulus al rang de Mariscal de Camp el 30 de gener de 1943, insinuant-li que mai cap oficial alemany d'aquest rang s'havia rendit a l'enemic. El missatge de Hitler estava ben clar: Paulus s'havia de su??cidar si fracassava.

El panorama que tenien davant seu els 250.000 supervivents a Stalingrad no podia ser m??s desastr??s: els soldats estaven famolencs, ferits, amb tifus i fred. Quan van perdre el darrer aeroport va ser el final. La majoria es va tancar a un supermercat amb soterrani anomenat Uvivermag. Els soldats ja no tenien moral combativa.

A m??s, la ciutat ja tenia un aspecte de tomba, amb un olor a descomposici?? cadav??rica que la cobria per complert. El 90% dels edificis estava destru??t, sent l'escenari perfecte per inspirar l'infern de Dante. Finalment el 2 de febrer de 1943 uns soldats sovi??tics van baixar al soterrani on estava Paulus i la resta del 6?? Exercit per oferir-li la rendici??. Paulus accept??.

Abans de marxar cap al captiveri, els mateixos soldats alemanys van haver de desenrunar la ciutat, recollir als seus camarades morts i apilant-los als afores per ser cremats. Despr??s van marxar a Sib??ria, morint molts d'ells en una caminata infernal, i despr??s als camps de concentraci?? i treball. Aproximadament van morir uns 150.000 soldats alemanys durant la batalla, sent capturats uns 250.000. Despr??s de la guerra, amb prou feines uns 10.000 soldats van sobreviure per poder tornar.

[edita] Captiveri, alliberament i mort

Paulus va ser fet presoner pels sovi??tics. Durant el seu captiveri, va criticar al r??gim nazi i s'un?? al Comit?? Nacional per una Alemanya Lliure, demanant la rendici?? als alemanys. Va actuar com a testimoni al 1946 durant els Judicis de Nuremberg.

Alliberat al 1953 (dos anys abans de la repatriaci?? dels darrers presoners de guerra alemanys), va viure a Dresden (llavors a la Rep??blica Democr??tica Alemanya. Un parell d'anys despr??s del seu alliberament, mentre exercia com a inspector de policia, desenvolup?? distr??fia muscular miot??nica, una forma d'esclerosi que li caus?? la mort a una cl??nica de Dresden l'1 de febrer de 1957.

[edita] Personalitat

Militar educat per a l'estricte compliment del deure, no tenia capacitat per q??estionar-se les decisions superiors. Tot i a trobar-se de vegades en les situacions m??s inh??spites, Paulus sempre tenia molta cura del seu aspecte, fent servir guants blancs i apareixent en actitud de parada militar.

De personalitat reservada per?? molt honesta, es guany?? l'estima de tots aquells que van treballar a les seves ordres.

Paulus sempre abra??ava els conceptes que semblaven complir amb l'ordre el deure a la P??tria, i era un admirador incondicional del geni militar de Hitler.

No professava el sentiment nazi antisemita del seu antecessor al 6?? Ex??rcit, Walter von Reichenau, i de fet, tot just va assumir el comandament i se n'assabent?? del grau de cooperaci?? amb la Feldgendarmerie i els Einzastgruppen-sonderkommandos, don?? instruccions terminants de no involucrar-se amb les activitats d'aquests grups d'extermini. Davant les activitats d'aquests grups, Paulus adopt?? l'actitud de mirar cap a l'altre costat i no interferir en la seva autonomia.

Sentia un profund amor cap a la seva fam??lia, en especial a la seva esposa Coca, qui no l'abandon?? mai.

Respecte a la seva capacitat com a estrateg militar, Paulus mostr?? la seva habilitat al envoltar i capturar les restes de l'ex??rcit de Semi?? Timoixenko prop de Kharkov, emprant les maniobres del I Ex??rcit de von Kleist. De mentalitat estrictament monol??tica, Paulus era un home a qui li mancava qualsevol habilitat com a estratega, per?? era en extrem diligent en complir les directives que se li imposaven, incapa?? de prendre iniciatives en contra dels seus superiors.

[edita] Condecoracions

??? Creu de Cavaller (1.099??), com General der Panzertruppe i Oberbefehlshaber del 6?? Ex??rcit

??? Fulles de Roure (178??) (15-1-1943) com Generaloberst i Oberbefehlshaber del 6?? Ex??rcit