Francesc Joan Mas
De Viquip??dia
Francesc Joan Mas fou un editor, llatinista i humanista valenci?? nascut a Vila-real cap al 1522. Adscrit a la darrera corrent de l???erasmisme valenci??, despr??s de la condemna per la Inquisici?? de l???obra de l???humanista holand??s al 1537, Mas va continuar la publicaci?? i comentari dels seus escrits solament en llat??. Entre aquestes edicions, fetes sempre a expenses del seu patrimoni, amb la successiva venda de les heretats al terme de Vila-real, destaquen: De civilitate morum puerilium amb comentaris propis (1544), Opuscula moralia Plutarchi Chaeronei Philosophi a partir de les traduccions de Guillaume Bud?? i Erasme (1550) i Luciani Dialogos (1550), la primera de les quals, realitzada essent encara estudiant, tindria reedicions els anys 1552 i 1554, i les altres dues dedicades a l'arquebisbe Tom??s de Villanueva.
Aquesta darrera publicaci?? ??s tamb?? l'??ltima manifestaci?? de l???humanisme erasmi??, perseguit posteriorment pels efectes del contrareformisme cat??lic derivat del Concili de Trento. Mas va ser igualment autor d'un xicotet opuscle sobre el t??pic filos??fic De contemptu mundi en la l??nia dels escrits d'Erasme, aix?? com de diverses versions llatines de les obres de l'humanista franc??s Guillaume Bud?? (1468-1540), el fundador del College des Trois Langues a Par??s.
L'any 1552 realitza la publicaci?? d'un primer estudi ling????stic titulat Epitome copiae verborum. Durant els onze anys seg??ents i a la vista de la repressi?? inquisitorial contrareformista, Francesc Joan Mas es mantingu?? en un prudent silenci, davant del risc de ser acusat de luteranisme, atenuant el seu inicial fervor ideol??gic cap a les doctrines humanistes i decidint finalment dedicar-se a la doc??ncia. A la Universitat de Val??ncia, on havia estudiat Orat??ria amb l???erudit Francesc Dassi?? (conegut tamb?? com a ???Decio???) graduant-se com a Mestre en Arts, reb?? el 2 de juny de 1565 nomenament oficial del Rector de l'Estudi General valenci?? per a donar classes com a Mestre de Gram??tica i Llatinitat durant el curs seg??ent, treball que sembla haver exercit igualment al curs 1572-73.
Malgrat la relaci?? que va mantenir amb altres importants personalitats de la seua ??poca com ara el comanador de Montesa Jaume Falc??, o amb l'escriptor de Borriana Rafael Mart?? de Viciana, la figura del vila-realenc Joan Mas va quedar aix?? molt difosa i escassament documentada, tret d'algunes pol??miques per la seua her??ncia que consten a l'Arxiu Hist??ric Municipal, de manera que es desconeix la data segura de la seua mort que, amb probabilitat, degu?? oc??rrer a Val??ncia estant.
Afortunadament, als darrers anys ha estat destacada la seua fonamental aportaci?? intel??lectual a la difusi?? de les noves idees europees, en estudis sobre els moviments culturals renaixentistes com els realitzats per Joan Fuster: "Heretgies, revoltes i sermons" (1968), Sebasti??n Garc??a Mart??nez: "El patriarca Ribera y la extirpaci??n del erasmismo valenciano" (1975), o Amparo Felipo Orts: "La Universidad de Valencia durante el siglo XVI" (1993).
