Tomás de Villanueva
De Viquipèdia
Tomás García Martínez, més conegut com Sant Tomás de Villanueva (* Fuenllana, Ciudad Real, 1488 - † València, 9 de setembre de 1555), fou un predicador, escriptor ascétic i religiós agustí espanyol.
[edita] Biografia
Va nàixer en Fuenllana,es va educar i va créixer en Villanueva de los Infantes, província de Ciudad Real, on els seus pares posseïen una rica hisenda, a pesar de la qual cosa moltes vegades el xicot caminava nu perquè havia donat els seus vestits els pobres.
Encara que va fer estudis d'Arts i Teologia en la Universitat d'Alcalá d'Henares, va ingressar en l'Orde dels Agustins de Salamanca (1516) i en 1518 va ser ordenat sacerdot; en l'orde va ocupar els càrrecs de prior conventual, visitador general i prior provincial d'Andalusia i Castella. També va ser professor de la universitat i conseller i confessor de Carles V.
Va gaudir de fama per la seua gran austeritat personal (va arribar a vendre la màrfega on dormia per a donar els diners als pobres) i pel seu exercici continu i infatigable de la caritat, especialment amb els òrfens, amb les donzelles pobres i sense dot i amb els malalts. Posseïa, no obstant això, una concepció intel·ligent de la pietat, de manera que encara que era molt almoiner procurava solucionar definitivament i estructuralment la pobresa mitjançant la redempció activa de la mateixa, donant treball als pobres, i així feia fructificar les seues almoines: L'almoina no sols és donar, sinó traure de la necessitat a qui la pateix i alliberar-la d'ella quan siga possible., va escriure.
En 1533 va enviar als primers pares agustins que van arribar a Mèxic. Va començar a tindre èxtasis místics en missa o quan resava els salms.
Carles V li havia oferit el càrrec d'arquebisbe de Granada però ell mai ho havia acceptat; es diu que va arribar a arquebisbe de València el 1544 per error d'un escrivà, i es negà a exercir-ne el càrrec fins que li ho va ordenar el seu superior en l'orde. Allí, ajudat pel seu bisbe auxiliar Joan Segrià, va posar orde en una diòcesi que feia un segle que no tenia govern pastoral directe. Va organitzar un col·legi especial per als moriscs conversos i va organitzar en especial un pla eficaç d'assistència i auxili social i de caritat. El 1547 va ordenar sacerdot al futur Sant Lluís Bertran. Va morir el 1555. Fou canonitzat pel papa Alexandre VII el 1658.
