Francesc Arag??
De Viquip??dia
Francesc Joan Dom??nec Arag?? (en franc??s Fran??ois Arago, 26 de febrer, de 1786 ??? 2 d'octubre de 1853) fou matem??tic, f??sic, astr??nom i pol??tic.
Taula de continguts |
[edita] Joventut i formaci??
Francesc Arag?? va n??ixer a Estagell (Rossell??); era el m??s gran de quatre germans:
- Joan Arag?? (1788-1836) va emigrar cap a l'Am??rica del Nord i esdevingu?? general de l'ex??rcit de M??xic.
- Jaume Arag?? (1799-1855) particip?? en el viatge d'exploraci?? que Louis de Freycinet dugu?? a terme en l'Uranie entre 1817 i 1821; quan torn?? del viatge, es dedic?? al periodisme i a la literatura.
- Esteve Arag?? (1802 - 1892) va escriure un gran nombre d'obres de teatre entre 1822 i 1847 i, segons es diu, va col??laborar amb Honor?? de Balzac en l'escriptura de l???H??riti??re de Birague.
De jove, Francesc Arag?? va mostrar vocaci?? militar i fou dut a l'escola municipal de Perpiny??, on va comen??ar a estudiar matem??tiques com a preparaci?? per poder entrar a l'escola polit??cnica; en nom??s dos anys i mig, va arribar a dominar totes les mat??ries del programa; quan s'examin?? a Tolosa, va sorprendre el seu examinador amb el seu coneixement de J. L. Lagrange. Cap a finals del 1803, entr?? a l'Escola Polit??cnica de Par??s, per?? va trobar-s'hi que els professors eren uns ineptes, incapa??os d'impartir coneixement i de mantenir la disciplina; la seva vocaci?? era servir en l'artilleria, i, el 1804, gr??cies al consell i a la recomenaci?? de Simeon Poisson, fou nomenat secretari de l'Observatori de Par??s; aleshores, entr?? en contacte amb Pierre-Simon Laplace, gr??cies a la influ??ncia del qual fou nomenat, juntament amb Jean Baptiste Biot, per completar els mesuraments del meridi??, comen??ats per J. B. J. Delambre, i interromputs d'en???? de la mort de P. F. A. M??chain el1804). Arago i Biot sortiren de Par??s el 1806 i van comen??ar les operacions al llarg de les muntanyes de la Pen??nsula Ib??rica; Biot va tornar cap a Par??s un cop van haver determinat la latitud de Formentera, el punt m??s meridional de la seva expedici??. Arag?? va continuar treballant fins 1809, amb l'objectiu de mesurar l'arc del meridi?? per determinar la longitud exacta del metre.
El 1808, les tropes de Napole?? enva??ren la Pen??nsula Ib??rica; a Mallorca, despr??s dels successos del 2 de maig, hom va prendre Arag?? per un espia franc??s, idea fonamentada en les seves activitats d'observaci?? dalt del cim de la mola de l'Esclop. Dalt d'aquesta muntanya, en un petit observatori del qual encara se'n conserven les parets, Arag?? triangulava entre Mallorca, Eivissa i Formentera per acabar d'extendre el meridi?? de Par??s fins a les Illes. Per evitar ser linxat, Arag?? va haver de lliurar-se volunt??riament a les autoritats, que l'empresonaren al castell de Bellver el juny de 1808. El 28 de juliol de 1808 va aconseguir fugir de Mallorca en una barca de pescadors amb el qual va arribar a Alger; en aquesta fugida, un fet que ajud?? Francesc Arag?? a passar desapercebut era el fet que parlava en catal??. A Alger va agafar un vaixell cap a Marsella que, durant el trajecte, fou capturat per un corsari espanyol; aleshores, juntament amb la resta del passatge i la tripulaci??, Arag?? fou condu??t a Roses (Alt Empord??) on va estar empresonat fins que el traslladaren a Palam??s (Baix Empord??); al cap de tres mesos, arran d'un acord amb el bei d'Alger, Arag?? va poder continuar el viatge per mar cap a Marsella, per?? llavors, una tempesta va fer anar el vaixell cap a Bugia, on va desembarcar, i, viatjant per terra, arrib?? a Alger, guiat per un imam el dia de Nadal del 1808. Sis mesos despr??s, el 21 de juny de 1809, va embarcar-se de nou a Alger cap a Marsella, on, un cop arribat, va haver d'estar-se en quarentena en un lazareto; mentre hi estava tancat, va rebre una carta d'Alexander von Humboldt; que inici?? una relaci?? entre tots dos cient??fics, que dur?? quaranta anys.
[edita] Obra cient??fica
Malgrat totes les seves perip??cies dels anys 1808 i 1809, Francesc Arag?? va aconseguir conservar les seves notes de treball i les diposit?? al Bureau des Longitudes de Par??s. Com a recompensa pel seu treball cient??fic, fou nomenat membre de l'Acad??mia Francesa de Ci??ncies amb nom??s vint-i-tres anys d'edat; a finals de 1809, succe?? Gaspard Monge en la c??tedra de geometria anal??tica de l'Escola Polit??cnica; al mateix temps, Napole?? va nomenar-lo astr??nom de l'Observatori de Par??s, on va dur a terme tota una s??rie de confer??ncies d'astronomia durant el per??ode 1812-1845.
El 1816, juntament amb Joseph Louis Gay-Lussac, va comen??ar els Annales de chemie et de physique, i el 1818 o 1819 va dedicar-se amb Biot a dur a terme operacions geod??siques a les costes de Fran??a, Anglaterra i Esc??cia, aix?? com a les illes Shetland, els resultats d'aquestes observacions i els de les realitzades a la Pen??nsula Ib??rica foren publicats el 1821; immediatament, Arag?? fou nomenat membre del Bureau des Longitudes i va col??laborar en els seus annuaris durant gaireb?? vint-i-dos anys publicant-hi importants not??cies sobre astronomia i meteorologia, com tamb??, algunes vegades, d'enginyeria civil o mem??ries de membres de l'Acad??mia.
Les primeres investigacions de Francesc Arag?? en f??sica, dutes a terme des de 1818 fins 1822, foren sobre la pressi?? del vapor en diferents temperatures, i la velocitat del so. Entre 1823 i 1826, es dedic?? a l'estudi del magnetisme, i descobr?? all?? que s'anomena magnetisme rotatori, i el fet que molts cossos poden ser magnetitzats; tots aquests descobriments foren completats i difosos per Michael Faraday.
Arag?? va donar suport entusi??sticament a les teories Jean-Augustin Fresnel en el camp de l'??ptica, i aix?? contribu?? a confirmar la teoria de Fresnel sobre les ones de llum observant all?? que ara s'anomena el punt d'Arag??. Els dos pensadors van experimentar sobre la polaritzaci?? de la llum i dels resultats de les seves experimentacions, inferiren que la vibraci?? de l'??ter llumin??s eren transversals a la direcci?? del moviment i que la polaritzaci?? consistia en una resoluci?? d'un moviment rectilini en els components a angles rectes l'un de l'altre. La posterior invenci?? del polariscopi i el descobriment de la polarizaci?? rotativa es deuen a Arag??. La idea general de determinaci?? experimental de la velocitat de la llum en la manera que la dugueren a terme Hippolyte Fizeau i L??on Foucault foren sugerits per Arag?? el 1838, per?? els seus problemes de visi?? li impediren participar en els experiments.
[edita] Activitat pol??tica
El 1830, Arag??, que sempre va manifestar idees republicanes, fou elegit diputat pel departament dels Pirineus Orientals (la Catalunya del Nord) i va dedicar la seva activitat pol??tica cap al foment de la instrucci?? p??blica, la retribuci?? dels inventors i a la difusi?? de les ci??ncies experimentals; aix??, va fer concedir una recompensa a Louis-Jacques Daguerre per l'invent de la fotografia, s'ocup?? de la publicaci?? de les obres de Fermat i Laplace, va adquirir el museu de Cluny, aix?? com impuls?? la construcci?? de ferrocarrils i tel??grafs el??ctrics.
