Francesc Aragó
De Viquipèdia
Francesc Joan Domènec Aragó (en francès François Arago, 26 de febrer, de 1786 – 2 d'octubre de 1853) fou matemàtic, físic, astrònom i polític.
Taula de continguts |
[edita] Joventut i formació
Francesc Aragó va néixer a Estagell (Rosselló); era el més gran de quatre germans:
- Joan Aragó (1788-1836) va emigrar cap a l'Amèrica del Nord i esdevingué general de l'exèrcit de Mèxic.
- Jaume Aragó (1799-1855) participà en el viatge d'exploració que Louis de Freycinet dugué a terme en l'Uranie entre 1817 i 1821; quan tornà del viatge, es dedicà al periodisme i a la literatura.
- Esteve Aragó (1802 - 1892) va escriure un gran nombre d'obres de teatre entre 1822 i 1847 i, segons es diu, va col·laborar amb Honoré de Balzac en l'escriptura de l’Héritière de Birague.
De jove, Francesc Aragó va mostrar vocació militar i fou dut a l'escola municipal de Perpinyà, on va començar a estudiar matemàtiques com a preparació per poder entrar a l'escola politècnica; en només dos anys i mig, va arribar a dominar totes les matèries del programa; quan s'examinà a Tolosa, va sorprendre el seu examinador amb el seu coneixement de J. L. Lagrange. Cap a finals del 1803, entrà a l'Escola Politècnica de París, però va trobar-s'hi que els professors eren uns ineptes, incapaços d'impartir coneixement i de mantenir la disciplina; la seva vocació era servir en l'artilleria, i, el 1804, gràcies al consell i a la recomenació de Simeon Poisson, fou nomenat secretari de l'Observatori de París; aleshores, entrà en contacte amb Pierre-Simon Laplace, gràcies a la influència del qual fou nomenat, juntament amb Jean Baptiste Biot, per completar els mesuraments del meridià, començats per J. B. J. Delambre, i interromputs d'ençà de la mort de P. F. A. Méchain el1804). Arago i Biot sortiren de París el 1806 i van començar les operacions al llarg de les muntanyes de la Península Ibèrica; Biot va tornar cap a París un cop van haver determinat la latitud de Formentera, el punt més meridional de la seva expedició. Aragó va continuar treballant fins 1809, amb l'objectiu de mesurar l'arc del meridià per determinar la longitud exacta del metre.
El 1808, les tropes de Napoleó envaïren la Península Ibèrica; a Mallorca, després dels successos del 2 de maig, hom va prendre Aragó per un espia francès, idea fonamentada en les seves activitats d'observació dalt del cim de la mola de l'Esclop. Dalt d'aquesta muntanya, en un petit observatori del qual encara se'n conserven les parets, Aragó triangulava entre Mallorca, Eivissa i Formentera per acabar d'extendre el meridià de París fins a les Illes. Per evitar ser linxat, Aragó va haver de lliurar-se voluntàriament a les autoritats, que l'empresonaren al castell de Bellver el juny de 1808. El 28 de juliol de 1808 va aconseguir fugir de Mallorca en una barca de pescadors amb el qual va arribar a Alger; en aquesta fugida, un fet que ajudà Francesc Aragó a passar desapercebut era el fet que parlava en català. A Alger va agafar un vaixell cap a Marsella que, durant el trajecte, fou capturat per un corsari espanyol; aleshores, juntament amb la resta del passatge i la tripulació, Aragó fou conduït a Roses (Alt Empordà) on va estar empresonat fins que el traslladaren a Palamós (Baix Empordà); al cap de tres mesos, arran d'un acord amb el bei d'Alger, Aragó va poder continuar el viatge per mar cap a Marsella, però llavors, una tempesta va fer anar el vaixell cap a Bugia, on va desembarcar, i, viatjant per terra, arribà a Alger, guiat per un imam el dia de Nadal del 1808. Sis mesos després, el 21 de juny de 1809, va embarcar-se de nou a Alger cap a Marsella, on, un cop arribat, va haver d'estar-se en quarentena en un lazareto; mentre hi estava tancat, va rebre una carta d'Alexander von Humboldt; que inicià una relació entre tots dos científics, que durà quaranta anys.
[edita] Obra científica
Malgrat totes les seves peripècies dels anys 1808 i 1809, Francesc Aragó va aconseguir conservar les seves notes de treball i les diposità al Bureau des Longitudes de París. Com a recompensa pel seu treball científic, fou nomenat membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències amb només vint-i-tres anys d'edat; a finals de 1809, succeí Gaspard Monge en la càtedra de geometria analítica de l'Escola Politècnica; al mateix temps, Napoleó va nomenar-lo astrònom de l'Observatori de París, on va dur a terme tota una sèrie de conferències d'astronomia durant el període 1812-1845.
El 1816, juntament amb Joseph Louis Gay-Lussac, va començar els Annales de chemie et de physique, i el 1818 o 1819 va dedicar-se amb Biot a dur a terme operacions geodèsiques a les costes de França, Anglaterra i Escòcia, així com a les illes Shetland, els resultats d'aquestes observacions i els de les realitzades a la Península Ibèrica foren publicats el 1821; immediatament, Aragó fou nomenat membre del Bureau des Longitudes i va col·laborar en els seus annuaris durant gairebé vint-i-dos anys publicant-hi importants notícies sobre astronomia i meteorologia, com també, algunes vegades, d'enginyeria civil o memòries de membres de l'Acadèmia.
Les primeres investigacions de Francesc Aragó en física, dutes a terme des de 1818 fins 1822, foren sobre la pressió del vapor en diferents temperatures, i la velocitat del so. Entre 1823 i 1826, es dedicà a l'estudi del magnetisme, i descobrí allò que s'anomena magnetisme rotatori, i el fet que molts cossos poden ser magnetitzats; tots aquests descobriments foren completats i difosos per Michael Faraday.
Aragó va donar suport entusiàsticament a les teories Jean-Augustin Fresnel en el camp de l'òptica, i així contribuí a confirmar la teoria de Fresnel sobre les ones de llum observant allò que ara s'anomena el punt d'Aragó. Els dos pensadors van experimentar sobre la polarització de la llum i dels resultats de les seves experimentacions, inferiren que la vibració de l'èter lluminós eren transversals a la direcció del moviment i que la polarització consistia en una resolució d'un moviment rectilini en els components a angles rectes l'un de l'altre. La posterior invenció del polariscopi i el descobriment de la polarizació rotativa es deuen a Aragó. La idea general de determinació experimental de la velocitat de la llum en la manera que la dugueren a terme Hippolyte Fizeau i Léon Foucault foren sugerits per Aragó el 1838, però els seus problemes de visió li impediren participar en els experiments.
[edita] Activitat política
El 1830, Aragó, que sempre va manifestar idees republicanes, fou elegit diputat pel departament dels Pirineus Orientals (la Catalunya del Nord) i va dedicar la seva activitat política cap al foment de la instrucció pública, la retribució dels inventors i a la difusió de les ciències experimentals; així, va fer concedir una recompensa a Louis-Jacques Daguerre per l'invent de la fotografia, s'ocupà de la publicació de les obres de Fermat i Laplace, va adquirir el museu de Cluny, així com impulsà la construcció de ferrocarrils i telègrafs elèctrics.
