Michael Faraday
De Viquipèdia
Michael Faraday (1791-1867) va ser un científic (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme. Fill d'un ferrer va rebre escassa formació acadèmica, entrant als 14 anys a treballar d'aprenent amb un enquadernador de Londres. Durant els 7 anys que va passar allí va llegir llibres de temes científics i va realitzar experiments en el camp de l'electricitat, desenvolupant un agut interès per la ciència que ja no l'abandonaria.
L'any 1812 va assistir a una sèrie de conferències impartides pel físic Humphry Davy i va enviar a aquest les notes que va prendre en aquestes conferències juntament amb una petició d'ocupació. Davy el va contractar com a ajudant en el seu laboratori químic de la Royal Institution i el 1813 el va dur a un llarg viatge per Europa. En una societat classista com l'anglesa de finals del segle XIX Faraday no va ser considerat com un cavaller.
Faraday va realitzar importants contribucions en el camp de la electricitat. El 1821, després que el químic danès Oersted descobrís la relació entre corrents elèctrics i camps magnètics, Faraday va construir dos aparells per a produir el que va anomenar rotació electromagnètica, en realitat, un motor elèctric. Deu anys més tard, el 1831, va començar els seus més famosos experiments amb què va descobrir la inducció electromagnètica, experiments que encara avui dia són la base de la moderna tecnologia electromagnètica. Treballant amb l'electricitat estàtica, va demostrar que la càrrega elèctrica s'acumula a l'exterior dels conductors elèctrics carregats, amb independència del que pugui haver en el seu interior. Aquest efecte s'empra en el dispositiu denominat gàbia de Faraday.
Sota la direcció de Davy va realitzar les seves primeres investigacions en el camp de la química. Un estudi sobre el clor el va dur al descobriment de dos nous clorurs de carboni. També va descobrir el benzè; va investigar noves varietats de vidre òptic i va dur a terme amb èxit una sèrie d'experiments de liqüefacció de gasos comuns.
Faraday va entrar a la Royal Society de Londres el 1824 i a l'any següent fou anomenat director del laboratori de la Royal Institution. El 1833 va succeir a Davy com a professor de química en aquesta institució. Dos anys més tard li va ser concedida una pensió vitalícia de 300 lliures anuals.
En reconeixement a les seves importants contribucions, la unitat de capacitància elèctrica es denomina [[faraday], que a la física, el faraday és una unitat de la càrrega elèctrica; un faraday és igual a la càrrega de 6.02 electrons de el × 1023 (un talp). El culombio de la unitat del SI ha substituït al faraday; un faraday és equivalent a 96485.3415 culombios. Calculen al faraday usat en càlculs referent a electròlisis, com altres reactiu en talps.
