Fonamentalisme

De Viquipèdia

Important: Aquesta pàgina és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparició d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la pàgina de discussió per a una major informació.

El fonamentalisme religiós o integrisme és una tendència que busca la puresa, el retorn als orígens de les pròpies creences i per això sovint s'oposa als canvis de la modernitat. En la majoria de països té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.

Hi ha fonamentalisme en totes les religions al llarg de la història, tot i que predomina en les denominades "abrahàmiques": cristianisme, judaisme i islam. Tenen en comú l'assumpció dels seus llibres sagrats com a única veritat (en una lectura literal), lluita contra partidaris d'altres interpretacions o creences, l'establiment d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana i la justificació de tots els seus actes per la voluntat de Déu. En general els fonamentalistes són molt maniqueus: ells són els escollits que actuen justament i els altres són el mal, els que han oblidat o mensypreat el missatge diví.

[edita] Fonamentalisme cristià

Les primeres manifestacions del fonamentalisme cristià són de l'Edat Mitjana, on el teocentrisme era dominant. Es creia que els únics elegist que assolirien la salvació eren els cristians i per això perseguien els infidels o els intentaven convertir. Les croades i la inquisició són signes d'aquest fonamentalisme. En general, el zel de l'església per esborrar qualsevol heretgia es pot interpretar com a mostra d'integrisme.

A partir del segle XIX, sorgeix un nou tipus de fonamentalisme a comunitats cristianes que creuen en la Bíblia com a llibre revelat, que conté veritats històriques expressades de manera literal (per exemple, creun en la Creació tal com està narrada al Gènesi i per tant s'oposen a l'evolució darwinista). Aquest corrent és més fort entre el protestantisme americà. Al catolicisme s'assimila a l'oposició al concili Vaticà II, vist com massa liberal.

Els mormons i grups afins també es poden considerar cristians radicals o fonamentalistes, si bé ells rebutgen la denominació.

[edita] Fonamentalisme jueu

El fonamentalisme jueu està molt lligat a la ortodòxia i al sionisme polític (ja que justifiquen la creació i les accions de l'estat d'Israel per les Escriptures). Juntament amb la Torah, tenen la Mishnah, el Talmud i les ensenyances dels rabins hasídics com a font de tota normativa. Són un grup extremadament legalista.

[edita] Fonamentalisme islàmic

El fonamentalisme islàmic proposa l'aplicació de la xaria o llei islàmica i la no separació entre Estat i religió (teocràcia). Els més radicals defensen fins i tot el terrorisme per aconseguir els seus objectius. S'oposen a Occident com a símbol de corrupció i degeneració.

Un dels aspectes més visibles de les tendències radicals islàmiques afecten a la dona i constitueixen un dels punts de conflicte més important amb altres grups: els fonamentalistes releguen la dona a un segon terme, fent-la vestir amb excessiva modèstia i negant-li part dels seus drets.

Sovint es designa aquest moviment amb el nom d'islamisme.

Dels cinc pilars de l'Islam, alguns autors n'han proposat un sisè: la guerra santa (el gihad). Gihad vol dir "lluita o combat", i hi ha dues interpretacions d'aquesta: la versió moderada entén el gihad com l'esforç que ha de fer tot musulmà per millorar, per ser més bon creient, de manera que el combat és un combat interior. Només en els casos radicals aquest combat ha passat a ser una lluita contra l'enemic exterior i s'ha interpretat el gihad com a dret a la legítima defensa en cas d'ocupació del propi país.