Flavi?? II d'Antioquia
De Viquip??dia
Flavi?? II d'Antioquia (Flavianus) fou un religi??s bizant?? que fou patriarca d'Antioquia.
Originalment fou monjo a Tilmognon a la Celes??ria i m??s tard prevere i apocrisiari de l'esgl??sia d'Antioquia.
Fou nomenat patriarca d'Antioquia per l'emperador Anastasi I a la mort de Pal??ladi entre el 496 i el 498. L'Imperi estava llavors dividit per les controv??rsies dels nestorians i els eutiquians i el rebuig de les decisions del concili de Calced??nia; semblava que Flavi?? rebutjava les decisions del concili i segurament per aix?? l'emperador (favorable als eutiquians) el va fer bisbe; per?? una vegada al c??rrec no va donar cap senyal d'oposici?? als c??nons de Calced??nia.
A m??s de les dificultats esmentades es va produir una sorda lluita entre Xenaies o Filox??, bisbe de Hier??polis (S??ria), i Flavi??; a aquest darrer el primer el va acusar d'afavorir als nestorians. Flavi?? va anatemitzar Nestori per refutar les acusacions per?? Xenaies, encara no satisfet, li va exigir anatemitzar a altres persones la major part ja mortes, incloent a Diodor de Tars, Teodor de Mopsu??stia, i Teodoret de Cyrus, acusats de ser nestorians; encara que inicialment Flavi?? s'hi va oposar finalment va accedir i va subscriure l' Henoticon o Edicte de Uni?? de l'emperador Zen??; va reunir un s??node de bisbes de la prov??ncia i va dirigir una carta sinodal a l'emperador en que reconeixia els concilis de Nicea, Constantinoble i Efes (sense esmentar el de Calced??nia) i va pronunciar l'anatema contra els prelats en q??esti??. Tamb?? va escriure a l'emperador per assegurar que compliria els seus desitjos (508 o 509 ).
Els enemics de Flavi?? li van exigir tamb?? pronunciar-se sobre les decisions del concili de Calced??nia, cosa que va refusar i en una confessi?? de fe va donar suport al concili en la condemna de Nestori i Eutiques de Constantinoble per?? no en la definici?? de la veritable fe; aix?? va aixecar altre cop als nestorians i es van produir disturbis; les esgl??sies de la prov??ncia d'Is??uria el van descon??ixer i segurament algunes altres. Es va convocar un s??node a Sid?? el 510 per condemnar el concili de Calced??nia i deposar als seus principals defensors per?? Flavi?? i Elies de Jerusalem ho van poder evitar.
Flavi?? va escriure altre cop a l'emperador per oferir el reconeixement dels tres concilis i no fer esment del de Calced??nia per?? els ??nims ja estaven molt alterats i els monjos de la prov??ncia de S??ria Primera es van dirigir a Antioquia i concentrats van demanar a Flavi?? de fer la condemna de Calced??nia i de Teodor de Mopsu??stia i altres bisbes. Per?? els ciutadans d'Antioquia i els monjos de Celes??ria van donar suport a Flavi?? i els monjos van anar a la ciutat a defensar el bisbe. Aquest disturbis foren un pretext per que l'emperador declar??s deposat a Flavi?? (511) essent nomenat al seu lloc Sever.
Flavi?? fou desterrat a Petra. El 513 o 514 els rebels dirigits per Vitali??, tenien entre els seus punts reivindicatius, la restituci?? de Flavi?? a la seva seu.
Va morir a Petra vers el 518.
