Felip de Borbó i Grècia
De Viquipèdia
Felip d'Espanya i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968), Príncep de Girona, és el Príncep hereu del Regne d'Espanya, batejat amb els noms de Felip Joan Pau Alfons de Tots els Sants. És el tercer fill dels Reis Joan Carles I d'Espanya i Sofia de Grècia i, com a únic mascle, l'hereu directe de la corona.
És llicenciat en Dret per la Universidad Autónoma de Madrid (1993) i màster en Relacions Internacionals per l'Edmund Walsh School of Foreign Service de la Universitat de Georgetown (1995). Ha rebut formació militar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa, l'Escola Naval Militar de Marín i l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier.
Va ser membre de l'equip olímpic de vela espanyol als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en la inauguració dels quals desfilà com a abanderat de la selecció espanyola.
El 22 de maig de 2004 es va casar amb la periodista asturiana Letizia Ortiz Rocasolano, amb la qual ha tingut dues filles: el 31 d'octubre de 2005 la Infanta Elionor i el 29 d'abril de 2007 la Infanta Sofia.
En néixer ostentava la dignitat d'Infant d'Espanya i des del 22 de gener de 1977 els títols de Príncep de Girona, Príncep d'Astúries, Príncep de Viana i els altres títols històrics dels primogènits dels diferents regnes hispànics, amb el tractament d'Altesa Reial. El 30 de gener de 1986, al fer divuit anys, va jurar fidelitat a la Constitució i al Rei, davant les Corts Generals. Quan sigui Rei, el seu nom reial oficial (que segueix la numeració pròpia de la Corona de Castella) serà Felip VI; segons la numeració de l'antiga Corona d'Aragó li correspondria el de Felip V.
Taula de continguts |
[edita] Títols catalans
Els títols de l'hereu del tron de l'antiga Corona d'Aragó eren, tradicionalment, els de Príncep de Girona, Duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer. Des de la Guerra de Successió (1701-1714) i la subsegüent annexió s'aquest estat a la Corona de Castella la monarquia no va fer ús dels vells títols catalanoaragonesos fins que Joan de Borbó ho disposà per al seu fill Joan Carles. El Príncep Felip ostenta de fet aquests títols des del 21 de gener de 1977, si bé el Reial Decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) només esmenta explícitament el de Príncep d'Astúries i afegeix y otros títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España. El 1990, en una visita oficial a Girona, Cervera i Balaguer, i el 1996, a Montblanc, assumí els títols respectius en sengles cerimònies d'homenatge popular, si bé no en fa cap mena d'ús públic més enllà de les seves visites a Catalunya.
[edita] Príncep de Girona
En resposta a una invitació del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol el 21 d'abril de 1990, el Príncep de Girona va visitar l'Ajuntament de Girona, i davant del ple, presidit per l'alcalde de Girona Joaquim Nadal i el propi president de la Generalitat, va elogiar la tradició pactista de Catalunya perquè és "la llibertat amb responsabilitat" i "una de les nostres fonts jurídiques, socials i humanes més exemplars per establir un clima de convivència".
També va visitar la Universitat de Girona, el Monestir de Montserrat i el Parlament de Catalunya, on va afirmar que "Catalunya és el que els catalans volen que sigui".
Deixant de banda el cas excepcional del seu pare, el Príncep Felip d'Espanya és, de fet, el primer Borbó que ha ostentat el títol de Príncep de Girona, ja que els membres d'aquesta dinastia, des de la seva entronització, no han fet servir aquest títol.
[edita] Comte de Cervera
El 22 d'abril de 1990, el Príncep Felip d'Espanya va visitar Cervera, on va rebre, sorprès, la salva d'honor que van disparar els trabucaires de Solsona a la plaça de la Universitat de Cervera. A l'ajuntament, en presència de l'alcalde de Cervera, Joan Salat, va dirigir-se als catalans dient que "no només no heu de renunciar a les vostres peculiaritats, a aquesta nacionalitat catalana que tant estimeu i estimem tots, sinó que també entre tots l'hem d'enfortir".
El mateix dia va visitar la Universitat de Cervera, on va recordar el fet que la Universitat de Cervera va ser creada després que Felip V de Castella, avantpassat seu, clausurés totes les universitats catalanes.
Durant els actes va assumir el títol de comte de Cervera, un dels tradicionals dels hereus de l'antiga Corona d'Aragó i que cap membre de la seva dinastia no havia fet servir abans d'ell.
[edita] Duc de Montblanc
El 8 de setembre de 1996, dia de l'aniversari de l'arribada de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, el Príncep Felip va efectuar una visita de quatre hores a la comarca de la Conca de Barberà i a Montblanc, l'única de les viles de Catalunya de les quals el Príncep Felip deté el títol (Duc de Montblanc) que encara no havia visitat. Acompanyat per l'alcalde de Montblanc, Andreu Mayayo, el Príncep de Girona va assistir a una missa oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella. També va visitar el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, on es troben enterrats molts dels seus avantpassats, Reis, Reines i Infants catalans.
Durant els actes va assumir el títol de Duc de Montblanc, un dels tradicionals dels hereus de l'antiga Corona d'Aragó i que cap membre de la seva dinastia no havia fet servir abans d'ell.
[edita] Senyor de Balaguer
El 22 d'abril de 1990 també va visitar l'ajuntament de Balaguer, on, en presència de l'alcalde, Miquel Aguilar, va elogiar la tradició catalana que "combina l'arrelament amb l'universalisme", fent referència a l'expansió mediterrània de la Catalunya medieval.
Durant els actes va assumir el títol de senyor de Balaguer, un dels tradicionals dels hereus de l'antiga Corona d'Aragó i que cap membre de la seva dinastia no havia fet servir abans d'ell.
[edita] Altres títols
[edita] Príncep de Viana
A l'antic Regne de Navarra el Príncep hereu de la corona s'intitulava tradicionalment Príncep de Viana.
El Príncep Felip ostenta de fet aquest títol des del 21 de gener de 1977, si bé el Reial Decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) només esmenta explícitament el de Príncep d'Astúries i afegeix y otros títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España.
[edita] Príncep d'Astúries
És el títol tradicional de l'hereu del tron de la Corona de Castella.
L'article 57.2 del títol II de la Constitució Espanyola de 1978 indica que l'hereu de la Corona espanyola, des del naixement o des de la seva proclamació expressa, tindrà la dignitat de Príncep d'Astúries i els altres títols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya".
El Príncep Felip ostenta de fet aquest títol, que és l'únic que utilitza de forma oficial, des del 21 de gener de 1977 (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977).
[edita] Enllaços externs
- Biografia oficial de Felip de Borbó (en espanyol)
- Diari Avui 22, 23 i 29 d'abril de 1990, pàgines 8, 8 i 6 respectivament.
- Constitució Espanyola - Departament de Dret Mercantil, Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona
