Falàfel
De Viquipèdia
El falàfel (en àrab فلافل falāfil; en hebreu פלאפל falāfel) és una croqueta de cigrons o faves l'origen del qual es remunta als temps de la Bíblia i es va originar en algun lloc del subcontinent indi. Actualment es menja a l'Índia, el Pakistan i l'Orient Pròxim. Tradicionalment es serveix amb salsa de iogurt o de tahina, així com en sandvitx, en pa de pita o com a entrant.
[edita] Origen
Tot i que el seu origen és incert, es creu que és original de l'Índia, on es va cuinar amb un pa amb espècies amargues. La paraula "falàfel" ve de la paraula àrab فلفل (filfil), que significa pebrot, i probablement del sànscrit pippalī. El falàfel (almenys a l'estil de l'Orient Pròxim) és fet amb faves, cigrons o una combinació d'ambdós ingredients. La variant egípcia, anomenada ta`miyya (طعمية), empra exclusivament faves, mentre que altres variants empren exclusivament cigrons. El que fa diferent el falàfel d'altres empanades és que les faves o els cigrons no es couen: simplement es posen en aigua fins que s'estoven i després es trituren (se'ls pot llevar la pell abans) barrejats amb all i julivert, principalment, per a formar una pasta. Amb aquesta pasta es fan unes boles aixafades que es fregeixen en oli abundant. En ocasions pot utilitzar-se també farina de cigró per a donar més consistència a la barreja. Avui dia els falàfels es poden comprar congelats en molts establiments d'Europa.
[edita] Variants
Actualment, les tendències culinàries han provocat el triomf del falàfel de cigró sobre el de fava. Els falàfels de cigró se serveixen tot al llarg de l'Orient Pròxim i s'han popularitzat gràcies a expatriats d'aquests països. Els expatriats israelians han tingut un paper crucial en la popularització del falàfel de cigró, especialment a l'àrea metropolitana de Nova York, mentre que a Europa s'ha popularitzat gràcies a les colònies d'immigrants i exiliats libanesos, turcs i kurds, principalment.
[edita] Advertiment
- NOTA: Cal no confondre el falàfel amb el fàrfel de fideus aixquenazites.
