Fílist

De Viquipèdia

Fílist (Philistus, Φίλιστος) (vers 435 aC-356 aC), fill d'Arcònides o Arcomènies, fou un dels més celebres historiadors de l'antiguitat, si be cap de les seves obres s'ha conservat. Va néixer a Siracusa com a molt tard el 435 aC i Plutarc diu que fou testimoni directe de les operacions de Gílip durant el setge de Siracusa pels atenencs el 415 aC i que era vell quan va morir el 356 aC.

Apareix esmentat com un dels participants a la reunió en la que Dionís el Vell va demanar el càstig dels generals responsables de la pèrdua d'Agrigent davant els cartaginesos el 406 aC, i va contribuir a l'arribada al poder del tirà, sota el qual va gaudir de notable autoritat. El consell de Fílist va decidir a Dionís de no abandonar Siracusa quan era assetjada pels cartaginesos el 396 aC.

Es va casar sense permís de Dionís amb la filla del germà del tirà, Leptines, i fou desterrat; es va retirar a Thuris i més tard a Àdria on tenia algun amics. Fou en aquesta ciutat on es va dedicar a la composició de les seves obres, especialment la historia que li va proporcionar un gran prestigi en endavant.

No va aconseguir ser cridat en vida de Dionís, però si a la seva mort (367 aC) quan Dionís el Jove fou convençut de cridar-lo pels que volien separar al nou tirà de la influencia de Dió de Siracusa i de Plató.

Aviat Fílist va influir en Dionís el Jove i va aconseguir que Plató fos enviat a Atenes i finalment també l'expulsió de Dió de Siracusa.

Fílist era absent de Sicília, dirigint una flota a la mar Adriàtica, quan va desembarcar Dió i va agafar el poder (356 aC). Va tornar i va intentar recuperar Leontins, revoltada contra Dionís, sense èxit, i després se'n va anar a la fortalesa d'Ortígia que restava en poder del tirà. Allí va equipar una flota de 60 trirrems i va donar batalla a la flota siracusana reforçada per 20 vaixells peloponesis; la lluita fou molt dura però finalment Fílist va quedar rodejat i per no caure en mans de l'enemic, es va suïcidar (altres version diuen que fou fet presoner i executat). El seu cos fou arrossegat pel poble a través dels carrers de la ciutat.

Suides li atribueix erròniament obres retòriques, que corresponen probablement a Filisc de Milet, i obres històriques, entre les quals una historia d'Egipte (12 llibres), una de Fenícia, i una de Líbia i Síria, que no és clar que li corresponguin.

La seva obra principal fou una historia de Sicília formada per dues parts, la primera amb set llibres que inclouen una història general de l'illa fins el 406 aC; la segona part, era una historia del regnat de Dionís el Vell, en quatre llibres , i del seu fill, en dos llibres (només els cinc primers anys de regnat). La critica considera que el regnat de Dionís està fet en termes massa elogiosos, segurament buscant ser cridat de l'exili pel tirà.