Esteribar

Ester??bar ??s una vall formada per 31 pobles o indrets. Alguns d'ells tenen prou entitat com per a constuir-se en concejos dotats de certa autonomia. ??s el cas de:

Antxoritz - 24 hab.
Eugi - 342 hab.
Inbuluzketa - 40 hab.
Iragi - 23 hab.
Larrasoa??a - 168 hab.
Leranotz - 13 hab.
Saigots - 73 hab.
Sarasibar - 29 hab.
Urdaitz - 119 hab.
Zabaldika - 25 hab.
Zubiri - 439 hab.

Altre pobles del municipi, ja extingits com a concejos, s??n:

Agorreta - 22 hab.
Akerreta - 8 hab.
Arleta - 7 hab.
Errea - 11 hab.
Eskirotz - 16 hab.
Gendulain - 10 hab.
Idoi - 27 hab.
Ilarratz - 21 hab.
Ilurdotz - 52 hab.
Irotz - 20 hab.
Irure - 8 hab.
Olloki - 25 hab.
Osteritz - 15 hab.
Setoain - 6 hab.
Urtasun - 40 hab.
Usetxi - 12 hab.
Zuriain - 33 hab.

Estan despoblats:

Belkunegi.
Idoieta.
Zai.

[edita] Etimologia

L'actual nom oficial del municipi ??s Esteribar. Es tracta d'una variant del nom tradicional, Ester??bar, adaptat a les normes ortogr??fiques modernes del basc, que manca de titlles. Abans d'imposar-se la forma Ester??bar, la vall es va dir Ezteribar, Azteribar i Esteribar. D'una banda s'identifica clarament que el segon element del nom ??s ibar, que significa vall en basc. Sobre aquest punt existeix unanimitat entre els estudiosos, ja que Ester??bar ??s precisament una vall i a m??s est?? situat en la zona basc??fona de Navarra, el que no deixa dubtes referent a aix??. No obstant aix?? no est?? clar el significat del primer element del nom ester o ezter.

Existeixen nombroses teories referent a aix?? que s??n esmentades per Mikel Belasko en el seu llibre Diccionari Etimol??gic de Localitats de Navarra. Jos?? Altadill creia que el nom de la vall es relacionava amb la paraula basca eztarri que significa gola i creia per tant que Esteribar (eztarribar) significava vall estreta o vall de la gola. Est?? hip??tesi entraria d'acord amb la de Jean-Baptiste Orpustan per al qual els top??nims baixnavarresos d'Esterenzubi i Esterengibel han de traduir-se respectivament com pont de les goles i darrere de les goles conferint el mateix significat que Altadill a la paraula ester o ezter.

Julio Caro Baroja a m??s d'esmentar la hip??tesi d'Altadill va proposar altres dues hip??tesis per a explicar el nom de la vall. D'una banda sostenia que Esteribar podria derivar-se d' ehiztari, ca??ador en basc, pel que Esteribar (ehiztaribar) seria el vall dels ca??adors, provenint el nom de la vall de l'activitat econ??mica de part de la seva poblaci??. Per a justificar aquesta hip??tesi cita Jos?? Yanguas y Miranda, qui en una de les seves obres comentava que als pecheros d'Esteribar se'ls anomenava ca??adors. Esteribar era conegut com Vall dels Ca??adors en l'Edat Mitjana; aquest nom li venia donat pels privilegis de cacera que tenien i per les peces de ca??a que pagaven com a tribut.

Com a hip??tesi alternativa Baroja tamb?? comenta la possibilitat que el nom pogu??s provenir del llat??, per exemple de Val Dexter (vall de la Dreta), que s'hagu??s transformat en D'exter ibar. Finalment cap citar la possibilitat que el nom de la vall sigui un antrop??nim, relacionat amb un nom propi. A Navarra abunden top??nims relacionats amb noms propis, que generalment solen venir acompanyats per sufixos del tipus -iz, -oz, -ain o -anus, i que generalment es remunten a l'??poca de l'Imperi Rom??. El fet que un dels noms antics de la vall fora fos Azteribar i que existeixi precisament un despoblat a Esteribar dit Azterain, que segueix el patr?? t??pic dels antrop??nims navarresos, suggereixen la possibilitat que el nom de la vall no signifiqui m??s que barri d'Azter, sent aquest el propietari que va tenir una vegada la vall. A pesar d'estar situat en la zona nord i boscosa de Navarra la vall va con??ixer una important romanitzaci??, ja que la cal??ada romana Bordeus-Astorga travessava la vall.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica
1996	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007
1 475	1 452	1 709	1 519	1 527	1 518	1 527	1 547	1 591	1 652	1 911
Fonts: Esteribar i institut d'estad??stica de navarra

[edita] Idioma

Esteribar ??s una vall biling??e. Encara que pertany legalment a la Zona basc??fona de Navarra l'idioma utilitzat m??s habitualment en l'actualitat, sobretot en els pobles de la part inferior de la vall ??s l'espanyol. En la primera meitat del segle XIX Esteribar era considerat encara una vall enterament basc??fon, per?? la llengua basca va sofrir una forta regressi?? a partir de llavors. Ja en la primera meitat del segle XX havia deixat de parlar-se en diversos pobles de la zona meridional de la vall i en la segona meitat del segle XX pr??cticament havia desaparegut de la vall. El dialecte local, una variant de l'alt-navarr??s meridional, s'ha conservat en els pobles de la part alta de la vall, com Eugi o Iragi, on s'ha mantingut viu transmetent-se de pares a fills. En aquesta zona es concentren la major part dels bascoparlants d'Esteribar. en l'actualitat, l'idioma s'est?? recuperant gr??cies a la seva promoci?? i que les generacions m??s joves de la vall reben el seu ensenyament en el model D (basc). Segons dades de 2001, si b?? solament el 6% de la poblaci?? de la vall tenia com llengua materna l'euskera; entre el 25% i el 30% era ja capa?? d'expressar-se en aquest idioma.

[edita] Personatges c??lebres

Garc??a de Eugui (s.XIV-XV): frare agust??, bisbe de Baiona i confessor dels reis Carles II i Carles III de Navarra.
David Jaime De??n (1887-1949): personalitat republicana navarresa.
F??lix Arrar??s (1883-1970): eclesi??stic i escriptor.
Helena Santesteban (1947): pol??tica d'Eusko Alkartasuna. Fou alcaldesa de Bera i parlament??ria navarresa (2003-07).
Faustino Gil Aizkorbe (1948): escultor.
Fernando Go??i, Go??i III (1973): pilotari.