Auritz

De Viquipèdia

(En detall)

Localització

Municipi de Navarra

Casa de Hemingway a Auritz

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat Espanya
CA Basca
Navarra
Auñamendi
Merindad de Sangüesa

Predom. ling.

basc

Superfície 19,23 km²

Altitud 894 m

Població (2005)
• Densitat 312 hab.
16,22 hab/km²

Coordenades

Distàncies 43 km de Pamplona

Dirigents:
• Alcalde: José Irigaray Gil
(A.I Aranandi)

Codi postal 31640

Web

http://www.burguete.es/

Auritz (castellà Burguete) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa. Limita amb Orreaga al nord, Garralda a l'est i amb Erroibar al sud.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2005
425	451	436	450	415	441	410	300	348	321	320	326	315

[edita] Topònim

Aquesta localitat enclavada en la zona bascòfona de Navarra té una doble tradició en la seva denominació. La població va sorgir com un burg o poble en el pla situat als peus del veí hospital de pelegrins de Roncesvalles. A causa de això a l'Edat Mitjana va rebre denominacions com Roncesvalles (confonent Burguete amb la col·legiata i el conjunt de la vall on s'enclava), Burgo de la Plana, Burgo del Pla de Roncesvalles o Burgo de Roncesvalles. Una sèrie d'incendis van fer decaure la seva importància en el segle XV. Així en 1476 és esmentat en el Llibre de Comptos amb el diminutiu de Burguet de Roncesvalles. Amb el pas del temps i atès que mai va passar de ser una població modesta, seria conegut definitivament com Burguete.

Paral·lelament la població ha tingut altre nom en basc. El nom basc de la localitat Auritz és antic i de significat desconegut. Alguns etimologistes consideren que forma part de la sèrie de topònims basconavarresos amb terminació -iz/-itz. Julio Caro Baroja defensava que aquests topònims provenien d'un nom propi unit al sufix -iz, que igual que altres sufixos com -oz o -ez haurien sorgit de l'evolució del sufix llatí -icus. Aquest sufix també hauria donat origen als patronímics utilitzats en els idiomes llatins de la Península Ibèrica. En la zona basconavarresa Caro Baroja considerava que els sufixos -oz, -ez i -iz aplicats a la toponímia indicaven que en l'antiguitat el lloc havia estat propietat de la persona el nom de la qual apareixia unit al sufix, podent-se remuntar el seu origen des de l'Edat Mitjana fins a l'època de l'Imperi Romà. En el cas d'Auritz, figurarien com possibles candidats noms llatins com Auricius, Aurius o Aurus. Com curiositat la veïna localitat d'Espinal rep el nom d' Aurizberri (Auritz nou) en euskera.