Esgl??sia Romanesa Unida a Roma

De Viquip??dia

Esgl??sia Buna Vestire de T??rgu Mure??, constru??da al per??ode interb??l??lic segons el model de la Bas??lica de Sant Pere de Roma

L???Esgl??sia Romanesa Unida a Roma, o Esgl??sia grecocatolica de Romania, ??s una Esgl??sia cat??lica de ritus bizant??. L???Esgl??sia Romanesa Unida a Roma ha jugat un paper important en el desenvolupament de la cultura romanesa moderna. Tradicionalment s???ha considerat una de les dues esgl??sies cristianes romaneses juntament amb l???Esgl??sia Ortodoxa Romanesa.

[edita] Hist??ria

L???Esgl??sia Romanesa Unida a Roma es va formar com a resultat de la uni?? de la Seu Metropolitana ortodoxa de l???Ardeal (Transsilv??nia) amb l???Esgl??sia Cat??lica, arran del decret de l'emperador del Sacre Imperi Rom?? Germ??nic, Leopold I, l???any 1696 quan va decretar que el catolicisme, el luteranisme, el calvinisme i l'uniatisme eren confessions legals, mentre que la ortod??xia rebia de la condici?? de religi?? tolerada a Transsilv??nia. Els jesu??tes van establir a la regi?? una Esgl??sia uniata. L'any 1697 es va oferir al metropolit?? ortodox de Transsilv??nia alliberar-se respecte a l???obedi??ncia al superintendent calvinista a canvi d'acceptar la Uni?? amb Roma. Davant d???aquesta situaci?? tot i que una bona part important dels fidels ortodoxs d???aquesta regi?? es van negar a aceptar la uni?? for??osa la gran majoria de cristians ortodoxs de Transsilv??nia van acceptar uni?? i van romandre dins de la nova Esgl??sia creada.

L'abril de 1698 l'emperador Leopold I va emetre un diploma pel qual tots els clergues ortodoxs romanesos que es passessin a les quatre confessions legals rebrien totes les contraprestacions i privilegis que els clergues d'aquestes confessions gaudien. Al juny de 1698 el primat hongar??s, el Cardenal Kollonitz va definir els quatre punts a observar per aconseguir la uni?? de les esgl??sies cristianes. Aquests eren el reconeixement del papa de Roma com a cap ??nic de la cristiandat, l'??s del pa ??zim per la celebraci?? de les eucaristia, el Filioque en el credo i acceptar la doctrina del purgatori.

L'octubre de 1698 uns trenta sacerdots ortodoxs de Transsilv??nia van signar un document on feien p??blica la seva intenci?? de fer-se membres de l'Esgl??sia Romanesa Unida a Roma, tot i que desitjaven la voluntat de mantenir els costums romanesos. Al febrer de 1699 Leopold I va publicar el diploma oficial pel qual s'establia la nova Egl??sia a Transsilv??nia sense haver de pagar impostos per les propietats adquirides i importants exempcions fiscals pels clergues uniates. L'any 1701 aquests privilegis es van ampliar als fidels de la nova Esgl??sia. Com que la uni?? tenia poca acceptaci?? Kollonitz va cridar al metropolit?? Atanasi a Viena on va haver de compar??ixer davant d'una comissi?? judicial. Se'l va obligar a signar un document on es comprometia a trencar qualsevol lla?? amb el metropolit?? i el pr??ncep de Val??quia, a obligar als seus fidels a convertir-se al uniatisme i a rebre com a conseller a un te??leg cat??lic. El metropolit?? es va veure obligat a acceptar i acte seguit el Cardenal Kollonitz va repetir la seva consagraci?? sacerdotal sub conditione, a m??s es va oferir als seglars que acceptessin la seva conversi?? al uniatisme les mateixes condicions favorables que gaudien els cat??lics a la regi??. La seu metropolitana ortodoxa d'Alba Iulia es va transformar en un bisbat uniat desapareixent de Transsilv??nia el t??tol de metropolit?? ortodox, situaci?? que perdur?? fins l'any 1864. Amb la p??rdua de la seu metropolitana els romanesos de Transsilv??nia van protestar en??rgicament. Atanasi fou excomunicat pels patriarques de Constantinoble, de Jerusalem, i pel metropolit?? de Val??quia. Amb el trasp??s d'Atanasi l'any 1713 i el nomenament de Joan Pataky, que ja s'havia passat al ritus llat??, com a bisbe uniat d'Alba Iulia es va consolidar la uni?? i es va traslladar la seu episcopal a Fagaras. L???organizaci?? oficial de l???Esgl??sia Romanesa Unida a Roma es va promulgar l???any 6 de juliol de 1716 mitjan??ant el decret del Papa de Roma Climent XI Indulgendum esse.

El bisbe Inocenti Micu

L'any 1727 amb el trasp??s de Pataky es va reunir el s??node de l'Esgl??sia uniata per elegir el nou bisbe, finalment es va triar a un estudiant de tercer de teologia, Inocenti Micu, que no es va traslladar a la seva seu fins l???any 1732. Micu va ser un bisbe amb una actitud poc complaent envers Viena ja que va defensar els seus sacerdots i fidels, demanant que es complissin les promeses de la cort de Viena, demanant incl??s el reconeixement de naci?? per a Transsilv??nia. L'any 1744 va reunir un s??node on amena??ava amb trencar amb la uni?? si no es complien les promeses de l???emperador. Aquest s??node va estar format per sacerdots, seglars i incl??s membres de l'Esgl??sia ortodoxa essent aix?? m??s una reuni?? nacional que no pas religiosa ni uniata. Per aquest motiu va ser cridat a Viena on va haver de respondre a les imputacions fetes contra ell per una comissi?? judicial. Condemnat, va ser enviat a Roma on mor??.

A Micu el va succeir Petru Pavel Aron que va fundar escoles a Blaj, i va afavorir el desenvolupament de la cultura romanesa a Transsilv??nia, contribuint al despertar de la consci??ncia nacional romanesa als altres principats romanesos. Al llarg del seu mandat es va encetar una forta campanya contra l'Esgl??sia uniata sobre tot per part de monjos ortodoxes, fins a tal punt que el propi bisbe va haver de fugir de la seu episcopal i refugiar-se a Sibiu. L'Esgl??sia uniata va veure com el seu nombre de clergues disminu??a mentre que el nombre de clergues ortodoxos augmentava espectacularment (de 456 a 1380). Vista aquesta situaci?? l???emperadriu Maria Teresa I d'??ustria va prendre la decisi?? de crear una mil??cia romanesa per defensar les fronteres de l'Imperi i aix?? contenir el creixement de l'Esgl??sia ortodoxa a Transsilv??nia, els milicians enrolats es lliuraven de tot vassallatge per?? s???havien de convertir en uniates. El nou bisbe uniata, Gregori Maior va defensar fermament aquesta mesura, uns anys despr??s en el seu informe enviat a l???emperador Josep II recollia que la mesura havia fet efecte, ja que l'Esgl??sia ortodoxa havia perdut unes 746 esgl??sies i uns 57.000 fidels. L'informe arrib?? tard a Viena, ja que abans de que l???emperador el pogu??s llegir, aquest ja havia signat l???edicte de toler??ncia amb el que qualsevol Esgl??sia que compt??s amb m??s de cent fam??lies com a fidels podria construir-ne les seves esgl??sies, hospitals i escoles. L???any seg??ent es va permetre la separaci?? de l'Esgl??sia uniata, fet que va afavorir que molts romanesos tornessin a l???ortod??xia. Les reformes portades a terme per Josep II es van mantenir fins el trasp??s d???aquest a l???any 1790.

El bisbe uniat Ion Balan empresonat pels comunistes romanesos

L'Esgl??sia uniata romanesa va rebre al llarg del papa Pius IX l???any 1853 la consagraci?? i del bisbe Alexandru ??terca ??ulu??iu com a metropolit??. Per?? uns anys despr??s es va veure tra??da pel govern hongar??s, ja que aquest va pactar amb la Santa Seu de Roma la seva incorporaci?? a l'Esgl??sia cat??lica llatina d'Hongria. En el Concili Vatic?? I el metropolit?? uniata i els seus delegats varen plantejar el problema de demanar el manteniment del seu ritus oriental.

Transsilv??nia va romandre sota control austrohongar??s fins l'any 1919 i segons els Tractats de Trianon (1920) va passar a integra-se dins de Romania i amb aix?? l'Esgl??sia Romanesa Unida a Roma va integrar-se dins d'aquest Estat. La situaci?? de l'Esgl??sia Unida va mantenir-se, ja que l'Esgl??sia va poder desenvolupar la seva activitat sense cap tipus de problema. Segons dades de l???any 1930 pel que fa la pres??ncia de les dues principals confessions cristianes a Transsilv??nia la poblaci?? del principat era de majoria grecocat??lica (31,1% de la poblaci??), i els ortodoxes representaven un (27,8% de la poblaci??). A Cri??ana-Maramure?? el 36,8% de la poblaci?? es va declarar ortodoxa i el 25,2% grecocat??lica, al Banat el 56,1% de la poblaci?? era ortodoxa i el 3,6% de confessi?? grecocat??lica.

Amb la instauraci?? de la Rep??blica Popular de Romania i l???adveniment del comunisme (1947), l???Esgl??sia Unida a Roma va ser prohibida mitjan??ant decret de febrer de 1949. L'Esgl??sia Unida fou incorporada a l'Esgl??sia ortodoxa romanesa. Els prop de mili?? i mig de uniates de Romania van ser declarats oficialment pel govern comunista creients ortodoxes. Els monestirs i seminaris uniates foren clausurats, les esgl??sies dels uniats van passar a mans de clergues ortodoxes. Els sis bisbes uniates van ser detinguts, quatre d'ells morien a la pres?? i els altres fins l'any 1960 van romandre empresonats. Aix?? cessava l'activitat de l'Esgl??sia Romanesa Unida a Roma, aquesta no va tornar a exercir les seves activitats oficialment fins la caiguda del comunisme al desembre de 1989.

Amb la desaparici?? del comunisme la situaci?? es va normalitzar, l'Esgl??sia Romanesa Unida amb Roma va ser reconeguda de nou i el seu metropolit??, Alexandru Todea va ser reconegut oficialment, havia estat nomenat metropolit?? pel Consell Episcopal Cat??lic l'any 1986 a Roma. L'any 1991 va rebre la dignitat de Cardenal i tres anys m??s tard va renunciar a les seves responsabilitats, ja que estava malalt. Aleshores va ser nomenat Lucian Mure??an com a metropolit?? de l'Esgl??sia uniata romanesa, que l'any 2005 va rebre la consideraci?? d'Arquebisbe Major de l'Esgl??sia Unida de Romania.

Pres??ncia greco-cat??lica segons el cens de 1930

[edita] Pres??ncia i Organitzaci??

[edita] Pres??ncia

Segons l???edici?? de l???any 2005 de Anuari Pontifici, a principis de 2003, l???Esgl??sia Romanesa Unida a Roma t?? 737.900 fidels, 716 sacerdots i 347 de seminaristes. Per?? conforme a les dades de l???any 2002 publicades per estudis efectuats per l???Estat roman??s reflectia que hi havien uns 191.556 fidels a la confessi?? grecocat??lica, dels quals 160.896 de la majoria romanesa, 19.645 de la minoria hongaresa, 6.148 de la minoria gitana, 1.721 de la minoria ucra??nesa i 1.542 de la minoria germana. Aquests resultats no van ser reconeguts per l???Esgl??sia Romanesa Unida a Roma, ja que acusava que els clergues ortodoxes i les autoritats romaneses van fer pressions als fidels per qu?? no es declaressin grecocat??lics.

De forma independent a l???Esgl??sia Romanesa Unida a Roma existeixen cinc di??cesis a Romania de l???Esgl??sia Cat??lica que s??n de ritus llat??. La confessi?? romano-cat??lica compta amb 1.026.429 fidels (segons dades de l???any 2002) a Romania.

[edita] Organitzaci?? territorial

Actualment l???Esgl??sia Romanesa Unida a Roma s???organitza segons estableix el Codi can??nic de les esgl??sies orientals, motiu pel qual el cap de l???Esgl??sia Unida ??s l???arquebisbe major. La capital de l???Esgl??sia Unida es troba a Blaj, seu tamb?? de l???esgl??sia arquebisbal major. L???arquebisbat major est?? format per:

• Arquebisbat de Alba-Iulia i F??g??ra??
• Di??cesi de Oradea
• Di??cesi de Cluj-Gherla
• Di??cesi de Lugoj
• Di??cesi Maramure?? (amb seu al municipi de Baia Mare).

L???arquebisbe major de l???Esgl??sia Romanesa Unida a Roma es tamb?? a la mateixa vegada l???arquebisbe d???Alba Iulia ??i F??g??ra??. S???espera que en un futur l???arquebisbe major esdevingui en metropolit?? i l???arquebisbat major en seu metropolitana, tal i com he expressat en aquest sentit el S??node episcopal de l???Esgl??sia Unida (amb seu a Blaj). Tot i aix?? des d???un punt de vista can??nic el titular de l???arquebisbat major de l???Esgl??sia Romanesa Unida a Roma exerceix funcions de metropolit??.

L???Esgl??sia Romanesa Unida a Roma tamb?? t?? una di??cesi als Estats Units, que t?? la seva seu a l???esgl??sia de Sant Jordi de Canton, Ohio), per?? que dep??n directament de la Santa Seu.

[edita] Personalitats romaneses que han estat membres de l???Esgl??sia Unida

• A
  • Ion Ag??rbiceanu
• B
  • George Bari??
  • Ioan B??lan
  • Simion B??rnu??iu
  • Ioan Bob
  • Iosif Boda
  • Alexandru Borza
  • Tiberiu Brediceanu
  • Ion Budai-Deleanu
  • Augustin Bunea
• C
  • Timotei Cipariu
  • Corneliu Coposu
  • Doina Cornea
  • George Co??buc
• D
  • Nicolae Densu??ianu
  • Iosif Constantin Dr??gan
• H
  • Iuliu Ha??ieganu
  • Emil Hossu
  • Iuliu Hossu
  • Iulia Hossu Longin
• L
  • Vasile Lucaciu
• M
  • Liviu Maior
  • Petru Maior
  • Iuliu Maniu
  • Inocen??iu Micu-Klein
  • Samuil Micu
  • Vasile Moldovan
  • Andrei Mure??anu
• N
  • Emil Negru??iu
• P
  • Alexandru Papiu-Ilarian
• R
  • Ioan Ra??iu
  • Ion Ra??iu
  • Liviu Rebreanu
  • Radu Anton Roman
• ??
  • Gheorghe ??incai
• T
  • Alexandru Todea
  • Sigismund Todu????
• U
  • David Urs
• V
  • Samuil Vulcan

[edita] Veuge tamb??

• Llista d'edificis religiosos de Romania

[edita] Enlla??os externs

• P??gina web de l'Esgl??sia Romanesa Unida a Roma (angl??s) (roman??s)
• Emisi?? del Memorial que es va emetre per la televisi?? romanesa el 3 d'abril de 2005, sobre el drama de l'Esgl??sia grecocat??lica.
• Entrevista el dia 25 d'abril de 2005 realitzada per la BBC a Lauren??iu Moisin, president de l'Associaci?? General de Romanesos Uniats