[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Enric Ortí i Martin - Viquipèdia

Enric Ortí i Martin

De Viquipèdia

Enric Ortí tocant l'estrena de la sardana Sempre un somriure el dia 30 de setembre de 2007
Enric Ortí tocant l'estrena de la sardana Sempre un somriure el dia 30 de setembre de 2007

Enric Ortí i Martin (Barcelona, 9 de març de 1966) és el primer tenora de la Cobla Jovenívola de Sabadell i compositor de sardanes. L'any 2006 va guanyar amb una àmplia majoria la divuitena edició del premi de La Sardana de l'Any amb Essència d'aplec.

[edita] Biografia

Als 8 anys s'inicià en l'aprenentatge musical al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona cursant solfeig i teoria, cant coral i harmonia. Estudià tenora amb els professors Emili Mas Oliver, Francesc Elias, Josep Colomer i Ricard Viladesau, saxòfon amb Adolf Ventas i flauta travessera amb Núria Taulé.

En la seva infància, Ortí va viure immers en un ambient familiar sardanista. El seu pare ballava a la colla Roure i el seu avi, també molt sardanista, va sentir per Ràdio Sabadell que es buscaven joves per fundar una cobla a Sabadell. Ortí es presentà i fou acceptat a l'edat de només 9 anys, per formar part de la Cobla Jovenívola de Sabadell, debutant en l'acte de presentació oficial de la cobla el 23 d'abril de 1976 al Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell, com a tenora solista, interpretant la sardana Ja bufem!, escrita especialment per aquesta ocasió pel mestre Josep Auferil i Costa.

En aquests primers anys, el jove músic es va formant amb el treball seriós, efectiu i molt valorat del mestre Salvador Uyà i Prat, obtenint sis anys més tard el premi del músic jove concedit per l'Obra del Ballet Popular i la Generalitat de Catalunya i donat a Montserrat pel Pare Abat.

Debuta en un gran aplec el 1979, amb tretze anys, a l'Aplec de Calella interpretant Rourenca de Max Havart. Amb la Cobla Jovenívola de Sabadell ha actuat al Palau de la Música Catalana, a l'Auditori, al Palau de la Generalitat i a la majoria de països europeus així com a Mèxic i Veneçuela.

L'any 1997, s'inicià en la composició amb la sardana Complaença, dedicada a la seva filla Júlia. Fins ara n'ha compost 18 comptant la darrera estrena de Sis de set, dedicada a Ignasi Pinyol, a l'Aplec de Calella el 31 de maig de 2008.

Fora de l'àmbit sardanista, ha col·laborat amb conjunts i intèrprets solistes com Un Anche Passe (França), Companyia Elèctrica Dharma, Jorge Serraute, Xavier Mas, Carles Benavent, Jordi Rallo, Enildo Rasúa, Riadh Ahmed, Xandra Naraine, etc. i concerts de música contemporània amb acompanyament de piano, violí i flauta travessera. Ha actuat amb la Banda Municipal d'Oviedo, al Teatre Príncep d'Astúries, de la mateixa ciutat. També ha col·laborat en la realització de l'espectacle infantil Les noves aventures d'en Joan de l'Ós portat a terme als principals teatres de Catalunya.

Complementant la seva tasca musical, també realitza conferències sobre la tenora (història, intèrprets, tècniques i interpretació) i des de l'any 1994 imparteix classes particulars de tenora.

El principal èxit com a compositor li va arribar l'any 2006 quan va obtenir el vot de gairebé tres-cents assistents al concert de la final del concurs La Sardana de l'Any, que premia la sardana més popular d'entre les més de 240 estrenades aquell any. Essència d'aplec, una sardana dedicada a l'aplec de Santa Perpètua de Mogoda, va permetre a Enric Ortí millorar el primer accèssit que havia aconseguit en l'edició anterior amb Petons de matinada. Novament en l'edició del 2007, és finalista amb 30 anys a sac, obtenint finalment el segon accèssit.

Juntament amb el tenores Jordi Molina, Quim Duran, Xavi Molina, Jordi Paulí i Àlex Vila forma part del Jordi Molina Sextet de tenores, formació estable que es dedica a la promoció de la tenora fora de la formació de cobla.

[edita] Sardanes

  • Complaença (1997) Obligada de tenora
  • Desig particular (1997)
  • Quan tot quedi lluny (1998)
  • El claustre de Breda (1998)
  • Pou de glaç (1998)
  • Tot dibuixant carícies (1999)
  • Sincerament, Eduard (1999)
  • Per un camí d’argent (2000)
  • Empremta d’or a Calella (2000)
  • Que el demà sigui llarg (2001)
  • Perpetuant amistats (2001)
  • El Cercle de Xènius (2001)
  • Record de cada instant (2002)
  • Petons de matinada (2005) Premi:Sardana de l'Any (1er accèssit)
  • Essència d'aplec (2006) Premi:Sardana de l'Any
  • 30 anys a sac (2007) Premi:Sardana de l'Any (2on accèssit)
  • Sempre un somriure (2007)
  • Sis de set (2008)