Enric Moles i Ormella
De Viquipèdia
Enric Moles i Ormella, nascut a Barcelona el 1883 i traspassat a Madrid el 1953, fou un químic, físic i farmacòleg espanyol, considerat el químic més important d'abans de la Guerra Civil d'Espanya.
[edita] Biografia
Estudià farmàcia a Barcelona i a Madrid on es doctorà en Farmàcia el 1906 i l'any 1907 fou professor supernumerari gratuït de la Universitat de Barcelona. Fou pensionat per la Junta de Ampliación de Estudios entre 1908 i 1911 per a que ampliàs la seva formació acadèmica a Munich i Leipzig, Alemanya, on es doctorà en Ciències Químiques sota la direcció de Wilhelm Otswald (1910) i després a Ginebra, Suïssa, on es doctorà en Ciències Físiques sota la direcció de Guye (1916). L'any 1922 també es doctorà en Ciències Químiques a Madrid. L'any 1927 aconseguí la càtedra de química inorgànica de la Universitat Central de Madrid fins l'any 1936. L'any 1934 entrà com a membre a la Academia de Ciencias Exactas, Físicas i Naturales amb el discurs Del momento científico español (1785-1825), molt important per conèixer l'evolució científica espanyola a principis del segle XIX. L'any 1931 fou nomenat cap de secció de química física en el Laboratorio de Investigaciones Físicas que dirigia Blas Cabrera. Se'l considera l'introductor a Espanya de l'estudi de la química física.
Aconseguí tres premis internacionals: Cannizzaro, Van't Hoff i Solvay. Organitzà important event científics com el IX Congrés Internacional de Química Pura i Aplicada que va tenir lloc a Madrid entre el 5 i l'11 d'abril de 1934. Fou membre de vàries acadèmies de ciències estrangeres i fou secretari de la Comissió de Pesos Atòmics de la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).
Durant la Guerra Civil fou director general de pólvores i explosius del govern de la II República. Quan acabà la guerra s'hagué d'exiliar a París però retornà a Espanya el 1942 i va tenir seriosos problemes amb el govern franquista que quasi li costaren la vida. Sortí de la presó el 1943 amb llibertat condicional.
[edita] Obra
Les seves principals aportacions, algunes d'elles realitzades en col·laboració amb Blas Cabrera, tractaren sobre determinacions dels pesos atòmics del fluor, F, i del brom, Br, emprant el mètode de les densitats límits dels gasos. També determinà volums moleculars i ideà mètodes per a la determinació de temperatures, pesos, volums i pressions.
La seva tasca docent fou excepcional i bàsica per tota una generació de químics. És l'autor de 262 publicacions, moltes d'elles en els Anales de la Sociedad Española de Física y Química.
