Enric IV d'Anglaterra
De Viquip??dia
Enric IV (3 d'abril de 1367 - 20 de mar?? de 1413) va ser rei d'Anglaterra, senyor d'Irlanda, i pretendent angl??s al tron de Fran??a entre 1399 i 1413. Va n??ixer al castell de Bolingbroke a Lincolnshire, i d'aqu?? reb?? el nom d'Enric Bolingbroke o "el Bolingbroke". El seu pare, Joan de Gant, va ser el tercer fill d'Eduard III (el m??s gran dels que arrib?? a l'edat adulta), i va gaudir d'una posici?? considerablement influent durant el regnat de Ricard II. La seva mare Blanca era l'hereva de les importants terres de la Casa Lancaster.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Relacions amb Ricard II
Les relacions d'Enric amb el rei Ricard II van patir molts alts i baixos. Eren cosins germans i companys d'inf??ncia, i van ser admesos alhora a l'Orde de Garrotera el 1377, per?? Enric va participar a la rebel??li?? dels Lords Apel??lants contra el rei el 1387. Despr??s de recuperar el poder, Ricard no va castigar Enric (tot i que molts dels altres barons van ser executats o exiliats), i en canvi el va nomenar comte de Derby i Duc de Hereford.
La relaci?? entre Enric Bolingbroke i el Rei va patir una segona crisi el 1398, quan Ricard va exiliar Enric del regne per un per??ode de deu anys (amb l'aprovaci?? de Joan de Gant, pare d'Enric), per evitar un duel entre Enric i el Duc Tom??s de Mowbray, que va ser exiliat a perpetuitat. Enric va passar-se un any sencer col??laborant amb els cavallers teut??nics en l'infructu??s setge de V??lnius (aleshores capital del Gran Ducat de Litu??nia).
Joan de Gant va morir el 1399, i sense explicaci??, Ricard va anul??lar els documents legals que haurien perm??s a Enric heretar autom??ticament les seves terres. Ricard pretenia que Enric li deman??s personalment el retorn de les possessions familiars, per?? finalment Enric es reun?? amb Tom??s Arundel (l'antic bisbe de Canterbury que havia perdut el c??rrec per la seva implicaci?? amb els Lords Apel??lants) i amb ell com a conseller van tornar a Anglaterra aprofitant que Ricard es trobava a Irlanda. Van iniciar una campanya militar, confiscant les terres de tot aquell que s'hi oposava i un cop obtingueren el suport necessari Enric es va fer proclamar rei el 13 d'octubre de 1399. Va fer empresonar el rei Ricard, a qui va obligar a abdicar, i va fer excloure el seu hereu (Edmund de Mortimer) de la l??nia success??ria.
[edita] Regnat
Enric IV va mantenir el rei Ricard a la pres?? fins que el gener de 1400 un intent frustrat d'assassinat (la Rebel??li?? de l'Epifania) el va portar a ordenar la mort de Ricard, probablement privant-lo de menjar. Ricard moriria el 14 de febrer de 1400, i el seu cos va ser exposat p??blicament a la vella Catedral de Sant Pau per demostrar als seus partidaris que realment era mort. Sols tenia 33 anys.
Enric es passaria gran part del seu regnat protegint-se de revoltes, complots i intents d'assassinat. Owain Glynd??r es va proclamar Pr??ncep de Gal??les el 1400, i el comte Henry Percy de Northumberland es va rebel??lar. El rei va aconseguir aplacar les dues revoltes en gran part gr??cies a les habilitats militats del seu fill Enric, que m??s tard esdevindria rei.
Durant el seu regnat Enric va rebre la visita de Manel II Pale??leg, l'??nic emperador bizant?? que va visitar Anglaterra, i a la seva partida li don?? ajuda econ??mica per combatre l'Imperi Otom??. El 1406 pirates anglesos van capturar el futur rei d'Esc??cia Jaume I, i el va retenir com a presoner durant la resta del seu regnat a l'espera del cobrament d'un rescat.
Els darrers anys del regnat d'Enric van estar marcats pels seus seriosos problemes de salut. Patia una malaltia que li desfigurava la pell, i va patir atacs sobtats d'una malaltia desconeguda el juny de 1405, l'abril de 1406, el juny de 1408, l'hivern del 1408/09 i el que acab?? amb la seva vida el mar?? del 1413. Els estudiosos han intentat identificar la natura de les seves afliccions: la malaltia de la pell hauria pogut ser lepra, psoriasi, o potser un s??mptoma de la s??filis; mentre que l'explicaci?? dels atacs podria estar en l'epil??psia o en una malaltia cardiovascular
[edita] Fam??lia
[edita] Llinatge reial
|
|
|
|
|
|
Eduard III |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||
|
|
|
Eduard de Woodstock |
|
|
|
Lionel d'Anvers |
|
|
|
Joan de Gant | ||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Eduard |
|
Ricard II |
|
Felipa Plantagenet |
|
|
|
Enric IV | ||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||
|
|
Roger Mortimer |
|
Edmund Mortimer |
|
Elisabet Mortimer |
|
Felipa Mortimer |
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||
Anna Mortimer |
|
Edmund Mortimer |
|
Roger Mortimer |
|
Elanor Mortimer |
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Marcats en verd hi trobem els descendents d'Eduard III que eren vius al moment de la mort de Ricard II. Com es pot observar, din??sticament la pretensi?? d'Enric a tron no era s??lida. Tanmateix, era l'hereu mascle adult d'Eduard m??s prominent, i un cop el pa??s va unir-se a ell no es plantejaren dubtes sobre la seva legitimitat.
[edita] Avantpassats
Enric IV d'Anglaterra | Pare: Joan de Gant, 1r duc de Lancaster |
Avi patern: Eduard III d'Anglaterra |
Besavi patern: Eduard II d'Anglaterra |
Bes??via paterna: Isabel de Fran??a |
|||
??via paterna: Felipa d'Hainaut |
Besavi patern: Guillem I, comte d'Hainaut |
||
Bes??via paterna: Joana de Valois |
|||
Mare: Blanca de Lancaster |
Avi matern: Enric de Grosmont, 1r duc de Lancaster |
Besavi matern: Enric, 3r comte de Lancaster |
|
Bes??via matern: Matilda Chaworth |
|||
??via materna: Isabel de Beaumont |
Besavi matern: Enric de Beaumont, 1r comte de Buchan |
||
Bes??via matern: Al??cia Comyn |
[edita] N??pcies i descend??ncia
El 27 de juliol de 1380, 19 anys abans de la seva coronaci??, Enric es va casar amb Maria de Bohun al castell d'Arundel, amb qui tindria set fills:
- Eduard (1382-1382).
- Enric (1387-1422), que esdevindria el futur Enric V.
- Tom??s de Clar??ncia (1388-1421), 1r Duc de Clarence.
- Joan (1389-1435), 1r Duc de Bedford.
- Humphrey (1390-1447), Duc de Gloucester.
- Blanca (1392-1409), esposa de l'elector palat?? Llu??s III.
- Felipa (1394-1430), esposa d'Eric de Pomer??nia, rei de Dinamarca, Noruega i Su??cia.
Maria va morir el 1394, i el 7 de febrer de 1403 Enric es casava en segones n??pcies amb Joana de Navarra, la filla de Carles II de Navarra. Era la v??dua de Joan V de Bretanya, amb qui havia tingut quatre filles i quatre fills, per?? el seu matrimoni amb Enric no gener?? descend??ncia.
El fet que el 1399 Enric tingu??s ja quatre fills barons del seu primer matrimoni va ser un factor important en la seva acceptaci?? al tro, comparat amb Ricard II que no tenia fills.
[edita] Taula sucess??ria
Precedit per: Ricard II |
Rei d'Anglaterra 1399???1413 |
Succe??t per: Enric V |
Senyor d'Irlanda 1399???1413 |
||
Pretendent angl??s al tron franc??s 1399???1413 |
||
Precedit per: Joan de Gant |
Duc de Lancaster 1399???1399 |
Succe??t per: Enric V |