Lepra
De Viquip??dia
Home de 24 anys amb lepra. | ||||
ICD-10 | A30. | |||
ICD-9 | 030 | |||
OMIM | 246300 | |||
DiseasesDB | 8478 | |||
MedlinePlus | 001347 | |||
eMedicine | med/1281 derm/223 neuro/187 | |||
MeSH | C01.252.410.040.552.386 | |||
|
La lepra o malaltia de Hansen ??s una malaltia infectocontagiosa per?? dif??cilment contagiable causada pel Bacil de Hansen (Mycobacterium Leprae, 1874). ??s una malaltia cr??nica amb afectaci?? cut??nia, nerviosa i visceral, i la seva disseminaci?? dep??n de l???estat immunol??gic del pacient.
[edita] Epidemiologia
En 1985 hi havia 5.4 milions de persones afectades per aquesta malaltia. En 1994, 2 milions. I al 2005 hi havia unes 500.000 persones afectades. Els focus geogr??fics on es troba principalment la lepra s??n ??ndia, Xina i ??frica Central.
A Espanya trobem que hi ha 1 cas/100.000 habitants, la majoria dels quals es concentren a Andalusia (Ja??n, M??laga i Almeria), on trobem uns 2000 casos; aix?? com a Gal??cia, Can??ries i Llevant. A Catalunya, nom??s trobem uns 300 casos.
[edita] Etiopatog??nia
La malaltia est?? causada per Mycobacterium Leprae: microorganisme en forma de bastonet incurvat, d???unes 7 micres, grampositiu i ??cid-alcohol resistent. S???agrupa en forma de ???globis??? . D??na positiu en la tinci?? de Ziehl-Neelsen. Creix a temperatura per sota de la humana.
El mecanisme de transmissi?? ??s un tema controvertit, ja que molts no tenen una font d???infecci?? clara. Els casos multibacilars s??n m??s infecciosos que els paucibacilars, per tant, despr??s de la predisposici?? gen??tica, la naturalesa del cas font d???infecci?? ??s el factor m??s important per a la transmissi??. Dues maneres de transmissi?? reconeguda s??n:
- Secrecions nasals dels casos multibacilars amb erosions nasals.
- Lesions cut??nies ulcerades que contenen microorganismes que poden ser transmesos a persones susceptibles.
El contacte ??ntim s???associa amb la contagi de la malaltia, per aix?? els membres de la fam??lia s??n la font d???infecci?? m??s freq??ent. De la mateixa manera, el risc de contagi augmenta entre persones que viuen en condicions d???amuntegament. Tamb?? s???ha associat un augment del risc de contagi als per??odes de reacci?? leprosa.
A m??s, s???ha trobat certa relaci?? racial. Per exemple, a la ra??a gitana es veuen m??s casos de lepra. Per?? podria ser per les condicions en les que viuen, no pel fet de pert??nyer a una ra??a determinada.
El per??ode d???incubaci?? dura entre 6 mesos i 20 anys, segons el tipus de lepra:
- Tuberculoide: 3-5 anys.
- Lepromatosa: 7-10 anys.
Una vegada ha entrat a l???organisme, el bacil ??s molt neurotr??fic i afecta principalment, i en funci?? de la resist??ncia del pacient:
- C??l??lules de Schwann de la pell.
- Ganglis limf??tics.
- Aparell respiratori alt.
- Aparell digestiu alt.
Per tant, saber aix?? ens permetr?? determinar les proves que hem de fer davant la sospita de lepra per demostrar la pres??ncia del bacil:
- Bi??psia de pell.
- Bi??psia de nervis perif??rics, que estaran engruixits i es podran palpar, sobretot a la lepra tuberculoide.
- Frotis de la mucosa nasal.
- Escarificaci?? del l??bul de l???orella.
- Bi??psia ganglionar.
[edita] Classificaci??
La classificaci?? de la lepra es fa en base a aspectes cl??nics, bacteriol??gics, immunol??gics i histopatol??gics. En molts pacients infectats la malaltia desapareix espont??niament i no es desenvolupen lesions. Els que desenvolupen lesions es classifiquen en paucibacilars (tenen pocs microorganismes als seus teixits) o multibacilars (tenen molts microorganismes als seus teixits).
La lesi?? inicial constitueix la malaltia indeterminada, que pot resoldre???s espont??niament o evolucionar a una altra forma de la malaltia, que ser?? la forma borderline o dimorfa. A partir d???aqu?? la malaltia pot evolucionar cap a una de les dues formes polars de la malaltia, que s??n la tuberculoide i la lepromatosa.
La malaltia borderline es caracteritza per la seva inestabilitat. En ocasions hi ha casos que es transformen del pol tuberculoide al lepromat??s en un proc??s anomenat downgrading.