Lepra
De Viquipèdia
 |
||||
|---|---|---|---|---|
| Home de 24 anys amb lepra. | ||||
| ICD-10 | A30. | |||
| ICD-9 | 030 | |||
| OMIM | 246300 | |||
| DiseasesDB | 8478 | |||
| MedlinePlus | 001347 | |||
| eMedicine | med/1281 derm/223 neuro/187 | |||
| MeSH | C01.252.410.040.552.386 | |||
|
||||
La lepra o malaltia de Hansen és una malaltia infectocontagiosa però difícilment contagiable causada pel Bacil de Hansen (Mycobacterium Leprae, 1874). És una malaltia crònica amb afectació cutània, nerviosa i visceral, i la seva disseminació depèn de l’estat immunològic del pacient.
[edita] Epidemiologia
En 1985 hi havia 5.4 milions de persones afectades per aquesta malaltia. En 1994, 2 milions. I al 2005 hi havia unes 500.000 persones afectades. Els focus geogràfics on es troba principalment la lepra són Índia, Xina i Àfrica Central.
A Espanya trobem que hi ha 1 cas/100.000 habitants, la majoria dels quals es concentren a Andalusia (Jaén, Màlaga i Almeria), on trobem uns 2000 casos; així com a Galícia, Canàries i Llevant. A Catalunya, només trobem uns 300 casos.
[edita] Etiopatogènia
La malaltia està causada per Mycobacterium Leprae: microorganisme en forma de bastonet incurvat, d’unes 7 micres, grampositiu i àcid-alcohol resistent. S’agrupa en forma de “globis” . Dóna positiu en la tinció de Ziehl-Neelsen. Creix a temperatura per sota de la humana.
El mecanisme de transmissió és un tema controvertit, ja que molts no tenen una font d’infecció clara. Els casos multibacilars són més infecciosos que els paucibacilars, per tant, després de la predisposició genètica, la naturalesa del cas font d’infecció és el factor més important per a la transmissió. Dues maneres de transmissió reconeguda són:
- Secrecions nasals dels casos multibacilars amb erosions nasals.
- Lesions cutànies ulcerades que contenen microorganismes que poden ser transmesos a persones susceptibles.
El contacte íntim s’associa amb la contagi de la malaltia, per això els membres de la família són la font d’infecció més freqüent. De la mateixa manera, el risc de contagi augmenta entre persones que viuen en condicions d’amuntegament. També s’ha associat un augment del risc de contagi als períodes de reacció leprosa.
A més, s’ha trobat certa relació racial. Per exemple, a la raça gitana es veuen més casos de lepra. Però podria ser per les condicions en les que viuen, no pel fet de pertànyer a una raça determinada.
El període d’incubació dura entre 6 mesos i 20 anys, segons el tipus de lepra:
- Tuberculoide: 3-5 anys.
- Lepromatosa: 7-10 anys.
Una vegada ha entrat a l’organisme, el bacil és molt neurotròfic i afecta principalment, i en funció de la resistència del pacient:
- Cèl·lules de Schwann de la pell.
- Ganglis limfàtics.
- Aparell respiratori alt.
- Aparell digestiu alt.
Per tant, saber això ens permetrà determinar les proves que hem de fer davant la sospita de lepra per demostrar la presència del bacil:
- Biòpsia de pell.
- Biòpsia de nervis perifèrics, que estaran engruixits i es podran palpar, sobretot a la lepra tuberculoide.
- Frotis de la mucosa nasal.
- Escarificació del lòbul de l’orella.
- Biòpsia ganglionar.
[edita] Classificació
La classificació de la lepra es fa en base a aspectes clínics, bacteriològics, immunològics i histopatològics. En molts pacients infectats la malaltia desapareix espontàniament i no es desenvolupen lesions. Els que desenvolupen lesions es classifiquen en paucibacilars (tenen pocs microorganismes als seus teixits) o multibacilars (tenen molts microorganismes als seus teixits).
La lesió inicial constitueix la malaltia indeterminada, que pot resoldre’s espontàniament o evolucionar a una altra forma de la malaltia, que serà la forma borderline o dimorfa. A partir d’aquí la malaltia pot evolucionar cap a una de les dues formes polars de la malaltia, que són la tuberculoide i la lepromatosa.
La malaltia borderline es caracteritza per la seva inestabilitat. En ocasions hi ha casos que es transformen del pol tuberculoide al lepromatós en un procés anomenat downgrading.
