Enric Canturri i Ramonet
De Viquipèdia
Enric Canturri i Ramonet (La Seu d'Urgell, 8 d'abril de 1897 - Mèxic DF, 16 de desembre de 1971)
[edita] II República
El 1930, després de la dimissió de Miguel Primo de Rivera, Canturri va ser un dels creadors del Centre Republicà de la Seu d'Urgell, entitat local on s'hi aplegaven les diverses tendències del republicanisme.
A les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 formà part la candidatura republicana, que resultà guanyadora. El 14 d'abril proclamà la República Catalana a la Seu d'Urgell, seguint l'exemple de Francesc Macià a Barcelona, i tot seguit passà a ser alcalde.
Canturri s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya, per la qual cosa dins del consistori estigué en minoria ja, dins de la seva candidatura, només dos regidors eren d'ERC mentre que els altres sis eren d'Acció Catalana; tot i així, conservà l'alcaldia de la Seu d'Urgell fins el 1933 quan els diputats d'Acció en forçaren el cessament al·legant incompatibilitat entre el càrrec d'alcalde de la Seu i el de diputat al Parlament de Catalunya, que tenia des de novembre de 1932. A partir d'aleshores, Canturri continuà a l'Ajuntament però com a regidor.
El 6 d'octubre de 1934, Canturri, seguint la iniciativa presa pel president Companys a Barcelona, va proclamar a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Fracassat el moviment, passà a Andorra i Perpinyà, i residí després a diversos punts de França i Bèlgica; així, va viure a l'exili fins que el triomf electoral del Front d'Esquerres, el febrer de 1936, permeté el seu retorn.
[edita] Guerra Civil
Nomenat delegat del govern de la Generalitat, es traslladà a la Seu d'Urgell i va destituir-hi el cap de la guarnició militar, que havia intentat alçar-se, passà el comandament a un oficial lleial a la República i organitzà el trasllat de les tropes al Front d'Aragó. Poc després, passà a formar part del comitè revolucionari de la Seu d'Urgell, la qual cosa li permeté protegir el patrimoni artístic i religiós, així com organitzar la fugida a Andorra de clergues i de persones d'ideologia dretana.
A mesura que va anar estenent-se el domini de la FAI, foren freqüents les topades de Canturri amb els elements revolucionaris anarquistes, especialment amb el Cojo de Málaga, responsable del règim de terror revolucionari que es patia a Puigcerdà.
Finalment, sabent que intentaven assassinar-lo, fugí precipitadament a Barcelona on, el setembre de 1936, s'allistà com a comissari polític a la Columna Macià-Companys (després 30a Divisió), amb la qual féu bona part de la guerra. El 1938, després de la caiguda de Lleida, abandonà l'exèrcit i es traslladà a Barcelona.
[edita] L'exili
El febrer de 1939, passà a territori francès, acompanyat de la seva família; després d'una breu estada a Montlluís, s'instal·laren a Montpeller; tanmateix, el 1942, arran de la pressió a què els sotmetia el Govern de Vichy, la mare de Canturri se'n tornà a Catalunya mentre que ell es traslladà a Casablanca, on s'embarcà cap a Mèxic. A la Seu d'Urgell, el patrimoni familiar dels Canturri fou embargat per les autoritats franquistes
El 1954, Canturri va ser un dels diputats catalans reunits a l'ambaixada de la República espanyola a Mèxic, que elegiren Tarradellas nou president de la Generalitat de Catalunya.
