[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Els Pallaresos - Viquipèdia

Els Pallaresos

De Viquipèdia

els Pallaresos
Escut dels Pallaresos Bandera dels Pallaresos
(En detall) (En detall)
Localització

Localització del Tarragonès a Catalunya Localització dels Pallaresos respecte del Tarragonès


Municipi del Tarragonès
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Tarragonès
Gentilici Pallaresenc, pallaresenca
Superfície 5,53 km²
Altitud 121 m
Població (2006)
  • Densitat
3.346 hab.
605,06 hab/km²
Coordenades 41° 10′ 32″ N 1° 16′ 14″ ECoordenades: 41° 10′ 32″ N 1° 16′ 14″ E
Sistema polític
Entitats de població

4

Els Pallaresos és un municipi de la comarca del Tarragonès.

Taula de continguts

[edita] Situació

Es troba situat al marge esquerra del riu Francolí, a uns 120 m sobre el nivell del mar. L'any 2005 comptava amb 3.144 habitants, població que no para de créixer a causa de l'augment d'urbanitzacions i zones residencials. Actualment, els Pallaresos s'ha convertit en una ciutat dormitori de Tarragona, ja que es troba a només 6 km d'aquesta ciutat.

[edita] Economia

Tradicionalment l'economia bàsica dels Pallaresos ha estat l'agricultura de secà consistent en avellaners, ametllers, garrofers, oliveres i vinya. L'orografia i la composició del sòl fa que només s'hagi conreuat la meitat del terme, restant l'altra meitat coberta de pinars i garrigues. D'ençà dels anys seixanta, emperò, la tendència ha estat l'abandonament de l'agricultura enfront de la indústria, la construcció i els serveis. Endemés, la proximitat amb Tarragona, afavoreix la puixança del sector terciari.

[edita] Història

La història dels Pallaresos és força desconeguda, ja que han romàs pocs documents antics que en facin referència. Es considera que els repobladors del Camp de Tarragona que s'establiren en aquest nucli provenien del Pallars i d'aquí la denominació d'aquest poble. L'esment més antic conservat de la població és del 1392, en un recompte dels habitants de l'anomenada Comuna del Camp. Durant l'edat mitjana, els Pallaresos fou considerat un raval de Tarragona i la seva església, Sant Salvador, depenia del capítol catedralici.

D'ençà del segle XVIII la població dels Pallaresos ha crescut considerablement. Tanmateix, durant tot el segle XX ha estat força estable, fins els dos últims decennis, en què ha augmentat de manera espectacular. A l'entorn del nucli antic, Els Pallaresos, s'han creat tres urbanitzacions, essent la més moderna els Jardins Imperi.

[edita] Demografia

Entitat de població Habitants
Hostalets, els 668
Jardins Imperi 1432
Pallaresos, els 766
Pallaresos-Park 278
Font: Municat

Les zones residencials constitueixen més del doble del total de la població del municipi i com es pot observar en l'evolució demogràfica dels Pallaresos des de 1900, ha multiplicat gairebé per deu la població de 1981.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
4 6 7 89 243 404 368 378 378
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
342 393 387 345 352 348 320 365 563
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
677 1.094 2.179 2.287 2.537 2.761 3.000 3.346 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Festes

Els Pallaresos celebra dues festes majors: la d'hivern, en honor a sant Sebastià, el dia 20 de gener, i la d'estiu, en honor a sant Salvador, el dia 6 d'agost.

[edita] Patrimoni

Quant a patrimoni cal destacar les runes del castell baixmedieval de Penallonga, prop del nucli de Pallaresos Parc, anomenat popularment el Castellot. Tanmateix, el gruix del patrimoni artístic pallaresenc el configura l'obra de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, realitzada al municipi entre 1914 i 1945.

Jujol va realitzar l'edifici de l'ajuntament i les escoles (1920), la Casa Andreu, la reixa de la finestra de Ca Solé (1927), les reformes de la Casa de n'Emília Fortuny (1944) i els altars laterals i el sagrari de l'església parroquial de sant Salvador (1945). L'obra més destacada, però, és la reforma de la Casa Bofarull (1914-1931), de la qual destaquen la galeria d'inspiració hispanomusulmana, la torre coronada per trencadís i un àngel-penell, les pintures al·legòriques de les estacions i les reixes realitzades amb eines del camp.

[edita] Enllaços externs


editar Municipis del Tarragonès

Altafulla | el Catllar | Constantí | Creixell | el Morell | la Nou de Gaià | els Pallaresos | Perafort | la Pobla de Mafumet | la Pobla de Montornès | Renau | la Riera de Gaià | Roda de Barà | Salomó | Salou | la Secuita | Tarragona | Torredembarra | Vespella de Gaià | Vila-seca | Renau | Vilallonga del Camp