Vila-seca

De Viquip??dia

Vila-seca ??s un municipi de la comarca del Tarragon??s. Est?? composta pels nuclis urbans de Vila-seca, la Plana (tocant a Reus) i la Pineda (a la platja).

Entitat de poblaci??	Habitants
Plana, la	564
Platja de la Pineda	1.804
Vila-seca de Solcina	12.009
Font: Municat

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Vila-seca 1.2 La Pineda 2 Hist??ria 3 Demografia 4 Enlla??os externs

[edita] Geografia

[edita] Vila-seca

Aquest municipi, que fins als anys 80 encara conservava la nomenclatura de "Vila-seca de Solcina", se situa a 9 km de Tarragona i a 2 km de Salou. El poble t?? diferents barris: el nucli hist??ric, al voltant de la pla??a de l'Esgl??sia; el barri del Parc del Colom??, creat a finals dels anys setanta cap a l'est entre el nucli hist??ric i l'estaci?? de tren; el barri de la Formiga, una zona de xalets cap a l'oest del nucli hist??ric, i un barri de nova creaci?? al sud, entre el poble i Port Aventura, sorgit a mitjans dels anys noranta.

[edita] La Pineda

La Pineda ??s un petit nucli tur??stic situat al cap de Salou. Conegut per l'ermita de la verge de la Pineda, el poblet no ha aconseguit tant d'??xit com altres destinacions tur??stiques com ara Salou, Cambrils o Miami Platja.

[edita] Hist??ria

Diverses restes trobades ens demostren que ja havia estat poblada en l'??poca de l'Antiga Roma. La poblaci?? va arribar despr??s de la Reconquesta l'any 1162 quan el rei Alfons I d'Arag?? va cedir aquestes terres a Ramon d'Olzina, la qual cosa va ser confirmada l'any 1208 per Pere I d'Arag??. El terme de la Pineda pertanyia a la c??ria de Tarragona. Formava part de la Comuna del Camp.

Durant l'Edat Mitjana existia tamb?? Vila-seca del Com??, ve??na de la dels Olzina, que va pert??nyer a l'Arquebisbat de Tarragona fins l'any 1525, quan es va decretar la uni?? de les dues Vila-seques.

El municipi particip?? activament en la defensa del port de Salou, reclamant-ne els drets en diverses ocasions. El port era un punt estrat??gic militar i una font d'ingressos important. Durant molts anys es va considerar com el port de tots els pobles de la Comuna del Camp fins que Ferran el Cat??lic en va prohibir l'??s. Vila-seca llavors es convert?? en el principal port de la zona, per la qual cosa patia els atacs dels pirates sarra??ns. Es van construir dues torres de defensa per protegir els atacs dels corsaris.

Durant la Guerra dels Segadors el poble va ser ocupat pel rei Felip IV de Castella; molts dels seus defensors van ser executats i tant l'esgl??sia com la Casa de la Vila van ser cremades. Durant el setge de Tarragona, un comboi espanyol que havia sortit de Tarragona a farratjar a la Pineda fou obligat a retirar-se el 5 de maig de 1641, i dies despr??s el fort de Salou caigu?? en poder dels francesos el 9 de maig, completant el control del nord de la ciutat de Tarragona.

L'any 1989 Salou es va segregar convertint-se en municipi independent.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 47 76 74 602 2.815 3.413 3.249 3.340 3.101

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 2.996 3.042 3.092 3.251 3.080 3.976 9.161 16.420 19.729

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 11.743 12.380 12.124 12.498 13.133 13.927 14.998 17.305 -

1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

[edita] Enlla??os externs

• P??gina web de l'Ajuntament
• Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
• Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya
• P??gina de la Pineda

editar	Municipis del Tarragon??s
Altafulla | el Catllar | Constant?? | Creixell | el Morell | la Nou de Gai?? | els Pallaresos | Perafort | la Pobla de Mafumet | la Pobla de Montorn??s | Renau | la Riera de Gai?? | Roda de Bar?? | Salom?? | Salou | la Secuita | Tarragona | Torredembarra | Vespella de Gai?? | Vila-seca | Renau | Vilallonga del Camp

Aquest article sobre el Tarragon??s ??s un esborrany i ??s possible que li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci??. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.