Vila-seca

De Viquipèdia

Vila-seca és un municipi de la comarca del Tarragonès. Està composta pels nuclis urbans de Vila-seca, la Plana (tocant a Reus) i la Pineda (a la platja).

Entitat de població	Habitants
Plana, la	564
Platja de la Pineda	1.804
Vila-seca de Solcina	12.009
Font: Municat

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Vila-seca 1.2 La Pineda 2 Història 3 Demografia 4 Enllaços externs

[edita] Geografia

[edita] Vila-seca

Aquest municipi, que fins als anys 80 encara conservava la nomenclatura de "Vila-seca de Solcina", se situa a 9 km de Tarragona i a 2 km de Salou. El poble té diferents barris: el nucli històric, al voltant de la plaça de l'Església; el barri del Parc del Colomí, creat a finals dels anys setanta cap a l'est entre el nucli històric i l'estació de tren; el barri de la Formiga, una zona de xalets cap a l'oest del nucli històric, i un barri de nova creació al sud, entre el poble i Port Aventura, sorgit a mitjans dels anys noranta.

[edita] La Pineda

La Pineda és un petit nucli turístic situat al cap de Salou. Conegut per l'ermita de la verge de la Pineda, el poblet no ha aconseguit tant d'èxit com altres destinacions turístiques com ara Salou, Cambrils o Miami Platja.

[edita] Història

Diverses restes trobades ens demostren que ja havia estat poblada en l'època de l'Antiga Roma. La població va arribar després de la Reconquesta l'any 1162 quan el rei Alfons I d'Aragó va cedir aquestes terres a Ramon d'Olzina, la qual cosa va ser confirmada l'any 1208 per Pere I d'Aragó. El terme de la Pineda pertanyia a la cúria de Tarragona. Formava part de la Comuna del Camp.

Durant l'Edat Mitjana existia també Vila-seca del Comú, veïna de la dels Olzina, que va pertànyer a l'Arquebisbat de Tarragona fins l'any 1525, quan es va decretar la unió de les dues Vila-seques.

El municipi participà activament en la defensa del port de Salou, reclamant-ne els drets en diverses ocasions. El port era un punt estratègic militar i una font d'ingressos important. Durant molts anys es va considerar com el port de tots els pobles de la Comuna del Camp fins que Ferran el Catòlic en va prohibir l'ús. Vila-seca llavors es convertí en el principal port de la zona, per la qual cosa patia els atacs dels pirates sarraïns. Es van construir dues torres de defensa per protegir els atacs dels corsaris.

Durant la Guerra dels Segadors el poble va ser ocupat pel rei Felip IV de Castella; molts dels seus defensors van ser executats i tant l'església com la Casa de la Vila van ser cremades. Durant el setge de Tarragona, un comboi espanyol que havia sortit de Tarragona a farratjar a la Pineda fou obligat a retirar-se el 5 de maig de 1641, i dies després el fort de Salou caigué en poder dels francesos el 9 de maig, completant el control del nord de la ciutat de Tarragona.

L'any 1989 Salou es va segregar convertint-se en municipi independent.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 47 76 74 602 2.815 3.413 3.249 3.340 3.101

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 2.996 3.042 3.092 3.251 3.080 3.976 9.161 16.420 19.729

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 11.743 12.380 12.124 12.498 13.133 13.927 14.998 17.305 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Pàgina de la Pineda

editar	Municipis del Tarragonès
Altafulla | el Catllar | Constantí | Creixell | el Morell | la Nou de Gaià | els Pallaresos | Perafort | la Pobla de Mafumet | la Pobla de Montornès | Renau | la Riera de Gaià | Roda de Barà | Salomó | Salou | la Secuita | Tarragona | Torredembarra | Vespella de Gaià | Vila-seca | Renau | Vilallonga del Camp

Aquest article sobre el Tarragonès és un esborrany i és possible que li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.