El Morell
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Tarragonès | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Tarragonès |
||
| Gentilici | Morellencs, morellenques | ||
| Superfície | 5,92 km² | ||
| Altitud | 99 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
2.704 hab. 456,76 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 11′ 37″ N 1° 12′ 42″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
1 |
||
El Morell és un municipi de la comarca del Tarragonès.
Taula de continguts |
[edita] Història
De l'època romana, s'han trobat diferents restes en la zona del terme més propera al riu, entre les quals destaquen una vil·la, dins del complex de Repsol Química, i un mil·liari que senyalitza- va l'antiga via romana que unia Tarraco i lIerda.
Els orígens del Morell, se situen a l'any 1173, quan l'arquebisbe de Tarragona Guillem de Torroja i el rei Alfons I, cosenyors del Camp de Tarragona, donaren en pur, lliure i franc alou un tros de terra del terme del Codony a Berenguer dels Prats i a la seva muller, Dolça, per tal que s'hi establissin i el repoblessin.
A finals del segle XII es va construir el primer castell. Se situà en el punt més elevat, favorable per a la defensa i de forma que permetés el desenvolupament, al seu entorn, d'un lloc habitat. L'edifici principal era situat més al nord de l'actual, on ara hi ha el jardí.
A l'edat mitjana el lloc del Morell estava constituït pel castell i quatre cases més al seu voltant, que formaven un nucli molt reduït, en les actuals places de l'església i de la font. EI seu nombre de focs variava entre els 8 de l'any 1358 i els 14 del 1497. Inicialment, els actes religiosos se celebraven al castell o en una casa particular, fins que l'any 1357 Eimeric des Prats, senyor del Morell, obtingué de l'arquebisbe de Tarragona permís per a edificar una església. No es coneix amb exactitud quan s'acabà, però hi ha notícies que existia abans del 1465.
EI segle XVI s'extingí el llinatge dels des Prats i, per herència, la senyoria del Morell passà als Terrer. Es en aquest segle quan s'inicià una primera expansió urbana considerable cap als actuals carrers Major i de Mestres. Entre el 1550 i el 1595 es vengueren vuit patis per fer casa, la meitat dels quals eren al carrer de la Bassa, l'actual carrer de Mestres. D'aquesta època destaquen les cases Baldrich, de la qual es conserva l'arc de l'entrada al carrer Major, i Vallgornera, a la plaça.
[edita] Tradicions
Festa Major d'Estiu (Del 28 de juliol a l'1 d'agost).
Festa Major d'Estiu en honor dels copatrons Sant Abdó i Sant Senén que compta entre altres actes tradicionals la Zeurera Pyrina Refrescant, una lluita que mantenen els morellencs amb el cuc de l'avellana fins que aconsegueixen matar-lo. També es fan temptes de vaquetes, cercavila, correfoc, concerts...
Festa de La Granja (Primera setmana de juliol).
Una benvinguda a l'estiu que es du a terme a la Granja dels Frares. Una missa a l'ermita, un sopar popular i ball, són els tres elements que configuren aquesta festa tradicional del Morell.
Festa dels Avis (1/09/05).
Coincindit amb la Diada de Catalunya, l'11 de setembre, l'Ajuntament del Morell fa un homenatge a la Gent Gran del municipi. La Festa consisteix en en fer un homenatge a l'avi i l'àvia i un reconeixement a les parelles que celebren les seves noces d'or. Entre els actes que s'organitzen hi ha una Missa, un vermut, un dinar popular i ball. També es lliuren obsequis entre els avis assistents.
[edita] Cultura
L’església parroquial està dedicada a Sant Martí. Es va construir sobre un antic temple entre 1759 y 1765. Es de nau única amb capelles laterals i d'estil barroc tardà. La nau està coberta amb bòvila de canyó m’entres que les capelles tenen bòvila d'aresta.
El castell va ser reconstruït per complet al segle XVIII per la família Montoliu ja que l'anterior edifici es trobava pràcticament en runes. Es va modificar la seva ubicació, desplaçant-la al sud. Va ser ampliat al 1794.
El Morell celebra la festa major al mes de juliol, coincidint amb la festivitat de Sant Abdó i Sant Senén.
[edita] Economia
A la dècada dels 70, es va instal·lar al terme municipal, una refineria que s’ha convertit en la principal activitat econòmica del Morell. Bona part de les terres dedicades al cultiu es varen perdre amb aquesta construcció.
Queden encara algunes terres destinades a la agricultura en les que es cultiven principalment avellaners.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Bibliografia
Bultó, Josep. El Morell. Un poble una història. Valls: Cossetània, 2007
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Patrimoni històric i artístic del Morell
- Pàgina web del PSC El Morell
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
| editar | Municipis del Tarragonès | |
|---|---|---|
|
Altafulla | el Catllar | Constantí | Creixell | el Morell | la Nou de Gaià | els Pallaresos | Perafort | la Pobla de Mafumet | la Pobla de Montornès | Renau | la Riera de Gaià | Roda de Barà | Salomó | Salou | la Secuita | Tarragona | Torredembarra | Vespella de Gaià | Vila-seca | Renau | Vilallonga del Camp |
||
 |
Aquest article sobre el Tarragonès és un esborrany i és possible que li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
