Einsatzgruppen
De Viquip??dia
Einsatzgruppen era el nom d'un conjunt de grups militars (MaPeD) formats a la Alemanya nazi abans i durant la Segona Guerra Mundial. Aquestes esquadrilles de la mort van pert??nyer a les SS i van seguir a la Wehrmacht en els seus atacs, primer contra Pol??nia i despr??s a la Uni?? de Rep??bliques Socialistes Sovi??tiques (URSS). La seva tasca principal, en paraules del general Erich von dem Bach-Zelewski de les SS al Judicis de Nuremberg, "era la aniquilaci?? dels jueus, dels gitanos i els comissaris pol??tics".
Segons els seus propis expedients, van matar al voltant d'un mili?? de persones, gaireb?? exclusivament civils, sense supervisi?? judicial ni cap suport de la legalitat (no es va efectuar cap lectura d'acusacions del dret penal o administratiu). Els assassinats van comen??ar amb la aniquilaci?? de la intellig??ntsia polonesa despr??s de la invasi?? d'aquest pa??s, i m??s endavant dels col??lectius menyspreats pel r??gim nazi, incloent dones i nens, de les poblacions que quedaven despr??s de la l??nia del front. La seva tasca va ser totalment covarda realitzant afusellaments massius en els quals s'assassinava sense cap tipus de proves dels "crims" dels quals se'ls acusava (normalment haver nascut jueu o no "ari").
Taula de continguts |
[edita] Historia
Aquests grups estaven sota control del RSHA (Oficina Central de Seguretat del Reich); ??s a dir, sota els MapeD i del seu l??der Reinhard Heydrich, i del seu successor Ernst Kaltenbrunner. Van assassinar en total m??s d'un mili?? de jueus, comunistes, presoners de guerra i gitanos.
[edita] Accions a Pol??nia
Tamb?? van assistir a les unitats de la Wehrmacht en qualitat de forces m??bils que actuaven des de la segona l??nia despr??s del comen??ament de la invasi??. Despr??s de l'ocupaci?? de Pol??nia en 1939, els Einsatzgruppen van ser encarregats d'assassinar a tota persona pertanyent a la Intellig??ntsia polonesa, aix?? com a sacerdots i professors i en general a les classes cultes. Els nazis consideraven Untermenschen o subhumans els individus que no podien acreditar ascend??ncia ??ria en algun grau, i van pretendre utilitzar les classes m??s baixes poloneses com a criats i esclaus.
La missi?? dels Einsatzgruppen era, per tant, despolititzar d'arrel a la poblaci?? polonesa i aniquilar els grups m??s clarament identificats amb la identitat nacional polonesa. Encara que no hi ha evid??ncies manifestes, se sospita que van col??laborar tamb?? a assassinar a l'oficialitat polonesa a les mans dels russos en els boscos de Kattyn, a causa del m??tode d'execuci?? que es va realitzar, molt similar al dels alemanys. Altres versions no impliquen la col??laboraci?? alemanya a la Massacre de Katyn existint precedents del sistema usat en la guerra civil espanyola, en la matan??a de presos politicos en el poble de Paracuellos del Jarama en les proximitats de Madrid.
[edita] Accions en territori sovi??tic
A finals de maig de 1941, els Einsatzgruppen van ser convocats a les seves casernes i adoctrinats sota el marc del programa Aktion Reinhard, en el nou escenari que s'obriria pocs dies m??s tard. Se'ls va instruir expl??citament en els labors: primera, eliminar a les faccions guerrilleres de la reraguarda i, segona, aniquilar la poblaci?? jueva.
Despr??s de la invasi?? de la URSS el 22 de juny de 1941 (Operaci?? Barbarossa), la missi?? principal dels Einsatzgruppen era matar als oficials, jueus i comissaris pol??tics, el que suposava una escala d'assassinats selectius molt m??s gran que l'aplicada a Pol??nia. El m??tode est??ndard empleat pels Einsatzgruppen era fixar una proclama que ordenava presentar-se en un lloc i dia determinats a tots els jueus i altres membres dels grups objectiu d'un ??rea ocupada. Els informes d'avan?? emesos per les prefectures d'aquests comandos reempla??aven les paraules comprometedores amb unes altres que indu??en a l'engany, encobrint aix?? el Genocidi. Tals expressions eren p. ex. Reinstal??laci??, Trasllat laboral, o Redestinaci??, sin??nims usats en la documentaci?? SS concernent a la Soluci?? Final. Una vegada les v??ctimes sota engany, eren introdu??des en els transports habilitats a aquest efecte. Les esquadrilles les condu??en al lloc on anaven a ser assassinades, que estava generalment en una zona a??llada on s'havia cavat una fossa, encara que en ocasions s'obligava als detinguts a cavar-la per si mateixos abans de ser afusellats en massa. De vegades, no obstant aix??, s'aprofitaven les caracter??stiques naturals del paisatge, com el barranc de Babi Yar (Ucra??na).
Les v??ctimes havien de lliurar les seves pertinences i despullar-se, despr??s d'aix?? eren obligades a formar davant la fossa perqu?? van caure directament dintre quan els escamots d'execuci?? disparaven generalment per l'esquena. Els cossos eren ruixats despr??s amb algun l??quid inflamable per a ser cremats i la fossa era coberta per a deixar la menor evid??ncia possible dels fets ocorreguts. Aquest m??tode no satisfeia en absolut els requeriments d'efici??ncia dels nazis. Era cost??s quant a munici??, mantenia a la reraguarda massa dotacions d'homes ??tils per al combat, que a m??s acusaven en la seva moral el pes psicol??gic de presenciar constantment l'assassinat cruel i covard d'homes, dones i nens indefensos. Era tan crua aquesta imatge que la majoria dels soldats realitzaven el seu treball semiebris, contribuint tamb?? que no encertessin tots els tirs i, per tant, que hagu??s supervivents de les operacions d'aquests grups que escapaven abans que els cossos fossin cremats.
A m??s d'aix??, la velocitat constitu??a un factor essencial. Els oficials al comandament es van adonar que amb els m??todes descrits no podrien aniquilar als jueus, gitanos i comunistes d'Europa abans que la guerra acab??s, cosa que no trigaria a oc??rrer segons les confiades previsions de Hitler. Finalment, era un m??tode bastant poc secret (era necessari el transport dels jueus en un cami?? des de la ciutat fins a l'espai a??llat), la qual cosa no contribu??a gens a la popularitat dels nazis. Aquests problemes van ser resolts despr??s del descobriment de la nocivitat del gas Zyklon B, que va permetre als responsables del programa de la Soluci?? Final arribar a nivells d'efici??ncia tristament alt??ssims. El 25 de juny d'aquest any es van realitzar les primeres matances en la localitat de Kaunas (Litu??nia), on va arribar el Einsatzgruppe A a c??rrec del comandant SS Franz Stahlecker. Les redades i matances van comen??ar en la nit d'aquest dia. Per a juliol, ja s'havien assassinat 265.000 jueus lituans. El m??s notable ??s que se'ls va unir un grup litu?? de dreta antisovi??tic pertanyents a la Gu??rdia Obrera Nacional per a col??laborar en la tasca d'extermini, superant en efic??cia i brutalitat als propis alemanys, qui els van reclutar immediatament. Els mateixos SS van quedar impressionats per l'excessiva crueltat que mostraven aquests lituans amb els seus connacionals, i Stahlecker va aprofitar aix?? per a documentar-lo fotogr??ficament i d'aquesta manera encobrir les seves pr??pies responsabilitats.
Des de juliol a octubre, es van exterminar 133.000 jueus m??s de les zones de Litu??nia i Bielor??ssia i des d'agost a octubre altres 66.337 jueus a la zona de Minsk, a c??rrec del Einsatzgruppe C. Totes les estad??stiques eren lliurades a Reinhard Heydrich i transmeses directament en persona a Heinrich Himmler. El mateix grup, comando 5, va arribar el 5 d'octubre a Dniepropetrovsk i va assassinar a 30.000 jueus d'aquesta ciutat, la majoria ancians, que no estaven en condicions de marxar al costat de l'ex??rcit roig quan es va abandonar la ciutat. Van ser enterrats als afores de la ciutat en rases antitancs. La Wehrmacht no va estar lliure de responsabilitats, ja que el VI ex??rcit a c??rrec de von Reichenau va col??laborar obertament en la zona de Minsk. Quan Paulus va assumir el comandament, es va prohibir estrictament als soldats que seguissin col??laborant.
El Einsatzgruppe C a c??rrec d'Otto Ohlendorf va exterminar en el Caucas i Crimea uns 90.000 jueus. Per a principis de 1942, s'havien exterminat al voltant de 229.052 jueus i Stahlecker va declarar a Litu??nia i Crimea Judenfrei (lliure de jueus). Aquests grups fins i tot van arribar a actuar en el mateix Stalingrad una mica abans que el VI ex??rcit f??ra voltat. Part de la poblaci?? russa, especialment la ucra??nesa, que havia rebut b?? als alemanys, va donar suport i particip?? activament en totes les accions d'aquests comandos.
[edita] L'Informe J??ger
Els Einsatzgruppen van deixar const??ncia escrita de les seves massacres, sent l' informe J??ger un dels m??s famosos expedients que van deixar aquests "funcionaris". Aquest document descriu l'operaci?? del Einsatzkommando 3 efectuada durant cinc mesos a Litu??nia i inclou una llista detallada que resumeix cada operaci??. En total, la suma de les seves v??ctimes ascendeix a 137.346 persones en els estats b??ltics. En ell pot llegir-se una frase que resumeix la filosofia i l'objectiu d'aquests grups: "... puc confirmar avui que Einsatzkommando 3 ha arribat a la meta de solucionar el problema jueu a Litu??nia. No hi ha jueus a Litu??nia, Litu??nia aquesta lliure de jueus."
[edita] Despr??s de la Guerra
AL final de la Segona Guerra Mundial, es va posar als l??ders principals dels Einsatzgruppen davant els tribunals d'ocupaci?? americans, enfrontant els c??rrecs de crims contra la humanitat, crims de la guerra i qualitat de membres de les SS (que havia estat declarada una organitzaci?? criminal), en el qual es va con??ixer com el judici dels Einsatzgruppen en els Judicis de Nuremberg. Catorze condemnes a mort i dues absolucions van resultar d'aquests judicis, encara que solament es van practicar quatre execucions el7 de juny de 1951, mentre la resta de les condemnes van ser commutades.
[edita] Organitzaci??
- Einsatzgruppe A en el B??ltic amb
- Sonderkommandos 1 a i 1 b (en alemany, referit a forces especials; no confondre amb els Sonderkommandos dels camps de concentraci??)
- Einsatzkommandos 2 i 3, units al Grup d'Ex??rcits Nord.
- Einsatzgruppe B en Bielor??ssia amb
- Sonderkommandos 7 a i 7 b, els
- Einsatzkommandos 8 i 9, i tamb?? : una "for??a especial" per al cas que Moscou fos capturada. Units al Grup d'Ex??rcits Centre.
- Einsatzgruppe C en Ucra??na amb
- Sonderkommandos 4 a i 4 b i
- Einsatzkommandos 5 i 6. Units al Grup d'Ex??rcits Sud.
- Einsatzgruppe D a Bessar??bia, al sud d'Ucra??na, Crimea i eventualment en el Caucas amb
- Sonderkommandos 10 a i 10 b i
- Einsatzkommandos 11 a, 11 b i 12 .
- En uni?? amb el Grup d'Ex??rcits Sud.
Caps delsEinsatzgruppen
- Grup A: SS-Brigadef??hrer Dr. Franz Walter Stahlecker (fins el 23 de mar?? de 1942)
- Grup B: SS-Brigadef??hrer Artur Nebe (fins a octubre de 1941)
- Grup C: SS-Gruppenf??hrer Dr. Otto Rasch (fins a octubre de 1941)
- Grup D: SS-Gruppenf??hrer Prof. Otto Ohlendorf (fins a juny de 1942).
