Egon Schiele

De Viquip??dia

Egon Schiele en 1914

Egon Schiele (Tulln, ??ustria, 12 de juny de 1890 ??? ??? Viena, 31 d'octubre de 1918), va ser un pintor austr??ac contemporani de Gustav Klimt. Va ser un dels alumnes avantatjats de Gustav Klimt i juntament amb Oskar Kokoschka conformen el que es coneix per expressionisme austr??ac.

[edita] Biografia

El seu pare era cap d'estaci??; la seva mare origin??ria de Krumau (actualment ??esk?? Krumlov), a Boh??mia. En 1905 el seu pare mor i el jove Schiele ??s enviat a casa d'un oncle, el qual despr??s d'haver-lo temptat in??tilment perqu?? es dediqu??s als ferrocarrils, descobreix el seu talent art??stic. Ja en aquesta ??poca, comen??a a pintar, especialment autorretrats.

En 1906 ingressa en la Acad??mia de Belles Arts de Viena, on va estudiar dibuix i disseny. Frustrat per l'ambient conservador i tancat, en 1909, abandona l'Acad??mia i funda la Neukunstgruppe. Aquest any coneix la nova teoria art??stica de l'estil Secessi?? vien??s, en particular a Gustav Klimt, que ser?? per a sempre model d'admiraci?? i un mestre molt influent per Schiele.

Tamb?? Klimt li tindr?? molta estima, presentant-li alguns rics mecenes, que li assegurar?? una certa estabilitat financera com debutant en l'escena art??stica vienesa. En 1908, Schiele exposa per primera vegada, sent un gran ??xit. Abandona el r??gid estil de l'Acad??mia, i gira cap al expressionisme: Al costat dels retrats d'amics i autorretrats, representar?? el nu a trav??s d'una agressiva distorsi?? figurativa.

En 1911 coneix a Valerie (Wally) Neuzil de 17 anys amb la qual entaula una relaci?? sentimental i ser?? la seva model per a algunes de les seves millors obres. Schiele i Wally decideixen marxar-se de Viena per a tractar d'aconseguir la inspiraci?? en el camp i es van a Krumau (el poble de la seva mare).

Egon Schiele, Autorretrat, 1912

La seva forma de vida xoca als habitants, i el m??xim esc??ndol es produeix el 1912 quan ??s acusat per corrupci?? de menors per l'edat de la seva jove amant. A m??s era corrent que prengu??s com models als nens que s'acostaven a casa seva i sovint els retratava nus o en posici?? que semblava obscena pel que es va considerar la seva obra m??s o menys com pornogr??fica. La conclusi?? d'aquest fet va ser l'arrest, una breu estada en la pres?? i la crema d'un dels seus dibuixos.

Schiele va tornar a Viena, gr??cies al seu amic Klimt, va obtenir nombrosos enc??rrecs i va tornar a l'alt de l'escena art??stica austr??aca, arribant a participar en moltes exposicions internacionals. La seva producci?? art??stica es fa molt nombrosa en aquests moments, en la seva majoria retrats i autorretrats.

Va con??ixer a Edith i a Adele Harms, dues germanes de classe burgesa i despr??s de cortejar a ambdues, es va casar amb Edith en 1914. El matrimoni el va dotar d'una nova estabilitat i va ressorgir una nova for??a pict??rica influ??t per l'obra del pintor Ferdinand Hodler.

Als pocs dies va sobrevenir la Primera Guerra Mundial i Egon Schiele, per pert??nyer al que es considera l'elit intel??lectual, no ??s enviat al front. En 1918 va participar amb ??xit en una exposici?? de la Secessi?? de Viena, a m??s d'altres exposicions a Zuric, Praga i Dresden. A la tardor de 1918 la epid??mia de grip espanyola (que va causar m??s de 20 milions de morts a Europa) va assolar Viena.

Edith, embarassada de sis mesos, va morir el 28 d'octubre. Als pocs dies, el 31 d'octubre de 1918, Egon Schiele va morir a la curta edat de 28 anys. Al febrer d'aquest any tamb?? va acabar la vida del seu amic i mestre Gustav Klimt.

[edita] Estil

La seva tem??tica assumeix una alt??ssima tensi?? emotiva en la sensualitat que es torna obsessi?? er??tica, al costat del tema de la solitud angoixant. Schiele utilitza una l??nia tallant i incisiva per a espr??mer la seva pr??pia realitat i per a mostrar impetuosament la dram??tica destrucci?? f??sica i moral del ser hum??.

El color adquireix un valor aut??nom, no natural??stic, resultant particularment efica?? en les seves aquarel??les i en els seus dissenys. Igual que altres pintors austr??acs de l'??poca com Alfred Kubin i Oskar Kokoschka, l'espai es converteix en una esp??cie de buit que representa la tr??gica dimensi?? existencial de l'home, en continu conflicte entre la vida i la mort.