Secessi?? de Viena

De Viquip??dia

La Secessi?? de Viena o Sezession o Sezessionsstil, que forma part del moviment anomenat modernisme, fou fundada el 1897 a partir d'una secessi?? de 19 artistes vienesos que havien abandonat l'Associaci?? dels artistes de Belles Arts a ??ustria.

Taula de continguts

1 Hist??ria
2 Estil dels secessionistes
3 Refer??ncies
4 Enlla??os externs
5 Vegeu tamb??

[edita] Hist??ria

La Secessi?? vienesa es fund?? el 3 d'abril de 1897 per artistes com araGustav Klimt, Koloman Moser, Josef Hoffmann, Joseph Maria Olbrich, Max Kurzweil, Otto Wagner, i altres. Els artistes secessionistes es queixaven del conservadorisme predominant en la Viena K??nstlerhaus (Acad??mia de Belles Arts), amb la seua tradicional orientati?? cap a l'[historicisme]]. Els moviments secessionistes de Berl??n i de Munic havien precedit la Secessi?? de Viena, que no organitz?? la seua primera exposici?? fins al 1898.

Tamb?? el 1898, el pavell?? d'exposicions de la Secessi?? fou constru??t prop de la vienesaKarlsplatz. Dissenyada per Joseph Maria Olbrich, l'edifici aviat esdevingu?? conegut simplement com la Secessi?? (die Sezession), encara que popularment reb?? el nom de Col d'Or.

Pavell?? de la Sezession de Viena.

Detall del Pavell?? de la Sezession.

Els frisos de Beethoven, de Gustav Klimt, s'alberguen a la planta baixa del pavell?? de la Secessi??.

El grup guany?? un cr??dit considerable per la seua pol??tica d'exposicions, gr??cies a les quals els impressionistes francesos foren molt coneguts entre el p??blic vien??s. La catorzena exposici?? de la Sezession, dissenyada per Josef Hoffmann i dedicada a Ludwig van Beethoven fou especialment reeixida. Una est??tua de Beethoven de Max Klinger resta en el centre de l'edifici, amb un fam??s fris de Klimt al seu voltant.

El 1903 Hoffmann i Moser fundaren la Wiener Werkst??tte com una societat de belles arts amb l'objectiu de reformar les arts aplicades.

El 14 de juny de 1905 Gustav Klimt i altres artistes abandonaren la Secessi?? vienesa per discrep??ncies respecte a determinats conceptes art??stics.

[edita] Estil dels secessionistes

A difer??ncia d'altres moviments, no hi ha un ??nic estil que unisca el treball de tots els artistes secessionistes. El pavell?? de la Secessi?? podria considerar-se l'icona del moviment. Sobre la porta d'entrada d'aquest fou gravat el r??tol que diu "Der Zeit ihre Kunst, der Kunst ihre Freiheit", ??o ??s, A cada temps el seu art, i a cada art la seua llibertat. Cal dir que la tipografia secessionista ??s un element determinant: li donen gran import??ncia a la lletra, que t?? un valor formal, compositiu i comunicatiu.

En tant que projecte de renovaci?? art??stica, tractava de renovar els estils del passat davant l'empenta de la producci?? industrial, que estava despullant estructuralment i est??ticament la realitat de l'art i la societat de l'??poca.

??libes Jugendstil - Detall de la fa??ana del pavell?? de la Secessi?? vienesa. Dibuixos atribu??ts a Koloman Moser.

Els artistes secessionistes es preocupaven, per damunt de tot, d'explorar les possibilitats de l'art m??s enll?? de la tradici?? acad??mica. Volien crear un nou estil que res no li deguera a la influ??ncia hist??rica. En aquest sentit, s'emmarcaven dins l'esperit vien??s iconoclasta de canvi de segle, moment en qu?? Freud public?? els seus primers escrits.

L'estil secessionista era exposat en una revista produ??da pel grup i anomenada Ver Sacrum, que dissenyava decoratius cartells propis d'aquest per??ode.

Encara que la Sezession se sol adscriure al modernisme, cal assenyalar que presenta importants difer??ncies amb el coetani Art Nouveau i amb altres estils semblants a aquest (el Liberty o floreale itali?? o el modernisme espanyol per exemple); en la Sezession, encara que es busca l'eleg??ncia, predomina la sobrietat formal, i fins i tot certa severitat.

La decoraci?? ??s modernista, per?? ni org??nica ni naturalista, sin?? estilitzada i abstracta. Els treballs s??n molt estructurats, i s'hi d??na molta import??ncia a l'ordre, l'equilibri i la geometritzaci?? (el quadrat i el cub s??n repetits cont??nuament). En molts aspectes pel seu rupturisme la Sezession ja es pot incloure dins l'avantguardisme.

Detall de la fa??ana de l'estaci?? del Nord d Val??ncia, de Demetri Ribes, en estil Sezession (1906).

Els arquitectes secessionistes sovint decoraven la superf??cie dels edificis amb ornamentaci?? lineal amb estil d'anguila. La Majolika Haus d'Otto Wagner a Viena (1898) ??s un exemple significatiu de l'??s d'aquestes l??nies.

La manera cl??ssica que tenia Wagner de modificar la decoraci?? modernista no trob?? suport dins el seu grup d'alumnes, que acabaren per trencar amb els secessionistes. El 1903, es forma un nou agrupament d'artistes: els anomenats Wiener Werkst??tten o Tallers Vienesos, format per Gustav Klimt, Egon Schiele, Oskar Kokoschka i altres, com ara l'arquitecte Josef Hoffmann, que t?? al Palau Stoclet de Brussel??les (1905) la seua principal realitzaci??.

[edita] Refer??ncies

Schorske, Carl E. "Gustav Klimt: Painting and the Crisis of the Liberal Ego" in Fin-de-Si??cle Vienna: Politics and Culture. Vintage Books, 1981. ISBN 0-394-74478-0