Denominació d'Origen Costers del Segre
De Viquipèdia
| DO Costers del Segre | |
|---|---|
 |
|
| Seu | Lleida |
| Superfície | 4.622 hectàrees |
| Viticultors | 638 |
| Cellers | 16 |
| Producció | 145.000 hectolitres |
| Varietats blanques | Albarinyo, macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay, garnatxa blanca, riesling i sauvignon blanc. |
| Varietats negres | Garnatxa negra, ull de llebre, cabernet sauvignon, merlot, monestrell, trepat, samsó, pinot noir i sirà. |
 |
|
| Font: INCAVI | |
La Denominació d'Origen Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Jussà, el Segrià, l'Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra. El Consell Regulador es va fundar el 1986.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
L'àrea de la denominació és diversa amb característiques geològiques i climàtiques canviats. El nexe d'unió és la conca mitjana del riu Segre, entre el Pirineu i l'Ebre, i el clima interior i sec, allunyat de la influència marítima i marcat per una insolació elevada, una pluviositat escassa i persistent humitat de les boires d'hivern.
Les vinyes són entre els 200 i 400 m d'altitud. El sòl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació.
Les diferents subzones són:
- Artesa de Segre: Agramunt, Algerri, Alòs de Balaguer, Balaguer, Castelló de Farfanya, Foradada, Menàrguens, Penelles i Preixens.
- Les Garrigues: l'Albi, Arbeca, Bellaguarda, Cervià de les Garrigues, l'Espluga Calba, Fulleda, la Floresta, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Tarrés, Vinaixa i el Vilosell.
- Pallars Jussà: Castell de Mur, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Llimiana, Talarn i Tremp.
- Raïmat, del municipi de Lleida.
- Segrià: Alfarràs, Almenar, Gimenells i el Pla de la Font.
- Valls del Riucorb: Belianes, Ciutadilla, Granyanella, Granyena de Segarra, Guimerà, Maldà, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Nalec, els Omells de na Gaia, Preixana, Tàrrega, Vallbona de les Monges, Vallfogona de Riucorb, Verdú.
Les subzones d'Artesa i del Pallars Jussà són les més septentrionals, amb les vinyes de major altitud i influència pirenaica. Raimat, a l'extrem oriental, té un relleu suau i clima continental. La subzona del Segrià, al pla de Lleida, és característica de terres de secà. Les Garrigues i les Valls del Riucorb són terres àrides.
[edita] Història
El caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l'àrea estigués allunyada de les vies de comercialització, resultant uns vins amb trets propis i característics.
La colonització agrícola de Raimat a principi del segle XX va suposar una renovació important, aportant innovacions en les varietats de raïm i en els mètodes de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, al costat de les varietats autòctones, i es van adoptar les tècniques californianes de vinificació.
Els altres cellers han seguit l'empenta de l'èxit de la finca de Raimat en la producció de vins de qualitat, constituint-se en Denominació d'Origen el 1986.
[edita] Vinificació
Els vins predominants són els negres elaborats amb cabernet sauvignon, pinot noir, merlot i ull de llebre. Són potents, equilibrats i estructurats.
Els vins rosats, de les mateixos varietats que els negres, són frescos i fruitosos.
La producció de raïm blanc es destina sobretot a l'elaboració de cava. Els vins blancs poden ser els tradicionals de macabeu, xarel·lo i parellada, o més innovadors de chardonnay, sauvignon blanc o riesling.
